Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: passejant per Santiago de Cuba (8 d’abril de 2017; dia 4) (I)

El son ha sigut lleuger. No em costa gaire llevar-me i preparar les coses per perdre’ns per la ciutat de Santiago de Cuba. Ens reunim tots a la casa a on he dormit per tal de compartir un abundós esmorzar. Un cop la gana satisfeta i rebudes algunes indicacions per part de la propietària de la casa, ens llancem a caminar.

Santiago de Cuba (https://www.tripadvisor.es/Attractions-g147273-Activities-Santiago_de_Cuba_Santiago_de_Cuba_Province_Cuba.html; http://www.minube.com/que_ver/cuba/santiago_de_cuba ), tal i com s’explica a viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_de_Cuba; https://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_de_Cuba  ): “Santiago de Cuba és la segona ciutat de Cuba i està situada a l'orient de l'illa. Va ser fundada en 1515 pel conquistador espanyol Diego Velázquez de Cuéllar, entre les primeres set viles de Cuba. El conquistador Hernán Cortés va ser el primer alcalde de la ciutat i d'allí va partir cap a la conquesta de Mèxic. De Santiago va partir també el conquistador i explorador Pánfilo de Narváez amb el títol de Adelantado a més del títol de Governador cap a les costes de Florida en viatge exploratori, viatge que va acabar en fracàs i li va costar la vida. Va ser la primera capital de Cuba, comptant amb condicions geogràfiques excepcionals. Per la badia santiaguera van entrar els primers esclaus negres a Cuba i amb ells fortes arrels africanes i espanyoles. Santiago de Cuba es troba en el sud-est de l'illa, coordenades 20,01° N, 75,82° O. Històricament, Santiago de Cuba ha estat la segona ciutat més important de Cuba, per darrere de L'Havana. Compta amb una badia connectada amb el Mar Carib i és un important port. La ciutat ha anat creixent al fons de la seva badia i està envoltada, en terra ferma, per la Sierra Maestra. Això condiciona el clima càlid i humit del lloc, alhora que permet admirar bells paisatges amb una rica composició d'elements urbans, naturals i marins al mateix temps. Posseeix un relleu irregular, la qual cosa va contribuir al desenvolupament d'un escenari urbà on les avingudes i carrers s'alcen o baixen. Fou la primera capital de Cuba, des de la seva fundació el 1515 fins a 1556 i és coneguda com la Ciutat Heroi de Cuba, títol que va li ser concedit pel suport del seu poble a les gestes independentistes dels cubans. Santiago de Cuba va ser atacada també per corsaris, pirates i filibusters, que cercaven les riqueses del territori. La Guerra dels Deu Anys va trobar un positiu suport a Santiago, a pesar de ser una comarca fortament defensada per la seva condició de centre polític-econòmic.

El 24 de febrer de 1895 es va iniciar la Guerra d'Independència en la que Santiago va tenir gran protagonisme. La fi del domini colonial espanyol també inclou accions decisives als voltants de la ciutat, com el Combat de la Lloma de San Juan i la Batalla Naval de Santiago de Cuba.^[3]

El 26 de juliol de 1953 s'hi produí l'assalt a la Caserna Montcada per joves revolucionaris dirigits per Fidel Castro. Encara que l'acció revolucionària va fracassar, es va complir el seu objectiu immediat. El 30 de novembre de 1956 es produí l'Aixecament de Santiago de Cuba i sortiren als carrers per primera vegada les Milícies Verda Olivera del Moviment 26 de juliol, amb braçalet vermell i negre, decidides a enfrontar-se a Fulgencio Batista per a donar suport el desembarcament de Fidel provinent de Mèxic amb 81 acompanyants. En aquesta acció van morir Pepito Tey, Otto Parellada i Tony Alomá. Amb posterioritat al desembarcament del iot Granma el 2 de desembre de 1956 es reuní Frank amb Fidel a la Sierra Maestra i li promet enfortir l'escamot amb els combatents de la clandestinitat. Aquest pla va contribuir que s'assolís la victòria. En els dies finals de 1958, les tropes dirigides per Fidel Castro i sota el comandament d'Huber Matos i Juan Almeida van assetjar la ciutat.

El 31 de desembre l'Exèrcit Rebel es trobava preparat per l'assalt final per a prendre la ciutat, amb suport dels grups que operaven en la clandestinitat. Al final de la nit de l'1 de gener des de la balconada central de l'Ajuntament, situat actualment enfront del Parc Céspedes, Fidel va proclamar el triomf definitiu de la Revolució Cubana. Santiago de Cuba és el bressol d'una gran quantitat dels gèneres musicals de Cuba. Ha estat reconeguda com el bressol del so i el bolero, la trova tradicional i l'expressió coral tenen un profund arrelament. Allí van néixer grans músics, com Sindo Garay, Ñico Saquito, Eliades Ochoa, Compay Segundo. És sens dubte una ciutat excepcional, en la qual es combinen múltiples valors que permeten al visitant entrar en contacte amb la idiosincràsia de la seva gent, la cultura i història del lloc, mentre gaudeix de la naturalesa exòtica. Santiago de Cuba posseïx diversos centres d'educació superior. Entre els més importants hi ha la Universitat d'Orient, l'Institut Superior de Ciències Mèdiques i l'Institut Superior Pedagògic "Frank País" Els paisatges arqueològics de les primeres plantacions de cafè del sud-est de Cuba van ser declarades per la UNESCO en 2000 com Patrimoni de la Humanitat per ser una evidència única d'una forma pionera de l'agricultura en un terreny difícil. A la ciutat coincideixen estils arquitectònics múltiples, des del barroc fins al neoclàssic més depurat. Són d'especial interès els parcs arbrats, els carrers escalonats, les construccions colonials amb immensos ventanals i atapeïdes balconades. A Santiago es conserven tresors històrics, com la primera casa d'Amèrica, la primera catedral de Cuba, la primera mina de coure a cel obert de tot el continent americà o el primer museu cubà. Però més enllà dels propis encants que resulten dels ambients urbans, no es concebria a Santiago de Cuba sense la seva gent espontània, alegre, natural. ” Tot anant cap a les zones d’interès, veiem que en una finestra d’un edifici hi ha penjada una estelada! La primera parada del dia la fem al  parc Abel Santamaria (https://es.wikipedia.org/wiki/Abel_Santamar%C3%ADa) , a on tirem les preceptives fotos i continuem el periple. (Continuarà)

(La imatge correspon als carrers de Santiago de Cuba)