Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): acabant de gaudir de Menorca i retorn cap a casa (4 de gener de 2017; dia 8) (i VII)

El primer que fem és fer una mica de vermut en una de les poques terrasses que hi ha obertes. Tot seguit, ens perdem durant una bona estona pels carrers de la ciutat i acabem a la zona del port (http://www.portsdebalears.com/ca/mao ), a on aprofitem per improvisar una mica de dinar amb les queviures que portem. Dinem tranquil·lament i tot seguit, anem a fer una petita passejada. Fa fresca, però això no ens atura i anem fins a la fàbrica de Gin Xoriguer (http://www.xoriguer.es/Bienvenidos.aspx?lan=ca; https://ca.wikipedia.org/wiki/Gin_Xoriguer) , que trobem tancada. Com que no ens queda gaire estona, anem a prendre un cafè i una infusió en un bar que trobem obert davant de la catedral. No hi ha gaire gent a la ciutat, és molt tranquil·la. Anem a recollir el cotxe i ja no ens aturem fins a arribar a la casa de lloguer del vehicle, a on el deixem. El noi que ens va atendre a l’arribada és el mateix que ens acompanya a l’aeroport. De camí, amb el típic accent menorquí, ens conta que a l’hivern hi ha molts pocs vols (Barcelona, Madrid i poc més); ells tenen un 50% de descompte en els bitllets d’avió, però també ens narra que si vol viatjar a d’altres indrets del món, sempre ha de fer escala com a mínim a BCN i això li resulta més car. A l’hivern, a ses Illes no hi ha cap mena de connexió amb Europa; només amb Catalunya i Espanya. Un cop ens deixa a l’aeroport, fem els preceptius tràmits per entrar a la zona de passatgers i esperem diligentment que s’esdevingui el moment d’embarcar. En menys de 30 minuts ja hem aterrat a Barcelona; i des d’aquí, cap a casa, amb el bon regust d’un final i inici d’anys espectaculars als Països Catalans!

 (La imatge correspon a S'Albufera d'Es Grau)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís