Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): acabant de gaudir de Menorca i retorn cap a casa (4 de gener de 2017; dia 8) (V)

Els segles XIV i XV són períodes turbulents, marcats per lluites socials, crisis, etc. La societat medieval es caracteritza per ser una societat estratificada, formada per cavallers, ciutadans, pagesos propietari, menestrals, margintats, esclaus, etc. Però l'element més important va ser l'església, que marca la vida quotidiana. Tots els súbdits eren fidels i havien de pagar un impost a l'església; els qui no el podien pagar, es convertien en esclaus. Aquesta és l'època d'aparició d'ordes monàstics, com els franciscans i les clarisses. Malgrat que la religió cristiana fos la més importants, hi havia a la ciutat una comunitat jueva que tenia una gran importància econòmica, i tots vivien a la mateixa zona. Però l'any 1391, per causa d'unes sublevacions contra els jueus, van ser obligats a convertir-se o, en cas contrari, a ser expulsats.
L'economia es basava en l'agricultura del blat, en la ramaderia ovina i en la manufactura del tèxtil, i el comerç se centrava en la llana. Existia el mercat, que es trobava en el centre urbà i servia per poder-hi vendre tots els productes. A part, la ciutat de Maó es caracteritzava per tenir unes grans defenses, amb diferents portals: uns comunicaven amb la resta de poblacions i altres, amb el port (com el portal de Baixamar). Quant a la cultura, cal destacar les festes populars, religioses teatres pels carrers i joglars. Un dels personatges importants va ser Miquel de Verí.
Amb la dinastia dels Habsburg, Menorca entra a formar part de la potència política i militar de la monarquia hispànica. Els segles XVI i XVII són considerats, d'una forma global, segles de gran lluites internes, males collites, epidèmies, etc. El segle XVI, amb el canvi de política sobre el Mediterrani, el port de Maó torna a tenir una certa importància. Això provoca que l'any 1535 tengui lloc l'assalt de Barba-rossa,[6] corsari turc, que com a botí se va endur tots els tresors de la ciutat i 800 persones, que van ser venudes com esclaves. Després d'aquest fet, es va reconstruir la ciutat i també es va repoblar. Com a reacció, es va construir, l'any 1554, el castell de Sant Felip,[7] sota el regnat de Carles I; l'arquitecte va ser Joan Baptista.
En el segle XVII es produeixen diferents esdeveniments, com la reforma de Trento, que provoca l'augment d'ordes religiosos. És el cas, per exemple, de les Concepcionistes de Maó, que l'any 1616 es construeixen el convent i l'església de clausura. Però encara existeix la Inquisició, utilitzada per poder tenir un millor control social i econòmic. La societat segueix sent jerarquitzada, però apareix un nou estament, que són els jornalers. També apareixen els gremis, que tenen una gran importància econòmica (ja que regulen la producció manufacturera), una importància religiosa i també social, ja que fan activitats assistencials. Per tant, els gremis eren grups de gent que tenien en comú la feina i s'ajudaven entre si. L'economia segueix estant basada en l'agricultura, però el comerç de la llana i del formatge va en augment. Però en aquest segle es produeixen moltes epidèmies, com la de la pesta de l'any 1652, que va matar molta gent, i també males collites que provoquen que les substàncies siguin insuficients. Davant d'això, es recorre a obtenir blat d'altres indrets. L'any 1613 es construeix la Casa Consistorial, que ocupa el mateix lloc que avui dia.
A finals del segle XVII i començaments del XVIII té lloc un esdeveniment important que provoca una gran tensió entre la gent. Aquest fet és la Guerra de Successió (1706-1713), que comporta la divisió de la societat entre partidaris de Carles d'Àustria i seguidors de Felip de Borbó. Devers l'any 1708, els britànics ocupen Menorca per poder ajudar en Carles a obtenir el tron, però serà Felip el qui guanyarà. La guerra acaba amb el Tractat d'Utrecht, que imposa la pau i reconeix el domini britànic de Menorca. El segle XVIII es caracteritza per ser una etapa moguda, ja que la ciutat de Maó, i tota l'illa, viuran un dels seus períodes de màxima esplendor, perquè seran l'objectiu de les potències europees:
·         Anglesa (1713-1756)
·         Francesa (1756-1763)
·         Anglesa (1763-1782)
·         Espanyola (1782-1798)
·         Anglesa (1798-1802)

·         Espanyola (1802)
(continuarà)
(La fotografia correspon als carrers de Maó)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"