Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): redescobrint les cales de Menorca (3 de gener de 2017; dia 7) (III)

Ciutadella és una de les ciutats més antigues de l'illa de Menorca. A prop del nucli actual s'hi troben assentaments amb els primers pobladors, de la cultura talaiòtica i també un probable assentament fenici. La història de Ciutadella, juntament amb la resta de Menorca ha estat impregnada per les diferents cultures que han anat governant la península Ibèrica. Des dels romans, que fundaren l'actual Ciutadella (anomenada Iamo) als vàndals, passant per l'imperi bizantí (534) fins a arribar a la dominació islàmica (durant la qual s'anomenà Medina Manurqa). Durant aquesta època (segles IX i XI) es va acabar de configurar gran part de l'actual traçat dels carrers de Ciutadella, al voltant de l'antiga Mesquita major. La ciutat va ser reconquerida pel rei Alfons III l'any 1287 i posteriorment repoblada per habitants del nord de Catalunya.
El matí del 30 de juny de 1558, l'armada otomana desembarcava entre 12.000 i 15.000 homes mentre que els habitants de l'illa eren 10.000, 4.000 d'ells a la Ciutadella, que el dia anterior van ser rebutjades des del Castell de Sant Felip de Maó, i assetjaren i destruïren la ciutat, amb la pèrdua d'uns 5.000 habitants entre morts i captius, que foren duts a Constantinoble i tractats d'esclaus, en el que és conegut com l'Any de sa Desgràcia.
El nucli antic de la ciutat va romandre protegit per una muralla fins a finals del segle XIX. L'origen d'aquesta cal buscar-lo a l'època romana i àrab, va ser reforçada després de la reconquesta, parcialment destruïda durant l'Any de sa Desgràcia i reconstruïda durant el segle XVII. Actualment només se'n conserven dos baluards: el bastió de sa Font i l'antic bastió del Governador, situat darrere de l'Ajuntament. Durant els segles XVII i XVIII es van construir nombrosos palaus i esglésies a l'interior de les muralles.
El menjar més destacat és el cuscussó. El cuscussó són unes postres típiques de Menorca, fet amb mantega de vaca, mel, sucre, pa picat o mòlt, ametlla picada, canyella i ratlladura de llimona. Els seus orígens són àrabs i és unes postres tradicionals nadalenc. Es tracta d'una recepta molt antiga. A part de com a postres s'empra també com a farcit per a qualsevol tipus de carn, per exemple, el Gall dindi farcit de cuscussó, un altre plat de Nadal. Xocolata i ensaïmada és un berenar típic de Sant Joan.
Nuclis nous
·         Cala Blanca
·         Cala en Blanes
·         Cala en Bosc
·         Cala en Brut
·         Cala en Forcat [no Los Delfines]
·         Cala Galdana [en lloc de Santa Galdana o Serpentona]
·         Cala Morell
·         Calespiques
·         Caleta, sa/la
·         Cap d'Artrutx
·         Santandria
·         Son Blanc
·         Son Cabrisses
·         Son Carrió
·         Son Xoriguer
·         Torre del Ram
Les festes patronals en honor a Sant Joan se celebren el 23 i 24 de Juny, conegut com "El dissabte del 24". Tracten de mantenir viu l'esperit medieval i hi participen els diferents estaments de la ciutat: la noblesa, el clergat, els menestrals i els pagesos, que són els grans protagonistes.

La festa comença el diumenge abans del dia 23 de juny. El bè, que està adornat amb flocs de colors, i "S'homo d'es be" (el porta damunt l'espatlla durant tot el dia). S'homo d'es bè i els caixers (fabioler, caixer fadrí (Porta la bandera de Sant Joan i pot ser pagès o menestral), caixer casat, caixer pagès de tramuntana, caixer pagès de migjorn, el caixer senyor i la capellana). Van visitant cases de Ciutadella al llarg dia. És tradició tocar al bè, ja que diuen que dóna bona sort. (continuarà)
(La fotografia correspon a la platja dels Alocs)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís