Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): redescobrint les cales de Menorca (3 de gener de 2017; dia 7) (III)
Ciutadella és una de les ciutats més antigues
de l'illa de Menorca. A prop del nucli
actual s'hi troben assentaments amb els primers pobladors, de la cultura talaiòtica i també un probable assentament fenici. La història de
Ciutadella, juntament amb la resta de Menorca ha estat impregnada per les
diferents cultures que han anat governant la península Ibèrica. Des dels romans,
que fundaren l'actual Ciutadella (anomenada Iamo) als vàndals, passant per l'imperi
bizantí (534) fins a arribar a la dominació islàmica
(durant la qual s'anomenà Medina Manurqa). Durant aquesta època
(segles IX i XI) es va acabar de configurar gran part de l'actual traçat dels
carrers de Ciutadella, al voltant de l'antiga Mesquita major. La ciutat va ser reconquerida pel rei Alfons III l'any 1287 i posteriorment repoblada per
habitants del nord de Catalunya.
El matí del 30
de juny de 1558, l'armada otomana desembarcava entre 12.000 i 15.000 homes mentre
que els habitants de l'illa eren 10.000, 4.000 d'ells a la Ciutadella, que el
dia anterior van ser rebutjades des del Castell de Sant Felip de Maó, i assetjaren i
destruïren la ciutat, amb la pèrdua d'uns 5.000 habitants entre morts i
captius, que foren duts a Constantinoble i tractats d'esclaus, en el que és conegut
com l'Any de sa Desgràcia.
El nucli antic de la ciutat va romandre
protegit per una muralla fins a finals del segle
XIX. L'origen d'aquesta cal buscar-lo a
l'època romana i àrab, va ser reforçada després de la reconquesta, parcialment
destruïda durant l'Any de sa Desgràcia i reconstruïda durant el segle
XVII. Actualment només
se'n conserven dos baluards: el bastió de sa Font i l'antic bastió del Governador, situat darrere de l'Ajuntament. Durant els
segles XVII i XVIII es van construir nombrosos palaus i esglésies a l'interior
de les muralles.
El menjar més destacat és el
cuscussó. El cuscussó són unes postres típiques de Menorca, fet amb mantega de
vaca, mel, sucre, pa picat o mòlt, ametlla picada, canyella i ratlladura de
llimona. Els seus orígens són àrabs i és unes postres tradicionals nadalenc. Es
tracta d'una recepta molt antiga. A part de com a postres s'empra també com a
farcit per a qualsevol tipus de carn, per exemple, el Gall dindi farcit de
cuscussó, un altre plat de Nadal. Xocolata i ensaïmada és un berenar típic de
Sant Joan.
Nuclis nous
·
Cala
en Forcat [no Los Delfines]
·
Cala
Galdana [en lloc de Santa Galdana o Serpentona]
Les festes patronals en honor a Sant Joan se celebren el 23 i 24 de Juny, conegut com
"El dissabte del 24". Tracten de mantenir viu l'esperit medieval i hi
participen els diferents estaments de la ciutat: la noblesa, el clergat, els
menestrals i els pagesos, que són els grans protagonistes.
La festa comença el diumenge abans del dia 23
de juny. El bè, que està adornat amb flocs de colors, i "S'homo d'es
be" (el porta damunt l'espatlla durant tot el dia). S'homo d'es bè i els
caixers (fabioler, caixer fadrí (Porta la bandera de Sant Joan i pot ser pagès
o menestral), caixer casat, caixer pagès de tramuntana, caixer pagès de
migjorn, el caixer senyor i la capellana). Van visitant cases de Ciutadella al
llarg dia. És tradició tocar al bè, ja que diuen que dóna bona sort. (continuarà)
(La fotografia correspon a la platja dels Alocs)
Comentaris