evita

Estats Units, la gran terra promesa, el gran paradís. La veritat és que hi tinc una bona relació d'amor i odi. Un país que m'acull i en el qual, professinonalment, tinc moltes oportunitats i m´ho passo molt bé, però la terreta, els Països Catalans, em crida sempre. Aquest any, que és any d'eleccions presidencials, he mig seguit la campanya electoral d'uns i altres, és a dir, demòcrates i republicans. Dels primers, s'hi algú em mig convenç és Bernie Sanders. Seria el més moderat i més d'esquerres, per dir-ho d'alguna manera. La Hillary Clinton, s'ha apuntat a polítiques més socials per evitar una derrota, que seria ben inesperada. Per la part demòcrata, encara. Ara bé, per la part republicana, tremolen les ganes només de sentir als candidats, especialment a Donald Trump, un magnat racista, xenòfob i corrupte. Els altres déu n'hi do, qualsevol d'ells pot portar fàcilment a la tercera Guerra Mundial. Però Trump... Trump està malalt, vol construi...

Un any més i ja en van quatre, que passo els hiverns a Kennett Square, en una zona rural de Pennsylvània. S´hi esta bé, és un lloc tranquil, envoltat de camps i animals. Filadèlfia, la gran ciutat més propera, queda aproximadament a 45 minuts en cotxe, però ai las!, si aquí no tens cotxe, no ets absolutament ningú! I no pots fer absolutament res, has d'estar sempre a l'aguait de quina bona ànima caritativa et podrà portar a comprar queviures, per exemple. A peu, des de la zona a on estic, hi ha més d'una hora fins al supermercat més proper. Però què hi farem, la gran Amèrica, l'Amèrica de la llibertat, si no tens diners per comprar-te un cotxe o bé, no ets ningú. Anar a Filadèlfia, des de Kennett Square, és una bona odissea. Des del propi poble no hi ha ni un sol bus, sinó que cal fer anar fins a un lloc a 15 minuts amb cotxe, o bé a l'altra gran ciutat, Wilmington, que queda a 40 minuts, i agafar un tren fins a l'urbe. Però malgrat els inconvenients de la v...

Al matí no fem gaire el mandrós. Ens llevem, arrepleguem les quatre coses que conformen la maleta i anem a gaudir, de nou, del deliciós esmorzar casolà que ens espera. I la sorpresa s’esdevé perquè l’esmorzar, tot i ser similar, no és idèntic al del dia anterior! Hi ha moltes altres menges fetes a casa, però com que a primer hora del matí no tinc l’estómac gaire obert, no en gaudeixo gaire. Tenim temps de deixar les motxilles durant una estona i tornar a baixar per enèsima vegada les escales del hostel. Un cop a baix al carrer, ens dirigim cap al centre històric. I és que, com que en un mes serà Nadal, hi ha mercat de Nadal als carrers, que estan curulls de gent. A parts dels oriünds, també hi ha bastants turistes de diverses nacionalitats. Alhora, com que els carrers són ben estrets, es fa difícil moure’s. Comprem alguns souvenirs i també menges, com ara “canolos” (tot i que siguin més típics de Sicília)  o “babàs” ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Bab%C3%A0 )  al rom o far...

Passem per la zona que seria de cementiri i també veiem el que s’anomena l’hort dels fugitius, a on sembla que van quedar mortes algunes persones, entre elles nens, mentre dinaven a l’aire lliure. Com que no queda pas gaire estona perquè el recinte tanqui, continuen caminant sota un cel que ha estat amenaçant a pluja durant tot el dia, però que el final, ens respecta i ens respectarà. Passem també per davant de la casa del Fauno, així com les cases a on hi ha les conegudes Font Gran i Font Petita o bé la casa dels Amorets Daurats. A la casa del Poeta Tràgic també hi veiem el mosaic d’un gos en actitud amenaçadora, el famós “ Cave Canem”.  Hi ha llocs en els quals sembla que es podria tornar a viure amb quatre reformes. En la majoria de cases també és ben fàcil distingir el pati central de la resta dels habitacles. Després de preguntar, també arribem al bordell, el Lupanar, allunyat del que semblava el centre més neuràlgic de la ciutat. Queda en un carreró estret i a dins encara...

Entrem per Porta Marina i ens dediquem a passejar per molts carrers. Veiem el fòrum, la basílica, les termes, passegem pel carrer de l’Abundància, ens entretenim mirant els murals que encara es conserven a moltes cases, fins i tot amb el nom de qui les habitava (i per això es coneix una mica més de la història de la ciutat)... i també ens n’adonem que l’accés no és possible a molts llocs, ja que s’estan rehabilitant. Encara també s’observen fonts pels carrers i les rodades dels carruatges que passaven. Creuem per davant de tavernes i la imaginació vola fins a remuntar-me molts segles enrere i imaginar com s’esdevenia la vida, què feia la gent, etc. Ens estem una bona estona a la zona de l’amfiteatre, majestuós, colossal i continuem perduts pels carres i les cases, alguns més ben conservats que d’altres. També tenim l’oportunitat de veure com en els patis d’algunes cases es recuperen varietats de ceps de fa dos mil anys i es cultiven a la manera de llavors, per fer-ne, avui en dia, ...

Vil·la de Júlia Fèlix Després de la   casa de Venus, batejada així per una pintura a la paret del fons del peristil, ve la   vil·la de Júlia Fèlix, ja explorada entre el   1755   i el 1757 , despullada de les seves obres d'art i tornada a enterrar, i novament excavada els anys   1952 - 53 . Tal com es dedueix clarament d'una inscripció trobada aquí (actualment al   Museu Arqueològic Nacional de Nàpols ), l'emprenedora Júlia Fèlix, en el període de crisi d'allotjament consegüent al terratrèmol del   62 , havia decidit de llogar una part de la seva propietat, i exactament un elegant bany privat, botigues i apartaments. La part residencial de la vil·la té un gran jardí porxat, travessat per un viver de peixos. Al centre del costat oest del pòrtic, hi ha un triclini d'estiu amb la volta que imita una gruta. Amfiteatre Al final de la via de l'Abundància, un carrer transversal porta a la plaça on s'aixeca la majestuosa mola de l'amfiteatre, edif...

Taverna d'Asel·lina D'aquesta casa se surt a la via de l'Abundància; a l'esquerra, es troba la   taverna d'Asel·lina, un   thermopolium   o local on es venien begudes calentes. És el més ben conservat de Pompeia, amb els recipients de terracota de les begudes encaixats al taulell i una interessant decoració de pintures a les parets. Cases de la insula VII Al davant, a la   insula   núm. VII, es troben diversos habitatges, entre els quals la   casa de Paqui Pròcul   i la   casa de l'Efeb, sobrecarregada de decoració i plena de valuoses obres d'art. D'aquesta casa, que devia pertànyer a un ric comerciant, prové un   efeb   de bronze, còpia d'un original grec del   segle V aC , usat com a suport per a la il·luminació del jardí (ara al   Museu Arqueològic Nacional de Nàpols ). Casa de les Cambres Florides També a la via de l'Abundància, la   Ccsa de les Cambres Florides   presenta una de les decoracions...

Casa de Luci Cecili Jocund Anant enrere, es torna altra vegada a la via del Vesuvi, on, al núm. 26, hi ha la   casa de Luci Cecili Jocund, dins la qual es van trobar uns relleus de marbre que representen espais de la ciutat (el Fòrum, el   Castellum Aquae, la porta del Vesuvi) durant el terratrèmol del 62. Però la fama d'aquesta casa es deu a la troballa extraordinària de l'arxiu del propietari, compost per 154 tauletes de cera (era en una cambra sobre l'exedra a l'esquerra del peristil) i del retrat excepcionalment realista de Luci Corneli, col·locat com a decoració de l'atri. Casa del Citarista Novament a la via Estabiana, al núm. 5, hi ha la   casa del Citarista, anomenada així per la bella estàtua de bronze de l'Apol·lo Citarede   o tocador d' arpa   (actualment, al   Museu Arqueològic Nacional de Nàpols ), trobada aquí. Casa del Menandre Un xic més endavant, al carreró Meridional, es troba la   casa de Menandre, propietat d'un t...

Casa del Laberint i casa dels Vetis Un cop passada la   casa del Laberint, amb doble atri i el petit mosaic amb   Teseu   i el   Minotaure   en una cambra al fons del peristil, s'arriba a una de les mansions més interessants i luxoses de la ciutat: la   casa dels Vetis   o   Vettii, la fama de la qual es deu sobretot a les pintures, realitzades després del   62 , i afortunadament ben conservades, que n'adornen sumptuosament les parets. La casa està dividida en dues zones ben diferents: la residència dels senyors, amb les habitacions de representació, entorn d'un atri toscà, i les estances de servei, tot al voltant d'un atri secundari. En aquest últim espai, hi havia un larari a manera de templet, amb una pintura del geni del   pater familias   entre dos   lars . Els temes de les pintures de quart estil que decoren els diversos espais són variats: van de les arquitectures de fantasia a les escenes mitològiques i heroi...