NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 1, 20 de novembre de 2015): de Girona a Nàpols (IV)

Nàpols gaudeix d'un clima mediterrani amb estius calorosos i secs, excepte en casos excepcionals. La resta de l'any està marcat per curt, violentes temporals que poden desenvolupar a llarg destructives tempestes. Episodis de fortes tempestes són les de 15 de setembre 2001 (més de 80 mm) i 21 de juny 2009 (70 mm en 40 minuts).
El golf de Nàpols (Golfo di Napoli, en italià) és a la costa sud-oest d'Itàlia. Al golf hi ha, al nord, la ciutat de Nàpols i la ciutat de Pozzuoli. Com a llocs destacats trobem l'antiga ciutat romana de Pompeia i el volcà Vesuvi, situat a l'est del golf. Al sud, tancant el golf, hi ha la península sorrentina, la principal ciutat del qual és Sorrento. Aquesta península separa el golf de Nàpols del golf de Salern. Aquest minúscul golf es troba al mar Tirrè, que al seu torn pertany al mar Mediterrani.
Nàpols és la ciutat més gran de la Itàlia meridional i una de les ciutats més grans d'Itàlia, amb una població d'1.200.449 habitants. Els darrers anys del segle XX va perdre molta població, però el 2004 la població ha començat a créixer a un ritme del 7,9% anual, la qual cosa la converteix en la metròpoli que més creix a Europa. Té una població metropolitana de 4,2 milions d'habitants. A diferència de moltes ciutats europees, hi ha pocs immigrants a Nàpols a causa de la pobresa i de la inseguretat. El 2004 hi havia 40.413 estrangers a Nàpols, un 1,3% de la població total. Com moltes altres ciutats d'Europa occidental, Itàlia ha anat testificant una gran afluència d'europeus de l'Est, molts dels quals són treballadors d'Ucraïna, de Polònia, d'Albània, i de Romania.
Nàpols és una ciutat que rep molts turistes, no només per ella mateixa, sinó perquè d'ací s'arriba a altres punts propers comPompeia, el Palau Reial de Caserta, a les illes de Capri i Ischia o a la costa amalfitana. El nombrós patrimoni de la ciutat ha sigut revaloritzat des de la dècada dels noranta, amb activitats com el Maig dels Monuments i ha aconseguit la seua declaració com a part del Patrimoni de la Humanitat en 1995.
·         Castel dell'Ovo (Castell de l'Ou): és part integrant del paisatge del golf de Nàpols. Té aquest nom perquè una llegenda diu que Virgili va amagar un ou que suporta tota l'estructura i que si s'arriba a trencar provocaria l'esfondrament de tot el castell i la ciutat seria víctima de grans catàstrofes.
Està situat a l'illot Megaride, on es fundà Partènope, l'origen de la ciutat. Posteriorment formaria part de la luxosa vil·la de Luci Licini Lúcul, Valentinià III la fortificà i anys més tard va hostatjar a Ròmul August, últim emperador romà, que morí poc després. Fou arrasada pels propis napolitans al segle X per evitar que caiguera en mans dels saracens. Més tard fou reconstruït durant la dominació normanda en 1128 i l'aragonesa. Actualment es permesa l'entrada al públic.
·         Castel Capuano: construït per ordre de Guillem I de Sicília, primer rei del Regne de Nàpols fundat pels normands. Rep el seu nom per estar situat al camí cap a Càpua. Quan el Sacre Imperi Romà va conquerir el regne, la capital passà a ser Palerm, la qual cosa en provocà el deteriorament per l'abandó. Quan la Corona d'Aragóconquista el sud d'Itàlia, Nàpols torna a ser la capital i comença la remodelació de l'edifici. Durant 500 anys el castell s'utilitzà com a seu dels tribunals; avui dia la seua arquitectura contrasta amb la dels gratacels del Centro Direzionale.

·         Castel Nuovo conegut també com a Maschio Angioino, es construí entre 1279 i 1282 per Carles I d'Anjou, com a palau reial de la seua dinastia. S'hi entra a través del monumental arc de triomf d'Alfons el Magnànim.” (continuarà)
(La fotografia correspon als carres de Nàpols al capvespre)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís