La Vall de Boí (29 i 30 d’octubre de 2015) (dia 2, 30 d’octubre de 2015): visita al romànic de la Vall de Boí i retorn a Girona (X)

S'hi representen escenes exemplars de la vida de sants —el fragment més important de les quals és la Lapidació de sant Esteve—, un vast repertori animalístic de caràcter moralitzant (principalment als intradossos dels arcs) i una escena amb joglars, molt poc freqüent, que en aquest cas s'ha d'entendre com un cant de lloança al Senyor. També hi havia una representació del Judici Final de la qual formaven part els fragments conservats del paradís, l'infern i el drac apocalíptic. Les pintures de Boí, cal considerar-les exemple d'una línia d'influència francesa existent a Catalunya diferent de la influència italiana que dominarà l'escenari pictòric romànic a Catalunya a partir de les pintures del cercle de Pedret”

Com que encara volem visitar l’església de Santa Eulàlia d’Erill la Vall (https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Eul%C3%A0lia_d%27Erill_la_Vall) , que està just al mig del poble. Com que queda poc perquè tanquin, ens afanyem a pujar al campanar i a acabar de contempla la Vall des d’una altra perspectiva. Tal i com s’explica a viquipèdia, “Santa Eulàlia d'Erill la Vall és l'església parroquial d'Erill la Vall, dins de l'antic terme municipal de Barruera, i actual de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

És d'estil romànic, i està datada al segle XII. Forma part del conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000.

Com la resta d'església de la Vall de Boí, la de Santa Eulàlia d'Erill la Vall fou objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia, als comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i la seva dona Valença, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.

El 1266 Santa Eulàlia d'Erill la Vall fou donada al monestir de Santa Maria de Lavaix, i esdevingué parròquia monàstica, característica que conservà fins a l'extinció del monestir de Lavaix, a mitjans del segle XIX. Tanmateix, no va perdre el règim especial que tenien les esglésies de la Vall de Boí dins del bisbat d'Urgell.

El 5 de setembre de 1902 va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà,Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas. Van catalogar el Davallament d'Erill la Vall (s. XIII), que representa a Jesús, Nicodem, dos lladres, Sant Josep i Sant Joan i actualment es troba conservat entre el Mnac i el Museu Episcopal de Vic

Fou declarada monument historicoartístic el 1962, i el 1994 fou objecte d'excavacions, restauració i consolidació. Finalment, com ha quedat dit anteriorment, fou declarada Patrimoni de la Humanitat, conjuntament amb les altres esglésies romàniques de la vall. (continuarà)

(La fotografia correspon a l'exterior de l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall)