La Vall de Boí (29 i 30 d’octubre de 2015) (dia 2, 30 d’octubre de 2015): visita al romànic de la Vall de Boí i retorn a Girona (II)

La torre del campanar, una mica torta, no és exempta, com la de Sant Climent, però és exactament del mateix model, per la qual cosa la seva descripció és pràcticament la mateixa. És alta i esvelta, com totes les torres llombardes aixecades a la vall de Boí. Correspon al grup de torres contemporànies de les italianes edificades el segle XII, que es van construir molt més elegants que les de l'etapa anterior. Consta de cinc pisos assentats sobre un sòcol massís bastant alt. A les quatre cares de cada pis es repeteix la mateixa decoració i el mateix nombre de finestres. Al sòcol hi ha una sola finestra més els cinc arcs cecs. Als altres pisos varia el nombre de finestres, separades per columnes, els capitells de les quals estan disposats perpendicularment al mur de la torre. Els tres últims pisos porten a manera d'imposta una decoració com la dels absis.
L'església va estar decorada tota ella (en els absis, als murs i a les columnes) amb pintures murals que van anar resistint en part el pas del temps. A principis del segle XX, el1907 Santa Maria de Taüll, va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas. Uns anys després, els erudits van decidir desenganxar aquestes pintures del seu lloc d'origen i portar-les al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on resten protegides. Cal dir que corrien perill de ser venudes i exportades als Estats Units, De fet, una figura de Maria es conserva des de 1925 al Fogg Art Museum de la Universitat Harvard. En alguns trams de paret i a l'absis central es va fer una reproducció de les esmentades pintures perquè el visitant pogués tenir-ne una idea in situ. Diversos historiadors d'art han dedicat bastant temps a estudiar el procés d'aquestes obres, i han arribat a la conclusió que (igual que a Sant Climent) es tracta de dos artistes diferents, però contemporanis entre ells. Devien de treballar sobre l'any1123, any en el qual es van consagrar totes dues esglésies.
Com la resta d'esglésies de la Vall de Boí, la de Santa Maria de Taüll fou objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia, als comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i la seva dona Valença, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.
L'església de Santa Maria de Taüll, molt semblant a la de Sant Climent de Taüll, fou construïda al mateix temps, i consagrada un dia després que aquesta, l'11 de desembre de1123, pel mateix bisbe Ramon Guillem de Roda d'Isàvena.
Encara cal comptar una tercera església, a Taüll: Sant Martí, que fou, possiblement, la primitiva parròquia. Taüll, doncs, arribà a disposar, en el mateix nucli urbà, de tres esglésies, cosa que parla per si sola de la importància del poblament a la vall en aquells temps.
A la Baixa Edat Mitjana, i pel fet de pertànyer al comte de Pallars, la Vall de Boí passà al bisbat d'Urgell, on gaudia d'un règim especial, ja que el conjunt de parròquies era regit per un conjunt de co-rectors, que arribaren a ser vuit en algunes èpoques. Aquests co-rectors havien de ser fills de la Vall de Boí; el santuari de Caldes de Boí exercia de centre coordinador de les parròquies de la vall.
Les Pintures de Santa Maria de Taüll són un conjunt de pintures romàniques que actualment formen part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya. El conjunt de Santa Maria de Taüll és un dels cicles d'imatges romàniques més complet que es conserva al Museu. Originàriament l'interior de l'església estava totalment decorat i, malgrat que no es conservi sencer, el que ha perdurat fins als nostres dies és prou important per conèixer força els temes que s'hi representaven, la seva distribució a l'interior del temple i per distingir-hi diferents artistes.

A la part més important de l'església, a l'absis, s'hi representa la Mare de Déu com a tron de l'Infant, en una escena de l'Adoració del Reis. És la representació del primer reconeixement de la divinitat de Crist per part de totes les nacions i de les diferents edats de la vida de l'home. Al semicilindre hi ha representats apòstols com a testimonis d'aquesta manifestació divina i als arcs que precedeixen l'absis hi ha la Mà de Déu i la figura d'Abel (al·legoria del sacrifici de Crist i de l'Eucaristia), l'Agnus Dei. En el tram previ, queden restes del que degué ser una Maiestas Domini amb el Tetramorf, del qual es conserven les figures antropozoomòrfiques que devien representar dos evangelistes, un serafí i l'arcàngel Gabriel. Cal fer esment també de les representacions de bestiari inscrites en cercles que hi ha sota les figures dels apòstols, que recorden genèricament els temes dels teixits orientals. (continuarà)
(La fotografia és de l'interior de Santa Maria de Taüll)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís