NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 1, 20 de novembre de 2015): de Girona a Nàpols (III)

Eren possessió de Neàpolis les illes Capreae (Capri) i Aenaria (Ischia), però la segona li fou arrabassada no se sap ben bé quan, probablement al moment de la submissió, i Capri se l'annexionà l'Imperi en temps d'August a canvi del retorn d'Aenaria.
Fou a Nàpols, al Castel dell'Ovo (o castell de l'Ou), on Ròmul August, l'últim emperador de l'Imperi Romà d'Occident, fou empresonat després de ser-ne destituït l'any 476.
Va passar als ostrogots sense lluita i fou conquerida per Belisari, el 536, després d'un llarg setge, i part dels habitants foren executats; Tòtila la reconquerí el 542, però Narsèsno tardà a recuperar-la, i des de llavors fou seu d'un dux bizantí depenent de l'exarca de Ravenna. Encara era una ciutat important al segle VIII, quan esdevingué de fet ducat independent, posició que conservà fins a la conquesta normanda el 1140.
Els seus edificis, museus i, fins i tot, el seu idioma estan marcats per tots els períodes de la història, des de la fundació grega fins a l'actualitat.
Frederic II Hohenstaufen fundà la Universitat de Nàpols el 1224. El 1266, Nàpols i el regne de Sicília foren assignats pel papa Climent IV a Carles d'Anjou, qui en desplaçà la capital de Palerm a Nàpols. El 1284, el regne es dividí en dos, atorgant-se tots dos el nom de regne de Sicília. Les dues parts estigueren separades fins al 1816, any en què formaren el Regne de les Dues Sicílies. Estigué sota dominació de la Corona d'Aragó a partir la victòria catalano-aragonesa el 2 de juny de 1442 en la què Alfons el Magnànimguanyà tots els seus enemics: la República de Florència, la República de Venècia, elPapat, i els partidaris angevins a Nàpols.[2] Carles V l'heretà el 1516 (en virtut del Tractat de Granada, signat el 1500 entre Ferran el Catòlic i Lluís XII de França per repartir-se elRegne de Nàpols) i passà als Habsburg espanyols, fins al 1715, any en què Nàpols passà a ser austríaca, fins al 1734. Sota el regnat del monarca Carles de Borbó, rei de les Dues Sicílies (Utriusque Siciliarum), conegut més endavant com a Carles III d'Aragó, aconseguiren la independència.
L'any 1799, una revolució jacobina (amb el suport de l'Exèrcit francès) originà la República Partenopea, que durà ben poc: de gener a juny del mateix any.
A Nàpols trobem el Teatro San Carlo, el teatre d'òpera més antic d'Europa, que tingué una frenètica activitat fins almenys el 1861, quan el regne fou conquerit pels garibaldins i lliurat al rei de Sardenya. L'octubre del 1860, un plebiscit significà la fi del regne de Sicília i el naixement de l'estat italià.
La inauguració del funicular al Vesuvi donà lloc a la famosa cançó Funiculì Funiculà, una més dins de la llarga tradició de la cançó napolitana. Fora d'Itàlia hi ha moltes cançons napolitanes ben conegudes, com ara "O Sole Mio", "Santa Lucia" i "Torna a Surriento".
El 7 d'abril de 1906, el Vesuvi, que s'alça prop de la ciutat, entrà en erupció, destruí Boscotrecase i causà danys seriosos a Ottaviano. El 1944, fou l'última erupció fins ara d'aquest volcà, espectacular i devastadora. Les imatges d'aquesta darrera erupció es feren servir a la pel·lícula La guerra dels mons.
A causa de la proximitat al mar, com la majoria de les ciutats banyades pel mar Tirrè i el mar Mediterrani, el clima de Nàpols en general és suau, amb poca diferència entre l'hivern i l'estiu. A l'hivern la temperatura mitjana és de 8 °C al gener i a l'estiu a prop de 23 °C al juliol. Les precipitacions són d'aproximadament 1000 mm anuals, i les pluges es concentren al començament del període hivernal. No obstant això, Nàpols és la segona ciutat més assolellada d'Itàlia, després de Salern.

Les característiques principals del relleu són el golf de Nàpols i la carena muntanyosa del voltant de la ciutat, en la qual hi ha el Vesuvi. (continuarà)
(La imatge correspon a un dels múltiples monuments que es troben passejant per Nàpols)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís