La Vall de Boí (29 i 30 d’octubre de 2015) (dia 2, 30 d’octubre de 2015): visita al romànic de la Vall de Boí i retorn a Girona (VIII)

El temple contenia un conjunt de pintures murals romàniques de gran interès, que avui es conserven al Museu d'Art de Catalunya, a Barcelona. Són de temes variats, sovint procedents dels temes de bestiaris, amb representacions de camells, galls o animals fantàstics. Una de les escenes més importants del conjunt és la lapidació de Sant Esteve. L'important conjunt pictòric mural romànic de Sant Joan de Boí ha estat trobat en tres moments històrics diferents. El 1907 va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas. Van visitar Sant Joan de Boí després d'haver visitat el Davallament d'Erill la Vall. En el mateix viatge també van visitar Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll.
A Sant Joan de Boí, les reformes de segles anteriors, sobretot el XVIII, afectaren molt la decoració del temple, i les pintures romàniques a penes es veien. Tanmateix, Puig i Cadafalch i sobretot Josep Pijoan van descriure la lapidació de Sant Esteve. Un altre membre de l'expedició, Joan Vall honrat en féu una reproducció manual, que serví per als treballs posteriors. El 1919 es produí l'arrencament de les pintures, per dur-les al Museu Nacional d'Art de Catalunya (que en aquell moment no duia en el nom l'adjectiu nacional), on són ara. Un dels objectius era evitar l'espoli de les pintures amb la seva venda, cosa que ja s'havia esdevingut en algunes esglésies europees, amb un destí americà a les pintures venudes. Durant les tasques de neteja i preparació de l'extracció de les pintures, se'n descobriren més. Finalment, en les obres de restauració del temple empreses també pel Museu d'Art de Catalunya, dirigides pel doctor Joan Ainaud i de Lasarte als anys setanta del segle XX s'acabaren de descobrir les darreres, quedant-ne una part in situ i d'altres dutes al fons de reserva del MNAC (Al Museu Diocesà de Lleida se n'exposa una part).

La lapidació de Sant Esteve

Al damunt de l'arcada més oriental de les que separen la nau central de la lateral nord hi ha l'escena de la lapidació de sant Esteve. L'original és en el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC 15 953).

Escena de joglaria

És una de les poques escenes de caràcter no religiós, ja que els protagonistes són un sonador de psalteri, un malabarista de boles i ganivets, i un equilibrista que, penjat de cap per avall, pretén agafar amb la boca espases que tenen la fulla enlaire. Són també al MNAC: 15 956.

Bèstia apocalíptica

A l'angle sud-oest de l'interior de l'església hi ha animals fabulosos, emparentats amb les descripcions de l'Apocalipsi. Una d'elles és un monstre de cos negre i set colls i caps amb banyes. A la mateixa zona n'hi ha d'altres, d'animals fantàstics a partir del mateix motiu.

L'esguerrat

Situat a la segona columna, des de l'entrada, de separació de la nau central i el col·lateral sud, aquest esguerrat simbolitza no tan sols els esguerrats reals, sinó també els morals, els depravats. La moral en algun moment atacà aquesta pintura llevant-li un fragment fonamental...

Pintures exteriors


També es conserven restes de la decoració que cobria l'exterior de l'entrada de l'església (una de les poques mostres conservades a Catalunya de pintura mural romànica d'exteriors). Aquestes pintures es daten el segle XII, mentre que les de l'interior es consideren de l'XI.  Es tractava d'una escena teofànica, possiblement presidida per l'Agnus Dei o el Crismó, amb quatre àngels que el sostenen, el sol i la lluna a la part superior i diverses figures humanes, una d'ells amb un llibre (un profeta o un evangelista). Fa pocs anys, amb motiu d'unes obres de consolidació, han aparegut altres notables fragments de pintures murals, conservades actualment al Museu d'Art de Catalunya. El 1997 es restaurà la coberta, l'accés al campanar i el porxo. Igualment s'intervingué en les pintures. L'any 1999 es dugué a terme una campanya arqueològica. S'acondicionà l'accés a l'església i s'impermeabilitzaren els murs exteriors, es reparà el mur de contenció de la façana oest. Aquestes obres de restauració foren dutes a terme pel Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. (continuarà)
(La imatge correspon a les pintures de Sant Joan de Boí)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís