La Vall de Boí (29 i 30 d’octubre de 2015) (dia 2, 30 d’octubre de 2015): visita al romànic de la Vall de Boí i retorn a Girona (I)

Despertar-se a la Vall de Boí és tot un plaer. El paisatge és d’aquells que posen la pell de gallina. Després de fer un xic el manta, aprofitem per anar a esmorzar al mateix alberg, ja que sí que hi va inclòs l’esmorzar, que no és res de l’altre món, però que està molt bé.
Ens hi estem durant una bona estona, ja que la bellesa de lloc bé s’ho mereix. Després d’una estoneta, abandonem l’alberg i ens passegem pels angostos carrers de Taüll. Hi ha gent que es deixa embolcallar pels rajos de sol tardorencs. I en un tres i no res, ja estem davant de Santa Maria de Taüll (https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Ta%C3%BCll) . A viquipèdia s’explica que “Santa Maria de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera. Es troba en el centre del nucli vell de Taüll, i a pocs metres al sud-oest (just a l'entrada del poble) hi ha l'església de Sant Climent que pertany a la mateixa època. Les dues van ser erigides i consagrades al mateix temps: la de Santa Maria fou consagrada un dia més tard que la de Sant Climent, l'any 1123. Durant tot el segle XVIII va ser l'única parròquia del municipi de Taüll, mentre que la de Sant Climent exercia de capella del cementiri modern de Taüll, però als segles anteriors, havien compartit parroquialitat les dues esglésies. És un monument del municipi de la Vall de Boí declarat bé cultural d'interès nacional. És una església romànica de planta basilical molt reformada a l'època barroca. És un edifici de tres naus, separades per columnes cilíndriques, i tres absis semicirculars. La torre del campanar, de quatre pisos amb finestres geminades sota arcuacions, es dreça sobre la nau de l'epístola. Els murs exteriors són totalment llisos, excepte els dels absis, que presenten arcuacions i lesenes sota un fris de dents de serra.
Al segle XVIII, Santa Maria fou molt reformada. Les naus laterals es convertiren en capelles, la nau es cobrí amb volta de canó i en el transsepte s'aixecà una cúpula amb cimbori. L'absidiola del costat de l'epístola fou reemplaçada per una sagristia. Totes aquestes modificacions foren suprimides en una restauració recent que li ha tornat l'aspecte del segle XII, amb la restitució de la coberta amb encavallades de fusta.
La decoració pictòrica que ornava els murs de l'església es conserva des del 1922 al Museu d'Art de Catalunya. Destaquen les pintures de l'absis major, que representen l'epifania, amb la Mare de Déu i l'Infant entronitzats dins una mandorla. Obra d'un segon mestre són les pintures que cobrien el mur meridional i el de ponent, on destaca l'escena del judici final. Durant l'última restauració aparegueren nous fragments de pintures murals.

Aquesta església va patir diverses reformes en segles passats que la van desfigurar totalment per dins. Les columnes que suporten els arcs van ser engolides per uns murs que es van aixecar com a divisió per formar les capelles entre contraforts, deixant la planta amb una sola nau. A la nau transversal es va obrir una cúpula i l'absidiola del costat sud es va convertir en sagristia. Els absis i les parets, que estaven decorats amb pintures romàniques murals, van ser revestits de blanc. El 1996 els treballs de restauració li van tornar la seva primitiva estructura, deixant lliures les columnes que suporten els arcs i divideixen les naus i rematant el sostre amb coberta de fusta a dues aigües. Les pintures de l'absis i de les parets es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya. (continuarà)
(La fotografia correspon a l'exterior de Santa Maria de Taüll)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís