La Vall de Boí (29 i 30 d’octubre de 2015) (dia 2, 30 d’octubre de 2015): visita al romànic de la Vall de Boí i retorn a Girona (IX)

La vila de Boí era una petita població emmurallada que havia crescut al costat del que era el castell més important de la vall, malgrat que avui només en restin escassos vestigis. El castell de Boí donà nom a la població i a tota la vall. La vila pertanyia a la jurisdicció del senyor d'Erill, que es distingí en diferents fets d'armes al servei dels comtes de Pallars. Això creà condicions favorables per poder iniciar la renovació i construcció de moltes esglésies del seu territori.
La construcció i les pintures interiors són datades del segle XI. Amb la forma ipsa illa de Bogin, el poble de Boí és esmentat ja l'any1064, quan, juntament amb la resta d'esglésies i llocs de la vall, fou objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia, als comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i la seva dona Valença, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.
Hi hagué una destrucció parcial i reconstrucció posterior i segurament inclogui la construcció del campanar durant el segle XII. I finalment la transformació interior fins a convertir-la en una sola nau amb capelles laterals en lloc de les antigues naus col·laterals es produí al segle XIII.. En el conveni del 1140 entre el bisbe d'Urgell i el de Roda, Boí i tota la vall d'aquest nom passà a domini del d'Urgell, atesa la seva vinculació amb el Comtat de Pallars Jussà. Es regí tot al llarg de l'Edat Mitjana i part de la Moderna pel règim especial de la Vall de Boí, que feia que els capellans haguessin de ser fills de la vall, i es regien per un co-rectorat que abraçava totes les parròquies de la vall, amb el centre neuràlgic en el santuari de Caldes de Boí.
El 1962 Sant Joan de Boí fou declarat monument historicoartístic, i als anys setanta, del segle XX, fou objecte d'una restauració integral, que li restituí l'aspecte original. Com les altres esglésies de la vall, el 2000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En aquesta restauració es tornaren a trobar fragments de pintures murals, que complementen les que són al Museu Nacional d'Art de Catalunya, quant als originals (existeix una còpia fidedigna in situ on es van trobar.

Les Pintures de Sant Joan de Boí són el conjunt de pintures romàniques que decoraven panys de paret interiors i façana sud de l'església homònima, elaborats, com altres pintures de la Vall de Boí pel conegut com Mestre de Boí. Els frescos originals van ser arrancats dels panys de paret de l'església en el context del programa d'adquisicions de la Junta de Museus durant la campanya de 1919-1923 i, traspassats a tela; actualment formen part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Les pintures de Sant Joan de Boí conformen el que es considera un dels primers conjunts de pintura del romànic català. La seva cronologia, cap al 1100, s'ha establert de manera indirecta per l'arquitectura de l'edifici i la comparació amb les pintures de les altres esglésies de la vall de Boí: Sant Climent i Santa Maria de Taüll. El seu estudi ha portat a comparar-les amb les de Sant Martin de Vicq, Nohant-Vic, de la segona meitat del segle XII, en les quals s'ha trobat no tant una certa interdependència sinó la utilització de models europeus comuns, potser carolingis. D'aquest conjunt es conserva bàsicament la pintura de les naus laterals i dels arcs de separació de les naus, suficient per constatar un ric programa iconogràfic àmpliament referit a la història de la Redempció. (continuarà)
(La imatge correspon a la vista des de dalt del campanar de Sant Joan de Boí)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís