NÀPOLS i POMPEIA (del 20 al 22 de novembre de 2015) (dia 1, 20 de novembre de 2015): de Girona a Nàpols (II)

Un cop arribem a dalt ens trobem amb un ambient molt familiar, gent acollidora i un lloc bonic, molt millor del que ens esperàvem. El noi responsable de la recepció ens dóna unes informacions molt útils. Ens quedem una estoneta a l’habitació a descansar i a menjar alguns entrepans i després ens aboquem a la visita de Nàpols.  Nàpols (http://www.informagiovani-italia.com/napoles.htm ), tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%A0pols ):  “Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país. Nàpols és la capital de la província homònima i de la regió de la Campània. La ciutat supera el milió d'habitants (anomenats napolitans), i els quatre milions si considerem la seva àrea metropolitana. Està situada a meitat de camí entre elVesuvi i una altra àrea volcànica, els Campi Flegrei.

Nàpols té una gran riquesa històrica, artística, cultural i gastronòmica. El napolità és una llengua romànica ben diferenciada de l'italià.

El nom actual de Nàpols prové del grec neapolis, "ciutat nova".

Tots els escriptors antics la presenten com a ciutat grega i colònia de Cumes (Cumae). Seymnus Chius diu que fou fundada per la predicció d'un oracle; Estrabó diu que fou colònia de Cumes però que també rebé un grup de colons de Calcis i Atenes i algunes de les illes properes i que per això es va dir "Nova ciutat" (Neàpolis). Eustatius, nadiu de la ciutat, també parla del seu origen calcídid, però probablement es refereix al fet que Cumes era colònia calcídica. A la rodalia hi havia una ciutat dita Palaepolis (Vella ciutat) i abans Partènope (Parthenope), cosa que indicaria que era un establiment anterior, però en tot cas les relacions entre ciutats no són clares i Palaepolis no és esmentada per cap autor grec.

Philargyrius esmenta l'historiador Lutaci com a font d'una història segons la qual Cumes hauria fundat una colònia que després s'abandonà per la circumstància d'un eclipsi vist com a mal auguri, i que un oracle ordenà de reconstruir la ciutat i donar-li el nom de nova ciutat (i per tant la vella ciutat hauria agafat el nom en relació a la nova, i no al revés). Palaepolis és esmentada per Esteve Bizantí amb el nom de Parthenope, com a ciutat d'Opícia (Campània) i per Estrabó com a colònia ròdia. La situació de Palaepolis no és indicada però no era lluny de Neàpolis.

Livi diu que la vella ciutat va subsistir, fou sobrepassada per la riquesa de la nova, però no va desaparèixer.

Les dues ciutats van caure sota domini dels samnites, com tota la Campània. Palaepolis atacà algun cop els campanis, aliats de Roma, i Roma li declarà la guerra. La ciutat admeté 2000 soldats de Nola i 4000 samnites. El cònsol Publilius Philo ocupà una posició entre Palaepolis i Neapolis i tallà les comunicacions entre ambdues i amb els samnites.Palaepolis se sotmeté a Roma al cap d'un any per decisió dels caps locals Charilaus i Nymphius, i Neàpolis fou capturada més tard i foren admeses a la pau en termes favorables i les seves llibertats garantides per tractat.

Després d'això Palaepolis desaparegué de la història i Neàpolis no parà de créixer. Nominalment Neàpolis fou una foederata civitas, però a la pràctica estava sota domini romà. El tracte que rebia la ciutat era tan bo que quan totes les ciutats d'Itàlia obtingueren la ciutadania romana, després de molta lluita, Neàpolis no la volia acceptar.

El 280 aC quan Pirros s'acostà a Neàpolis, la ciutat no trencà la seva lleialtat i Pirros s'hagué de retirar; i a la Segona Guerra Púnica, tot i que el seu territori fou assolat, la ciutat romangué en mans dels romans i continuà essent-los una fidel aliada. A partir de l'obtenció de la ciutadania, amb la llei Júlia, esdevingué una ciutat municipal ordinària, però no per això va perdre importància ni prosperitat.

La seva població continuava essent totalment grega. Això afavorí que els romans rics la triessin com a residència secundària o per fer-hi estudiar els fills. El 82 aC la guerra civil entre Gai Mari i Sul·la comportà una matança a la ciutat per un exèrcit de Sul·la, que hi havia entrat a traïció; però se'n recuperà aviat. Sota l'Imperi mantingué un bon nivell de prosperitat. Sota l'Imperi apareixen inscripcions amb el títol de colònia, que no se sap de segur quan obtingué, si bé segons Petroni fou en temps de Claudi o de Titus o dels Antonins. (continuarà)

(La fotografia correspon a una de les esglésies trobada en la passejada nocturna per Nàpols)