La Vall de Boí (29 i 30 d’octubre de 2015) (dia 2, 30 d’octubre de 2015): visita al romànic de la Vall de Boí i retorn a Girona (VII)

Actualment es pot veure a l'interior de Sant Climent de Taüll la imatge restaurada del Crist Salvador coronat i en majestat (assegut en un tron). Aquesta talla, datable al segle XIII, devia formar part d'un frontal d'altar romànic, semblant al de Santa Maria de Taüll, on hi ha una figura de característiques similars.

Una altra imatge conservada a Sant Climent de Taüll és una imatge de la Mare de Déu amb el Nen a la falda, obra del segle XIII, la procedència de la qual no és del tot segura.

Encara, una altra imatge policromada que es conserva actualment en aquesta església és un Crist crucificat molt semblant a la imatge procedent de Santa Maria de Taüll que es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb la diferència que la creu que fa de suport en aquest cas sembla l'original. Tot duu a pensar que aquest Crist a la creu és el de Sant Joan de Boí que hom creia perdut.

També procedent de Sant Climent de Taüll és una lipsanoteca que es conserva el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MAC 37 927), policromada, que deu correspondre al segle XI, i un banc de presbiteri amb tres seients amb cofre a la part inferior, compartimentat i amb respatller i dosser. Es tracta d'un moble bastant voluminós, que devia utilitzar-se adossat a les parets laterals, fet amb fusta de pi, obra del segle XII. També es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.”

A dins de Sant Climent de Taüll, podem veure un mapping que reconstrueix perfectament com era l’església. Actualment, les pintures murals estan al museu Nacional d’Art de Catalunya. M’embadaleixo del tot veient la reconstrucció. Retorno anys enrere, segles enrere, imaginant com seria la vida allí. Quan s’acaba la projecció, estem durant una estoneta tocant les pedres i contemplant les talles que a dins s’hi conserven. Em quedaria una estona més, però no tenim gaire temps. Sortim a fora i fem un vermut en un bar que hi ha davant. Estem una estona sota el sol de tardor fent fotos a Sant Climent de Taüll i tot seguit, agafem el cotxe per fer parada a Sant Joan de Boí. De nou, estem sols dins de l’església i pugem al campanar, des d’on contemplem tota la Vall de Boí.  Sant Joan de Boí, tal i com s’explicita a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_de_Bo%C3%AD)  “L'església de Sant Joan de Boí és l'església parroquial romànica del poble de Boí, centre històric de la vall homònima, pertanyent al terme municipal de la Vall de Boí, i dins de l'antic terme de Barruera, a l'Alta Ribagorça. És contemporània de les altres esglésies de l'entorn i probablement feta pels mateixos mestres d'obres. Està situada a ponent del nucli del poble de Boí, perfectament localitzable, ja que és el primer que es troba en arribar a aquest poble. Pertany al grup d'esglésies romàniques de la Vall de Boí declarat bé cultural d'interès nacional i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'església parroquial de Sant Joan de Boí, bastida el segle XI, tenia una estructura original de tres naus, acabades en tres absis semicirculars, cobertes per fusteria. L'església ha estat objecte de constants transformacions: la coberta de les tres naus va ser substituïda per una de voltes, i les naus laterals van ser convertides en capelles. Dos dels seus absis originals, el central i el corresponent al costat de l'epístola, han desaparegut, així com el suposat pòrtic que precedia l'entrada. De fet, de l'estructura original només conserva un absis i el campanar adossat al mur meridional. Aquest és de planta quadrada i presenta una decoració llombarda, igual que la de l'edifici primitiu. Fou, però, destruït parcialment el segle XIII, i refet en un altre estil. Recentment, ha estat restaurat en part, seguint la tipologia original (s'hi ha tornat a col·locar coberta de fusta a dues vessants) i conservant, a l'interior, fragments de guixos i motllures corresponents a alguna restauració de caràcter barroc. L'església va patir un important incendi al segle XIII. La torre campanar se'n va veure greument afectada i va perdre els tres cossos superiors. Se'n conserven els tres inferiors, que presenten la mateixa disposició dels altres campanars de torre de la vall, amb la separació de pisos per mitjà d'arcuacions cegues, tal com correspon a la decoració llombarda. També, en una de les dues separacions de nivell, hi ha un fris de dents de serra. A cada cara s'obren finestres geminades amb dobles columnetes, orientades perpendicularment al mur de la torre. Tots els campanars de torre de la vall de Boí segueixen el cànon (o proporció de mesures) dels minarets, en què l'altura és igual al perímetre. Una de les curiositats d'aquest campanar, sovint interpretat de moltes i diverses maneres, és que està perfectament alineat amb els de Santa Eulàlia d'Erill la Vall i Sant Climent de Taüll. (continuarà)

(La fotografia correspon a les vistes des de Taüll)