La Vall de Boí (29 i 30 d’octubre de 2015) (dia 2, 30 d’octubre de 2015): visita al romànic de la Vall de Boí i retorn a Girona ( i XI)

És una església d'una sola nau, amb capçalera trilobulada, amb la qual cosa les dues absidioles laterals formen, amb la nau i l'absis principal, una planta de creu. Havia estat coberta originàriament amb volta de canó, però devia caure poc després d'haver-se construït, i en la refeta, la volta de pedra de canó de punt rodó fou substituïda per una coberta de fusta. El mur meridional, que es devia esfondrar juntament amb la nau, serva traces testimonials de la primera construcció, l'ensulsiada i la reconstrucció encara en època medieval.
Els absis també varen ser afectats amb el pas del temps, així com altres elements de l'església original: albarroc l'absis central cedí pas a una sagristia, i una part del porxo fou convertit en capella, de primer, i en cambra dels mals endreços després. Fou allí on aparegueren les figures del davallament.
El campanar és el més bonic de la vall, per l'harmonia de les seves sis plantes. Cada pis té arcuacions cegues i fris de serra de dents, i totes estan dotades de finestres geminades, de manera que serva la mateixa proporció en tota la seva alçada.
Sobre l'altar actualment hi ha el conjunt escultòric de fusta del Davallament d'Erill, les imatges originals del qual són al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d'Art de Catalunya. És complet, amb els set personatges tradicionals: Jesucrist al centre, amb els dos lladres que li feien companyia també crucificats dalt de sengles creus a cada extrem, la Mare de Déu plorosa, Nicodem, que amb unes tenalles arrenca els claus amb què era clavat Jesucrist a la creu i, alhora, el sosté perquè no caigui, Josep d'Arimatea i Sant Joan Evangelista, fent parella amb la Mare de Déu, situada simètricament amb ell (és el model bizantí de davallament). Sant Joan i la Mare de Déu es conserven a l'àmbit vuitè del MNAC; la resta de personatges, a Vic.
És un dels dos davallaments conservats quasi del tot sencers a Catalunya. L'altre és el de Sant Joan de les Abadesses. A Durro conserven també el Nicodem d'un altre davallament.”
Sortim quan ja tanquen; com que hem de retornar a Girona, fem un mos per allí i ja fem desfem el camí fet poc més de 24h abans. Ens parem pel camí a observar les belles vistes del camí i entre una dolça somnolència i amb ganes de conèixer més aquest racó del país, retornem cap a la ciutat immortal.
(La imatge correspon a un paisatge de tardor de la Vall de Boí)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís