La Vall de Boí (29 i 30 d’octubre de 2015) (dia 1, 29 d’octubre de 2015): de Girona a la Vall de Boí (I)

Ens llevem en una Girona que està en plenes fires. La nit ha estat freda a la ciutat dels quatre rius. I m’aixeco amb una gran torticolis. Tot i la mandra, enfilem el cotxe i marxem cap a conèixer aquest desconegut, per mi, indret del país. Agafem eix amunt, passant per Osona, Bages, la Segarra, Urgell, etc... Travessem immenses planes, creuem Agramunt i tira que tiraràs, fins a arribar al nostre destí final, que serà la Vall de Boí. De totes maneres, fem marrada a Isona per fer un cafè. I m’entren moltes ganes de quedar-m’hi a visitar el parc del Cretaci (http://www.parc-cretaci.com) . Però ho deixem per una altra ocasió. Passegem una mica pel poble i ja no pararem fins a arribar al nostre destí final, la Vall de Boí. El paisatge de la zona és d’allò més increïble, espectacular. La tardor vesteix les muntanyes d’uns colors increïbles, d’aquells que fan posar la pell de gallina. He voltat pel món, però els colors de camí cap a la Vall de Boí i ja allí mateix, són d’aquells que no s’obliden. Arribem ja gairebé al migdia a destí, a Boí. Primer de tot, però, anem a deixar les coses a l’alberg a on ens allotjarem, l’alberg Taüll (http://www.alberguetaull.com/) , al mateix poble de Taüll (https://ca.wikipedia.org/wiki/Ta%C3%BCll ). Tal i com s’explica a viquipèdia, “Taüll és un poble del municipi de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça. Havia pertangut a l'antic terme de Barruera.
Està situat al fons de la vall de Boí, enlairat al costat de llevant. El motor de la seva economia és actualment el turisme. El 2005 tenia 262 habitants.
S'arriba a Taüll per la carretera L-501, que en quasi 4 quilòmetres de forta pujada mena al poble des del fons de la vall de la Noguera de Tor, on es troba la carretera L-500, en el seu punt quilomètric 15,5. Aquesta altra carretera enllaça amb Barruera i amb el Pont de Suert.

El poble de Taüll allotja dues de les esglésies romàniques de la Vall de Boídeclarades (Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 2000), Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll, a més d'una ermita també romànica, lluny del nucli de població, Sant Quirc de Taüll -a redós de la qual ha nascut la urbanització del Pla de l'Ermita- i les restes d'una tercera església en el nucli antic: Sant Martí de Taüll. (continuarà)
(La imatge correspon a la zona d'Isona)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís