La Vall de Boí (29 i 30 d’octubre de 2015) (dia 2, 30 d’octubre de 2015): visita al romànic de la Vall de Boí i retorn a Girona (IV)

El Museu Nacional d'Art de Catalunya conserva les pintures originals d'aquesta església, i en aquests moments a Santa Maria de Taüll se'n pot veure una rèplica.

Les restes de pintures de les parets van ser rescatades també i van ser guardades al Museu. L'autor d'aquestes pintures i d'una de les absidioles no és el mateix que el de l'absis, tal com ocorre a Sant Climent. Les pintures que corresponen al mur sud estaven repartides als dos costats de la porta. Les corresponents a la part més alta estan molt deteriorades, i algunes de les figures han estat detectades a força d'intensos estudis i comparacions amb altres pintures semblants. Se suposa que eren escenes de la llegenda del papa sant Climent, la seva ordenació i consagració pel propi Sant Pere, els seus viatges, la nau i la miraculosa aparició de l'Agnus Dei. Una altra escena se suposa que era la seva investidura com a bisbe de Roma.

A la part inferior es presenta el tema de la Adoració dels Reis i d'Herodes assegut al seu tron. Els personatges estan enquadrats per un pòrtic. Hi ha dos personatges que representen Zacaries en el moment de recobrar l'ús de la paraula, quan l'altre personatge li indica amb un cartell el nom de Joan per imposar-lo al seu fill. A l'altre costat de la porta continuen altres passatges de la vida de Zacaries. El fons de la nau sud estava decorat amb les escenes de David i Goliat en el moment de la pedrada i posterior caiguda d'aquest, i el moment en què David talla el cap al gegant sota la presència d'un corb impacient. Aquestes pintures són atribuïdes al Mestre del Judici Final.

El mur del fons de l'església estava decorat amb les escenes del Judici Final la lectura del qual es veu interrompuda pel buit d'una finestra que es va fer en èpoques posteriors. A la part baixa, sant Miquel està pesant les ànimes en una balança.

Al mur nord es conserven fragments de pintures amb els turments de les ànimes dels castigats. L'artista va demostrar en aquests temes una gran fantasia, intentant una demostració de realisme tremendista amb una gran varietat de monstres i cossos humans esbocinats. A dalt i a prop de la coberta va exposar el tema tan repetit dels galls dindis afrontats davant d'un calze.

Les columnes també van estar pintades amb franges helicoïdals, jutjant pels fragments que es conserven. L'intradós dels arcs estava pintat amb representacions dels profetes les restes dels quals es redueixen a «ISAIE JEREMIA», que porta rotlles i llibres a les mans tapades (velades) pel mantell com a símbol de consagració.

Cal dir que aquestes pintures no van ser reproduïdes, com sí que ho van ser les de l'absis principal, en el seu emplaçament original”.

Entrar a Santa Maria de Taüll és entrar dins de la història. Pell de gallina, de veritat. No hi ha ningú, l’església i la seva història per a nosaltres sols. Hi estem una bona estoneta i després, marxem. Continuem passejant pels carrers, veient a la gent, contemplant l’entorn i els colors de la tardor. Finalment, entrem en una botiga a comprar begudes i coses dels verals. I anem caminant fins a arribar a l’altra joia del poble i del romànic, Sant Climent de Taüll. Paguem l’entrada i entrem a la minúscula església, patrimoni de la Humanitat. Sant Climent de Taüll, tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Climent_de_Ta%C3%BCll) “Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll, al terme municipal de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera. És a l'entrada sud-oest del nucli vell de Taüll, a ran de la carretera L-501. No és gaire lluny de la de Santa Maria de Taüll, que es troba en el centre del poble. Com la resta d'esglésies de la Vall de Boí, la de Sant Climent de Taüll fou objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia, als comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i la seva dona Valença, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.

El primer esment específic de l'església és del 1123: el 10 de desembre fou consagrada per Sant Ramon, bisbe de Roda,  just un dia abans de consagrar Santa Maria de Taüll, església amb la qual compartí parroquialitat durant gairebé tota l'edat mitjana. Encara cal comptar una tercera església, a Taüll: Sant Martí, que fou, possiblement, la primitiva parròquia. La data de consagració de Sant Climent de Taüll es va conservar en una pintura mural romànica a l'interior mateix de l'església. (continuarà)

(La fotografia correspon al mapping de Sant Climent de Taüll)