Formentera, dia 4 (7 d’agost de 2014)



Dormim poques hores. Massa poques i el cansament ja es fa més palès. Però avui és el dia de tornar cap a casa. Així doncs, ens activem, acabem de refer la maleta i marxem directament cap a acabar d’omplir el dipòsit de gasolina (l’hem de retornar ple!) i a deixar la motocicleta al lloc a on la vam llogar. Les coses van de manera seqüencial, ja que no tenim pas molt més temps; el just per pujar al ferri que ens ha de retornar a la veïna Eivissa. Mentre marxem, pel cap no deixen de passar-me imatges dels 3 dies i una mica més que he passat a l’illa. Poc temps, però molt intens, amb moments genials que ja formen part de la meva guardiola de records. I per això que aquesta vegada no he visitat llocs tant màgics com el Far de Barbaria o el far de la Mola...El trajecte fins a Eivissa es fa agradable. Quan arribem al port, hi ha un bon grapat de vaixells de luxe. I és que les dues cares de la vida conviuen a l’illa; el luxe i l’ostentació pornogràfics i també la pobresa. Un copa  Eivissa tenim temps just per anar a esmorzar una miqueta i agafar el bus que ens porta fins a l’aeroport. I sort que l’agafem amb temps ,ja que fa una bona volta i tarda molta més estona que no pas a l’anada, de manera que arribem amb el temps ben just per passar el control de seguretat i embarcar. I mentre s’enlaira l’avió, somric pensant en les aventures i els moments viscuts. I poca cosa més que arribar a l’aeroport i rebre una notícia que em fereix i em fa saltar les llàgrimes: la pèrdua del meu gos, el meu Nino, amb qui he compartit 10 anys de la vida, un ésser molt estimat a qui només li faltava parlar.. Però la vida continua, malgrat tot i ja tinc ganes de tornar a Formentera!
(El capvespre, a la platja d'Es Migjorn)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís