París, dia 4: Montmartre i tornada a casa (13 d’agost de 2014) (i II)



Passegem per dins una bona estona. A aquesta hora del matí hi ha molt poca gent i es pot visitar amb tranquil·litat, evitant les aglomeracions d’altres hores del dia. També hi ha una parella de xinesos, vestits de casament, que es fan fotografies. Quan marxem és quan comencen a arribar els turistes. El Sagrat Cor, a l’igual que altres zones turístiques, està fortament custodiat per policia i exèrcit. També hi ha bastant oportunistes que busquen fer negoci amb tot! Un cop feta la visita, el dia ja no dóna per gaire cosa més, ja que hem d’agafar el tren que ens ha de portar de nou a Girona. Sense estressar-nos, anem a buscar les coses a l’hotel i ja marxem en direcció a la Gare de Lyon, a on pugem a un tren que ens porta en primera instància a Béziers (prèvies parades a Nîmes, Montpeller i Sête). Durant el trajecte hi ha una mare amb la seva filla petita, la Maël, de 20 mesos, que s’asseu al meu costat i vol jugar. Com un infant que és, crida i xiscla, i riu. Però al costat hi ha una senyora malcarada que fa marxar mare i filla i les fa tornar al seu seient perquè la molestaven. Hi ha gent amargada, en aquesta vida. Després de gairebé 4 hores, arribem a Béziers, a on fem una escala de 45 minuts abans de prendre el tren que definitivament ens portarà a Girona, tot passant pel centre del món, que ho definí Dalí, és a dir, l’estació de Perpinyà i després d’haver contemplat tota la bellesa dels estanys de Salses! (http://ca.wikipedia.org/wiki/Estany_de_Salses ). I ja poca cosa més d’aquest viatge curt i intens!!! Cap a descansar a la ciutat dels quatre rius!
(La fotografia correspon al Moulin Rouge) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís