París, dia 3: el castell de Versalles (12 d’agost de 2014) (i III)



Un cop dins, com que ja era ben bé hora de dinar, hem satisfet la gana amb uns entrepans i ens hem dedicat a donar voltes pels jardins. Hem vist l’estany d’Apol·lo, un bon grapat de flors precioses, l’hivernacle dels tarongers, diferents bosquets (m’ha cridat molt l’atenció un en forma d’amfiteatre romà, amb pedres i arbusts), etc. La veritat és que és que els jardins són preciosos, però també ho fan ben pagar! Quan ja ens hem cansat de voltar (tot i que encara ens quedava veure el Trianon, tant el gran (http://es.wikipedia.org/wiki/Gran_Trian%C3%B3n ) com el petit (http://en.wikipedia.org/wiki/Petit_Trianon )) , hem marxat i ens hem dirigit de nou cap al centre de la ciutat. La següent parada del dia ha estat la zona del centre, a l’Hôtel de la Ville (http://en.wikipedia.org/wiki/H%C3%B4tel_de_Ville,_Paris) , a on hem caminat una estona pel centre, tot contemplant botigues. Seguidament hem decidit retornar a l’hotel a descansar una estona, car no hem parat ni un moment des de que ens hem llevat, tot i que ens han quedat llocs per veure com ara la Bastilla (http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Bastilla), que tal i com s’explica a viquipèdia, “La Bastilla, o més exactament la Bastille Saint-Antoine, era una fortalesa elevada sobre l'actual plaça de la Bastilla a París. S'ha fet cèlebre per l'associació que tingué la presa de la Bastilla durant la Revolució Francesa, com un símbol de la rebel·lió contra l'Antic Règim. Encara se'n poden veure vestigis sobre l'andana de la línia 5 del metro de París, de l'estació Bastille, la torre de la llibertat (aquella on va ser tancat el Marquès de Sade) a la plaça Galli a la sortida del passeig Henri IV. Un paviment especial ha estat dibuixat per tal de traçar sobre el terra l'emplaçament de la Fortalesa històrica. Des de 1880, el 14 de juliol és la festa nacional de França. Tanmateix, oficialment, aquesta festa nacional no commemora la presa de la Bastilla, sinó la Festa de la Federació que va tenir lloc un any més tard, el 14 de juliol de 1790, sobre l'esplanada del Champ-de-Mars. Però l'inconscient col·lectiu francès sembla associar veritablement la festa nacional i l'esdeveniment més determinant sobrevingut un 14 juliol: una immensa majoria no es recorda més que rarament del 14 de juliol de 1790. El 14 de juliol és cada any l'ocasió de nombroses festivitats: balls populars, concerts, castells de focs, discurs presidencial i desfilada militar sobre els Champs-Élysées, a París. La Fortalesa s'ha fet molt cèlebre“ . Després de descansar una estoneta, reprenem la marxa i ens perdem de nou pels carrers del barri de Montmartre; fem algunes compres i pugem a sopar cap a la zona del Sacre-Coeur, a on s’ha perdut bastant l’essència de la vida bohèmia. Per uns moments la ment viatja sola i m’imagino per exemple a Tolouse-Lautrec per allí passejant... (http://ca.wikipedia.org/wiki/Henri_de_Toulouse-Lautrec). Ara està bàsicament poblat per restaurants i bars i molts menys artistes (la primera vegada que vaig venir a la ciutat del Sena era al revés!). Finalment, després de passejar una estona, sopem en un restaurant (no gaire bé, per cert). I quan la fosca ja s’ha apoderat de la ciutat, retornem a l’hotel amb les imatges de la Torre Eiffel i el Sacre-Coeur il·luminats dins de la retina, imatges que seran les últimes que la consciència del dia evocarà...
(La imatge correspon als jardins del Palau de Versalles) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís