Illes Gregues. Dia 2: Mykonos (25 d’agost de 2014) (I)


Un cop arribem a l’aeroport de Mykonos, encara està tot tancat i no podem agafar el cotxe de lloguer. Hi ha gent que ja s’espera per agafar un vol. La majoria són nois amb una estètica gairebé calcada: musculosos, ben vestits, amb roba cara i homosexuals. Mykonos és conegut com un destí turístic per a la comunitat homosexual. Mentre esperem que obrin l’oficina de lloguer del cotxe (llogat a www.caldera.com ), dormim una mica com podem als bancs. A l’aeroport d’Atenes hem descansat ben poc. Només d’obrir la paradeta, ens atén un noia ben operada de tot arreu: tot façana com acabarem veient durant la nostra estada a aquesta illa.  Un cop llogat el cotxe, ens dirigim cap al nostre hostel. En realitat, és un càmping, el Paraga Beach (http://www.paragabeachhostel.com/ ). La carretera que ens hi mena és ben estreta; em recorda a les carreteres de Ses Illes, amb murs de pedra i poc espai. Paisatge mediterrani... Un cop hi arribem, ja hi ha bastanta gent, però no podem fer el check-in fins a mig matí. Ens permeten deixar les maletes en una taquilla i podem gaudir del lloc. Estem cansats després de dues nits sense haver dormit gaire, esmorzem allí mateix i passegem per la platja. Anem caminant per la costa i ens anem a banyar a les roques, a on hi ha molta més tranquil·litat.  En una de les entrades de la costa hi veiem un bon nombre de grans iots amarrats. Les platges, però, són plenes de gandules; evidentment, cal pagar per utilitzar-les, cosa que no fem. Quan retornem al càmping, ens estirem a les gandules de la piscina. Però quan hi portem una estona, una cambrera, de nou sorruda, ens diu que si hi volem estar cal que paguem o consumim. Ho fem, però ens emprenyen les males maneres i el minúscul cartell a on hi ha la informació. Un cop hem pogut fer el check-in, cal que ens esperem abans la noia de recepció no ens acompanyi al que serà la nostra “habitació”. En realitat és com una tenda de campanya amb porta i uns llits semblants a on dormien els soldats quan feien la mili. Ah, i amb un únic endoll per a tots! Després, ja marxem cap a la capital, cap a Hora o Chora. El camí per arribar-hi és de nou ben estret i caòtic. Hi ha moltes motocicletes i tothom condueix una mica com vol... 
La fotografia correspon a la vista que s'ofereix des de Paraga Beach 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís