Illes Gregues. Dia 2: Mykonos (25 d’agost de 2014) (I)
Un cop arribem a l’aeroport de Mykonos, encara està
tot tancat i no podem agafar el cotxe de lloguer. Hi ha gent que ja s’espera
per agafar un vol. La majoria són nois amb una estètica gairebé calcada:
musculosos, ben vestits, amb roba cara i homosexuals. Mykonos és conegut com un
destí turístic per a la comunitat homosexual. Mentre esperem que obrin
l’oficina de lloguer del cotxe (llogat a www.caldera.com ), dormim una mica com
podem als bancs. A l’aeroport d’Atenes hem descansat ben poc. Només d’obrir la
paradeta, ens atén un noia ben operada de tot arreu: tot façana com acabarem
veient durant la nostra estada a aquesta illa. Un cop llogat el cotxe, ens dirigim cap al
nostre hostel. En realitat, és un càmping, el Paraga Beach (http://www.paragabeachhostel.com/ ). La carretera que ens hi
mena és ben estreta; em recorda a les carreteres de Ses Illes, amb murs de
pedra i poc espai. Paisatge mediterrani... Un cop hi arribem, ja hi ha bastanta
gent, però no podem fer el check-in fins a mig matí. Ens permeten deixar les
maletes en una taquilla i podem gaudir del lloc. Estem cansats després de dues
nits sense haver dormit gaire, esmorzem allí mateix i passegem per la platja.
Anem caminant per la costa i ens anem a banyar a les roques, a on hi ha molta
més tranquil·litat. En una de les
entrades de la costa hi veiem un bon nombre de grans iots amarrats. Les
platges, però, són plenes de gandules; evidentment, cal pagar per utilitzar-les,
cosa que no fem. Quan retornem al càmping, ens estirem a les gandules de la
piscina. Però quan hi portem una estona, una cambrera, de nou sorruda, ens diu
que si hi volem estar cal que paguem o consumim. Ho fem, però ens emprenyen les
males maneres i el minúscul cartell a on hi ha la informació. Un cop hem pogut
fer el check-in, cal que ens esperem abans la noia de recepció no ens acompanyi
al que serà la nostra “habitació”. En realitat és com una tenda de campanya amb
porta i uns llits semblants a on dormien els soldats quan feien la mili. Ah, i
amb un únic endoll per a tots! Després, ja marxem cap a la capital, cap a Hora
o Chora. El camí per arribar-hi és de nou ben estret i caòtic. Hi ha moltes
motocicletes i tothom condueix una mica com vol...
La fotografia correspon a la vista que s'ofereix des de Paraga Beach
Comentaris