Illes Gregues. Dia 1: Rhodes (24 d’agost de 2014) (I)



Marxem de la ciutat dels quatre rius el dia anterior, quan ja el sol s’està ponent. La destinació és l’aeroport de Barcelona, a on el nostre vol marxa gairebé a mitjanit. No hi ha molt trànsit, tot i ser ple mes d’agost. No ens hem d’esperar pas gaire estona abans d’embarcar. El temps just de sopar i poc més. Ja a dins de l’avió no em costa gens ni mica adormir-me. Crec que gairebé ni m’adono que ens enlairem. Quan obro els ulls, encara és fosc, però ja som a Grècia, la meva primera visita al país bressol de la democràcia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A8cia). Aterrem a l’aeroport de l’illa de Rhodes, un aeroport petit a on no hi ha cap consigna per a poder deixar l’equipatge. I anem carregats, de manera que haurem de buscar alguna solució. Però com que és tard i encara no ha sortit ni el sol, optem per intentar calmar una mica la son als bancs de l’aeroport, no molt còmodes, per cert... Finalment, quan el sol ja ha ben eixit, anem a buscar el bus urbà, que per poc més d’un euro ens porta al centre de la ciutat de Rhodes (http://www.rhodesguide.com/travelguide/rhodes_monuments.php?ssp=11) . Tot i que és ben aviat al matí, hi ha força gent que sembla que va a la platja, a jutjar per l’equipament que porten. Un cop ja a la ciutat, el primer que fem és anar a fer un cafè. Hi ha preus per a tots els gustos i optem per fer un cafè grec, que vol dir que es fa fent bullir el cafè, sense filtre, de manera que queda un pòsit considerable un cop engolit. Ens despertem una mica i comencem la visita a la ciutat, amb les maletes fent-nos més nosa que companyia.  Rhodes (http://en.wikipedia.org/wiki/Rhodes) o en català Rodes (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rodes) , segons la viquipèdia “ Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès  i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea. Està situada a tan sols 18 km a l'oest de la costa de Turquia, entre la Grècia continental i l'illa de Xipre. El 2004 tenia una població d'uns 110.000 habitants, dels quals la meitat residien a la ciutat de Rodes, el nucli més habitat i el principal centre comercial de l'illa. Rodes era la capital de la prefectura del Dodecanès (http://ca.wikipedia.org/wiki/Prefectura_del_Dodecan%C3%A8s=) , que després del programa Cal·lícrates quedà dividida en quatre unitats perifèriques. Rodes en l'actualitat és una d'aquestes 74 unitats perifèriques. Històricament, és coneguda sobretot pel Colós de Rodes, una de les set meravelles del món. La ciutat medieval de Rodes ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat.” Segons la mitologia grega, l’illa de Rhodes era propietat d’Helios, el rei del Sol.
El primer que fem és endinsar-nos a la ciutat (http://ca.wikipedia.org/wiki/Rodes_(ciutat); per una de les nou pyles, és a dir, portes. Al fons, al port, es veuen també uns molins impressionants. Seguint un mapa que trobem i orientant-nos també com podem, anem buscant els llocs marcats en aquest. Però la maleta emprenya per visitar la ciutat, amb moltes reminiscències medievals, entre d’altres.. Finalment, quan arribem al quarter dels cavallers, trobem un hotel, l’Avalon (http://avalonrhodes.gr/en/) , a on ens permeten amablement deixar la maleta i visitar la ciutat amb més tranquil·litat. Passem per l’avinguda dels cavallers. Aquests eren dividits en diferents “tongues”, llenguatges, segons d’on provenien. Hi havia cavallers d’Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia, Corona Catalano-Aragonesa, Avuvergne i Provença. Cada grup de cavallers era el responsable de protegir una secció del bastió (http://www.lonelyplanet.com/greece/dodecanese/rhodes-town/sights/neighbourhoods-villages/knights-quarter) . Ens anem perdent per carrers i carrerons, molt d’ells de ben segur plens d’històries i secrets. Anem a parar al Palau del Gran Mestre (http://en.wikipedia.org/wiki/Palace_of_the_Grand_Master_of_the_Knights_of_Rhodes) , que visitem des de fora, ja que cal pagar.
(Continuarà)
La imatge correspon al port de Rhodes 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís