París, dia 2: passejada per la ciutat (11 d’agost de 2014) (I)

Fa tants dies que estic acostumada a dormir de dia i a viure de nit, que em costa desfer aquest ritme. Suposo que és per aquest motiu que em desperto un parell de cops durant la nit. Finalment, quan el dia ja despunta, és quan més son tinc. Però no tinc gaire temps de fer el ronso: em vesteixo i baixo a esmorzar, un típic esmorzar francès. Tot i ser ple més d’agost, a París hi fa força fresqueta. Pugem de nou al metro i marxem cap a la nostra primera destinació del dia: el museu del Louvre (http://www.louvre.fr/; http://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_del_Louvre ). Tal i com s’explica a la viquipèdia, “El Museu del Louvre és un dels museus més importants i visitats del món. És també un dels més grans del món i el més gran de París per raó de la seva superfície (210.000 metres quadrats, dels quals 60.600 estan consagrats a exposicions).^[2]Situat al cor de la vila, entre la riba dreta del Sena i la rue de Rivoli, en el Districte Primer, l'edifici és un antic palau reial, el Palau del Louvre. L'estàtua eqüestre de Lluís XIV de França constitueix el punt de partida de l'axe historique (eix històric), però el palau no està alineat sobre aquest eix. El Louvre posseeix una llarga història de conservació artística i històrica de França, des dels rics capets fins als nostres dies. Originalment, el Louvre era un castell, construït pel rei Felip II de França el 1190, que ocupava el quadrant sud-oest de l'actual pati quadrat (Cour Carrée). El pla de la fortalesa era un rectangle d'uns 70 a 80 metres de costat, flanquejat per torres i amb dues entrades; al centre hi havia una torre de l'homenatge, la torre del Gran Louvre, de la qual depenien tots els feus de França. Una de les seves principals tasques va ser la de supervisar la part baixa del Sena, una de les vies tradicionals durant les invasions i incursions des de l'època dels víkings. Amb la transferència de la propietat de l'Orde del Temple a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, el Tresor Reial prèviament emmagatzemat a la Maison du Temple de París es transportà el 1317 al Louvre. Carles V de França va fer del castell una residència reial.

Esdevinguda obsoleta, la Gran Torre fou destruïda per Francesc I el 1528. En 1546, el rei comença la transformació de la fortalesa en residència luxosa, en fer enderrocar la part oest de la muralla medieval, que farà reemplaçar per una ala d'estil Renaissance erigida per Pierre Lescot. Aquests treballs prossegueixen sota el regnat d'Enric II} i de Carles IX: la part sud de la muralla del « vell Louvre » fou al seu torn demolida per deixar pas a una ala d'estil Renaissance.

El 1594, Enric IV decidí d'unir el Louvre al Palau des Tuileries construït per Caterina de Mèdici: és el "Grand Design", el primer pas del qual és la Gran Galeria que uneix el pavelló de Lesdiguières (en honor a François de Bonne de Lesdiguières Baron Champsaur, darrer conestable de França i primer duc de Lesdiguières) al Pavelló Trémoïlle (en honor a Henri III de la Trémoille (1598-1674), mestre de camp de la cavalleria lleugera de França).

El pati quadrat va ser construït pels arquitectes Lemercier i Le Vau, durant els regnats de Lluís XIII i Lluís XIV, i va quadruplicar la mida de l'antic pati renaixentista (la qual cosa va requerir la demolició de la resta de les muralles medievals). La decoració i el mobiliari del palau foren llavors dirigides per artistes com Poussin, Romanelli i Le Brun. Però això es va interrompre abruptament quan Lluís XIV trià Versalles com el centre del poder i residència reial el 1678. El Louvre restà durant molt de temps tal qual. No va ser sinó fins al segle XVIII quan nous projectes, liderats principalment per Gabriel i Soufflot, simplement continuaren i completar el "Grand Dessein". Un d'aquests nous projectes fou el de la transformació del Museu del Louvre. Sorgí amb Lluís XV, però només culminaria amb la Revolució.”

(La imatge correspon a una mena de porrons que feien servir els mesopotamis; es poden veure dins del museu del Louvre)