París, dia 3: el castell de Versalles (12 d’agost de 2014) (I)



No he aconseguit dormir tota la nit completa. En aquesta ocasió, els veïns sorollosos m’han despertat i m’ha costat de nou adormir-me. I abans que sonés el despertador, ja estava ben desvetllada. Després d’activar-me, hem anat a esmorzar i no hem pas tardat gaire estona a marxar cap a la destinació d’avui: el palau de Versalles. Per anar-hi ens ha calgut agafar un RER que et deixa directament a Versalles, ja que està a la zona 4 ( i per aquest motiu tampoc són vàlids els bonus turístics). I un cop allí, malgrat que havíem comprat els bitllets anticipadament, la gran decepció: una organització nefasta que provoca cues interminables a l’esplanada del davant. Ningú ha controlat fins al cap de molta estona; un munt de gent s’ha acabat colant i nosaltres, exasperats, hem estat durant més de dues hores esperant per a poder entrar. Amb nosaltres s’esperava una família de Califòrnia, també bastant sorpresa per com tot està muntant. La ràbia ens ha pujat per moments, però com que no ens tornaven els diners i ja havíem pagat, hem optat per esperar i entrar. Un cop a dins, altra volta, cues per a tot, per a poder visitar cadascun dels racons, des de les estances del rei i la reina, fins a la sala dels miralls i passant per les incomptables i luxoses habitacions.
El palau de Versalles (http://www.chateauversailles.fr/homepage; http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_Versalles ), tal i com s’explica a la viquipèdia “és el gran palau dels reis de França, situat a la ciutat que li dóna el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París. Fou fet construir per Lluís XIII i fet ampliar per ordre de Lluís XIV. La més famosa de les estances és el Saló dels Miralls. Lluís XIV va deixar París i va decidir construir Versalles, com una petita ciutat allunyada dels problemes. Tindria diverses etapes constructives, marcades per les seves amants. Primera etapa (1661-1668): Seria un palauet de cacera al que se'n van afegir dues ales laterals que, en tancar-se va conformar la plaça d'armes. Són façanes de maó usant també la pissarra. Segona etapa (1668-1678): Lluís XIV pretén traslladar la cort a Versalles definitivament. Un primer pis de carreus encoixinats. Un pis noble de doble alçària amb crugies retrancades jugant amb entrants i sortints i alternant columnes i pilastres. Finalment, un tercer pis que seria l'àtic, rematat per una sèrie de figures escultòriques que gairebé no deixen veure la caiguda de la coberta. Tercera i última etapa (1678-1680): És l'ampliació realitzada per Mansart el qual va construir la capella real que és important, ja que es copia a Espanya. Està situada en l'extrem del palau. Té tribuna al voltant del temple i el rei se situava sobre l'altar major. El 1684, un enginyer liegès, Rennequin Sualem va construir-hi la màquina de Marly que havia de pujar l'aigua del Sena (un desnivell de 163 metres) per a alimentar les fonts dels jardins del castell.” Una de les coses que més m’impressiona, altra vegada, és la sala dels Miralls, que “La Galeria dels Miralls, anomenada encara Gran Galeria, és una galeria sumptuosa destinada a enlluernar als visitants. És una de les joies del Palau de Versalles (França) (continuarà)
(La fotografia correspon a l'esplanada que hi ha davant de Versalles)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís