París, dia 3: el castell de Versalles (12 d’agost de 2014) (II)



Concebuda per l'arquitecte Jules Hardouin Mansart, es va construir entre 1678 i 1684, reemplaçant una terrassa de Luis Le Vau que unia les dues ales del palau amb la façana de l'Oest. D'estil barroc té una longitud de 73 per 10,50 metres d'amplada. Disset finestres proporcionen la llum que es reflecteix en 357 miralls posats cara a cara. Aquesta galeria va ser un esdeveniment en el segle XVII perquè, per primera vegada, un es podia contemplar de cos sencer. La galeria va representar, així mateix, un luxe impressionant tenint en compte que, en aquell temps, un mirall resultava molt car.
Les parets estaven decorades amb pintures de Charles Le Brun en què es representava el regnat de Lluís XIV. En principi estava decorat amb un mobiliari i nombroses estàtues, coses que van desaparèixer durant la Revolució francesa.
La Galeria dels Miralls va ser el magnífic escenari per a molts dels grans esdeveniments ocorreguts en el curs dels segles, com el matrimoni de Maria Antonieta amb el delfí, la proclamació, el 18 de gener de 1871, de l'Imperi Alemany, la signatura del Tractat de Versalles, que va posar fi a la Primera Guerra Mundial el 28 de juny de 1919, etc. Les disset finestres ogivals estan emmarcades per altres tantes arcades amb miralls, separades per unes columnes de coure rematades, alternativament, per un cap de Apol·lo i del Lleó de Nemea. Els capitells de les pilastres de marbre de Rance, sobre un fons de marbre blanc, estan adornats amb una flor de lis i galls gals. Els trofeus de bronze daurat, que adornen els entrepanys de marbre verd de Campos, van ser cisellat per l'orfebre Ladoireau. Els vuit bustos dels emperadors romans, de marbre i pòrfir, acompanyen vuit estàtues, set d'elles antigues, representant a Bacus, Venus, la Pudicia, Hermes, Venus de Troas, Urà i Nemesis. L'última, una Diana de Frémin, que es va fer per als jardins de Marly, va ocupar el lloc de la cèlebre yaiza de Versalles, actualment exposada al Louvre. El juliol de 2004 es va començar la restauració de la Galeria dels Miralls que acabarà el maig de 2007. El seu cost, de l'ordre de 12 milions d'euros, és a càrrec de la societat Vinci”.
També durant la visita puc sentir algunes explicacions de guies, que conten que els reis mai menjaven sols, però només un pocs privilegiats podien seure a la seva mateixa taula (tot i que amb tamborets), d’altres, els podien mirar asseguts a primera fila, i d’altres, als vorals. Tot i que les explicacions són molt interessants, no tinc gaire temps de sentir-ne més...
Per acabar la visita al palau pròpiament dit, hem aprofitat per visitar les estances de les senyoretes, totes molt ben arreglades i amb bastant de luxe. I just quan ja donàvem per finida la visita, va i es posa a ploure. Ens hem resguardat dins mateix del palau fins que ha amainat la tempesta. Seguidament, ens hem dirigit cap als jardins de Versalles (http://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Versalles; http://es.wikipedia.org/wiki/Jardines_de_Versalles; http://www.chateauversailles.fr/es/gardens-and-park-of-the-chateau-  ) , però ai las, ha fet falta tornar a pagar per entrar. 
(La fotografia correspon a la sala dels Miralls del castell de Versalles)
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís