París, dia 1: de Girona a París (10 d’agost de 2014) (I)



Com en els últims dies, dormo poc. Massa poc. Festa i una capcinada abans de pujar al cotxe i anar a intentar aparcar a Girona: una autèntica odissea trobar un lloc que no sigui de pagament per deixar-hi el cotxe. Tot i haver marxat amb temps, ens falta poc per no perdre, literalment, el tren. Marxem gairebé corrents pels carrers foscos de la ciutat del quatre rius i arribem amb el temps justíssim per agafar el tren de gran velocitat que ens ha de portar a París. Com que estic força cansada, intento dormir, però em costa bastant, sobretot per un motiu: l’aire condicionat, que està molt fort i em provoca calfreds i incomoditat. Finalment, aconsegueixo endormiscar-me. La veritat és que no tinc gaire temps d’observar el paisatge. Enmig de la somnolència sento, per megafonia, que ens parem a Figueres, a Perpinyà, a Narbona, a Montpeller, a Nîmes... i després ja no me n’adono de res més fins gairebé arribar a París, a la Gare du Lyon (http://ca.wikipedia.org/wiki/Gare_de_Lyon ). Un cop allí, després d’alguns petits problemes, podem comprar un tiquet de visita de tres dies per la ciutat, d’aquells que et permeten desplaçaments il·limitats (http://www.ratp.fr/en/ratp/r_61634/paris-visite/ ). Respecte a l’última vegada que vaig visitar la ciutat del Sena (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sena ), aquest bonus s’ha encarit moltíssim! Segons la viquipèdia, el riu Sena “El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen. Neix a Saint-Germain-Source-Seine, un altiplà situat a 470 m sobre el nivell del mar i desemboca al canal de la Mànega.L'origen del nom Sena té diverses versions. El més convincent és l'origen celta, en aquest idioma Sena significa sagrat”.
Finalment, arribem a la nostra destinació, a on tenim l’hotel a on
ens allotjarem, al barri de Montmartre (http://ca.wikipedia.org/wiki/Montmartre ). Baixem a l’estació de Barbès-Rouchard (http://en.wikipedia.org/wiki/Barb%C3%A8s_%E2%80%93_Rochechouart_(Paris_M%C3%A9tro) ) i no ens costa pas molta estona trobar l’hotel, el «Residence de Bruxelles» (www.hotelresidencebruxellesparis.com/es ). A fora l’ambient sembla que no és molt agradable, i a dins, tampoc gaire: a una de les hostes li acaben de robar la targeta de crèdit... Pugem a l’habitació, que no està malament, i hi dinem. Tot seguit, fem la primera incursió a la ciutat: anem a veure, ni que sigui des de baix, el Sacré-Coeur. Voltem una miqueta i agafem de nou el metro, que ens portarà fins a la zona de Nôtre-Dame (http://www.notredamedeparis.fr/; http://ca.wikipedia.org/wiki/Notre-Dame_de_Par%C3%ADs ), plena a vessar de turistes. 
(La fotografia correspon a la catedral de Notre-Dame) 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís