París, dia 1: de Girona a París (10 d’agost de 2014) (II)



Veient la interminable cua que hi ha per a poder entrar a visitar-la, desistim de l’empresa i passegem pels voltants. La catedral gòtica, però, és impressionant, i ja porta un quants segles vigilant París, ja que es començà a construir cap al 1163. També hi ha la llegenda del geperut que hi habitava, que va donar lloc a un llibre i a pel·lícules.  Però, ai las, comença a ploure de forma molt abundant i malgrat els paraigües, quedem una mica xops. Quan la tempesta ja ha passat, reemprenem la marxa: passem per davant de la Sorbona (http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Sorbona; http://en.wikipedia.org/wiki/Sorbonne  ), la mítica universitat.  Tal i com hi ha descrit a la viquipèdia “Va ser fundada l'any 1257 per Robert de Sorbon amb la intenció de facilitar l'ensenyança de la teologia als alumnes pobres. Tres segles després es va convertir en un espai privilegiat per als debats de la facultat de teologia i va tenir un paper important en les querelles religioses del país, contra els jesuïtes al segle XVI i contra els janseistes al segle XVII.
A les seves aules, reconstruïdes en la seva totalitat entre 1885 i 1901, s'ensenyen avui principalment humanitats, història, geografia, dret i llengües.
L'any 1968 fou l'epicentre del maig francès]“.  La següent parada que fem durant el nostre primer periple parisenc és el Panteó (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3_de_Par%C3%ADs ), a on hi ha enterrades unes quantes personalitats franceses. Està en obres i no hi entrem, però sí que ho fem a la veïna església de Sant Etienne.  Tot seguit continuem la marxa fins a arribar als jardins de Luxemburg (http://ca.wikipedia.org/wiki/Jardin_du_Luxembourg ), a on només d’entrar hi ha un munt de gent vestida d’època fent balls tradicionals. Aquests bells jardins van ser creats a partir del 1612 per petició de Maria de Mèdici. Als jardins de Luxemburg també s’hi ubica el Senat francès. Ens hi entretenim una estoneta i tot seguit, marxem de nou. En aquesta ocasió ens perdem una miqueta pels carrers adjacents als jardins i acabem trobant la boca de metro que buscàvem i que ens porta fins a l’arc de Triomf (http://arc-de-triomphe.monuments-nationaux.fr/; http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Triomf_de_l'%C3%89toile ). En aquell moment, hi ha una desfilada i bastanta gent observant-ho. 
(La fotografia correspon a l'Arc de Triomf) 
 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació