París, dia 1: de Girona a París (10 d’agost de 2014) (II)

Veient la interminable cua que hi ha per a poder entrar a visitar-la, desistim de l’empresa i passegem pels voltants. La catedral gòtica, però, és impressionant, i ja porta un quants segles vigilant París, ja que es començà a construir cap al 1163. També hi ha la llegenda del geperut que hi habitava, que va donar lloc a un llibre i a pel·lícules.  Però, ai las, comença a ploure de forma molt abundant i malgrat els paraigües, quedem una mica xops. Quan la tempesta ja ha passat, reemprenem la marxa: passem per davant de la Sorbona (http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Sorbona; http://en.wikipedia.org/wiki/Sorbonne  ), la mítica universitat.  Tal i com hi ha descrit a la viquipèdia “Va ser fundada l'any 1257 per Robert de Sorbon amb la intenció de facilitar l'ensenyança de la teologia als alumnes pobres. Tres segles després es va convertir en un espai privilegiat per als debats de la facultat de teologia i va tenir un paper important en les querelles religioses del país, contra els jesuïtes al segle XVI i contra els janseistes al segle XVII.

A les seves aules, reconstruïdes en la seva totalitat entre 1885 i 1901, s'ensenyen avui principalment humanitats, història, geografia, dret i llengües.

L'any 1968 fou l'epicentre del maig francès^]“.  La següent parada que fem durant el nostre primer periple parisenc és el Panteó (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3_de_Par%C3%ADs ), a on hi ha enterrades unes quantes personalitats franceses. Està en obres i no hi entrem, però sí que ho fem a la veïna església de Sant Etienne.  Tot seguit continuem la marxa fins a arribar als jardins de Luxemburg (http://ca.wikipedia.org/wiki/Jardin_du_Luxembourg ), a on només d’entrar hi ha un munt de gent vestida d’època fent balls tradicionals. Aquests bells jardins van ser creats a partir del 1612 per petició de Maria de Mèdici. Als jardins de Luxemburg també s’hi ubica el Senat francès. Ens hi entretenim una estoneta i tot seguit, marxem de nou. En aquesta ocasió ens perdem una miqueta pels carrers adjacents als jardins i acabem trobant la boca de metro que buscàvem i que ens porta fins a l’arc de Triomf (http://arc-de-triomphe.monuments-nationaux.fr/; http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Triomf_de_l'%C3%89toile ). En aquell moment, hi ha una desfilada i bastanta gent observant-ho. 
(La fotografia correspon a l'Arc de Triomf)