París, dia 2: passejada per la ciutat (11 d’agost de 2014) (IV)

Al jardí, a l’igual que en molts altres indrets, hi ha gent que et volt entabanar i s’acaba fent la cosa un xic pesada! Acabem la nostra passejada just davant de l’obelisc de Luxor (http://ca.wikipedia.org/wiki/Obelisc_de_Luxor ), a la plaça de la Concòrdia. Segons la viquipèdia, “Va ser Muhammad Alí, virrei d'Egipte, qui, a instàncies del baró Taylor després de Jean-François Champollion, va oferir a França al començament de 1830 els dos obeliscs erigits davant el temple de Luxor, però només el de dreta (mirant el temple) va ser transportat cap a França. La revolució de 1830 va estar a punt d'ajornar-ho, però Muhammad Alí va confirmar la seva donació el novembre de 1830. Fou Champollion qui va ser encarregat pel rei d'escollir el primer dels dos obeliscs que havia d'arribar a França. Un vaixell, especialment noliejat per aquesta finalitat, el Luxor, comandat per Raymond de Verninac Saint-Maur, va salpar de Toló l'abril de 1831 i va remuntar el Nil a l'agost. El vaixell va embarcar el monòlit el desembre i va baixar el Nil l'agost de 1832. De tornada a Toló el maig de 1833, va arribar a París l'agost de 1834 després d'haver remuntat el Sena. Lluís Felip I va decidir erigir-lo al centre de la plaça de la Concorde a París. La tria d'un monument totalment aliè a la història nacional estava destinada a impedir les baralles i les temptatives d'apropiació d'aquest important lloc de la Revolució Francesa per una o altra facció.Fet de granit rosa d'Assuan, l'obelisc mesura 23 metres d'alçada i pesa 230 tones. Va ser erigit amb una gran celebració, el 25 d'octubre de 1836, per l'enginyer Apollinaire Lebas amb l'ajut de màquines elevadores i de gegantins cabrestants. Lluís Felip I, de qui allò fou la primera gran aparició pública des de l'atemptat d'Alibaud del 25 de juny de 1836, no havia volgut córrer el risc del ridícul en cas de fracàs de l'operació. S'havia instal·lat doncs discretament, amb la família reial, a les finestres de l'hôtel de la Marine. En el moment que l'obelisc es va posar sobre el seu sòcol, el rei i la seva família van aparèixer al balcó en una escenificació perfectament regulada i van recollir l'ovació de la considerable multitud que s'amuntegava per assistir a l'operació”.

Li fem fotos i ja enfilem a buscar el metro, que ens ha de portar cap al barri llatí (http://es.wikipedia.org/wiki/Barrio_Latino_de_Par%C3%ADs ). Un cop allí, dinem de menú en un restaurant. El més curiós del cas és que, com que en el menú no hi van incloses les begudes, aquestes acaben essent més cares gairebé que el propi menú. Després d’haver omplert l’estómac, passegem una estoneta vora el Sena, contemplem de nou Nôtre-Dame i travessem el pont Neuf. Finalment decidim anar a la zona de Montparnasse (http://ca.wikipedia.org/wiki/Montparnasse). Així doncs, agafem el metro i ens hi plantem. Segons la viquipèdia, “Montparnasse és un barri del sud de París a la riba esquerra del riu Sena, al districte 14è. Va ser integrat a la ciutat, juntament amb altres municipis, el 1860. El nom d'aquest barri fa referència al mont Parnàs de la mitologia grega, ja que al segle XVII els estudiants anaven a declamar versos al pujol que actualment ocupa el barri. Al segle XVIII es va traçar en aquest terreny el passeig de Montparnasse, molt popular a la ciutat. Des de la Revolució Francesa s'hi han instal·lat nombroses sales de ball i cabarets.

El barri ha donat el seu nom a una estació, un cementiri i una torre :Estació de Montparnasse, d'on marxen els trens en direcció a l'oest i el sud-oest de França, de Granville a Tolosa de Llenguadoc; Cementiri de Montparnasse, o cementiri Sud, on reposen, entre altres Charles Baudelaire, Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir, Samuel Beckett, Guy de Maupassant, Sainte-Beuve.; La Torre Montparnasse, torre de despatxos construïda de 1969 a 1972, de 210 m d'alçada (59 pisos), fou la més alta d'Europa l'any de la seva construcció.”

(La imatge correspon a la torre a l'obelisc de Luxor)