El secret (un conte)

Per fi he trobat la manera de gaudir de la vida!! M’ha costat alguns temps d’observació, però com que l’art de contemplar també forma part dels meus “hobbies”, més que un suplici ha estat un bon plaer. Ja de petit tenia el membre amb dimensions reduïdes. Me’l comparava amb el del  meu germà i amb el del meu cosí i la cosa era decebedora de debò.  Ma mare em deia que no em preocupés, que això ja s’inflamaria amb l’edat. I mon pare, que tenia un cigalot d’allò més abundós, com una cabeça de blat de moro, se’n mig fotia. Quan ja sobrepassava un trienni la dècada de vida, al baix ventre hi van començar a aparèixer pèls, que van créixer fins a la mateixa mida que la meva eina, que encara esperava estrenar companyia. Instintivament, i també gràcies a els converses furtades darrera les portes entre el meu germà i el meu cosí, vaig voler experimentar les sensacions que ells descrivien que sentien quan es feien una palla. Em vaig figurar a una companya de classe, de la qual me’n guardo bé de dir-ne el nom, sortint de la piscina sense la part de dalt del bikini. Tot seguit, el meu imaginari pensà que li queia la part de baix i li deixava al descobert un parrús ben cuidat. En qüestió de 15 segons, només de visualitzar les fantasies que la meva ment suposava, ja tenia la tita ben dreta. Però tot i dreta, ben petiteta. El xorro blanquinós que em va sortir propulsat després de magrejar-me-la una estona, era més llarg que la meva “pirula”. Encara recordo bé quan vaig perdre la virginitat amb l’Elsa, una noia francesa que estiuejava al poble. Vam estar tot l’estiu mirant-nos amb ulls que van més enllà de l’amistat i no fou fins el dia que ella s’acomiadava de la seva estança estiuenca al poble que passà quelcom. Era festa major i aprofitant que l’orquestra tocava un cançó un pèl carrinclona però molt apta per a arramblar-se, ho vaig fer.  I d’allí me la vaig emportar cap a les gorgues de les Cabres, a on li vaig tocar els pits arrodonits i petits, sense que ella s’hi oposés, al contrari, es va obrir la brusa per tal de facilitar-me tan plaent tasca. A mi ja se m’havia ben empinat,  però per molt que ella se m’apropés, no me la notava, ja que em va preguntar: “que no et poso, que no se t’aixeca?” I jo,  ben dreta que la tenia! Fins que no em vaig baixar els texans no es va adonar que si que em posava, però que el motiu que no notés gaire embalum entre els meus cuixots era culpa de la petita llargària i grossor del meu membre viril. Va esclafir a riure quan es va adonar que la meva pollota era no més gran que el seu dit... Tot i això, la va fer servir per estimular-se el clítoris. La noia ho va fer prou bé, fins a tal punt que ella es va escórrer i jo vaig deixar anar una mica de llet tèbia per damunt dels pèls negres del seu sexe, dibuixant una mena d’estrany Yin i Yang. Al cap d’una estoneta, em deixà posar per primera vegada la verga dins d’una cova femenina, després de la primera correguda. Com que no notava el meu sexe, vaig haver de posar també un dit dins de la seva vagina humida i fer-li fer els mateixos moviments que el meu penis; devia acabar fent bona feina, ja que va tornar a deixar anar un bon raig d’alegria entre les cames. I tal com la nit es feu fonedissa, també ho va fer la franceseta, que partí l’endemà.  I amb el ball de poble, la meva primera experiència sexual i un bon grapat de cabòries al pap, s’esdevingué setembre i... idees per superar el meu complex de tita petita.
Durant tot l’hivern vaig madurar una idea que posí en pràctica just quan la primavera esclatava. Per fer uns calerons de més, vaig demanar a l’Enric de Cal Coix si el podia ajudar amb les abelles. I tal dit tal fet; ens vam repartir els ruscs i un parell de cops per setmana em tocava trescar. I vaig posar en pràctica el meu pla: al tercer dia em vaig baixar el calçotets  i vaig permetre que em piquessin un parell d’abelles a la pixulina. Mare meva quin mal que em va fotre!!! En ple dia vaig veure les estrelles, mai més ben dit! La recompensa, però, fou prou agradable: veure que el meu entrecuix s’inflava grandiosament!!! El tenia ben botit i ben grandiós, per bé que em picava una mica!!! Aguantant la picor i el dolor, me la vaig remenar i en vaig prou gaudir fins que  va sortir de la punta del fal·lus un rajolí blanquinós! El fet d’haver experimentat que podia aguantar la fiblada de l’abella i després, encara treure’n plaer, em feu idear un pla: provar l’efecte de les abelles en companyia... Vaig decidir emportar-me’n algunes abelles a casa i endur-me-les sempre que sortís de festa. Les  primeres  dotze vegades no vaig tenir opció d’utilitzar-les, però si a la tretzena. Si el tretze era el número de la mala sort, per mi fou el de la bona sort. En una nit de disbauxa en una discoteca de la contrada, vaig retrobar-me amb la Carol, una noia a qui ja havia conegut temps enrere i amb qui vaig compartir uns quants cafès de diumenge a la tarda i converses agradables. La noia m’atreia però no m’acabava de decidir a fer el pas. I aquella nit, empès entre el desig que m’encenia la noia i les ganes de provar el meu “nou” mètode, em vaig atrevir a besar-la. Ella no s’hi va pas resistir molt i vaig acabar esmorzant a casa seva, de matinada. Casualment em va preparar una torrada amb mel i nous; mentre ho feia, em vaig tancar al lavabo i vaig treure de la butxaca el pot amb les abelles, que havia dissenyat per tal que no es morissin i que sempre portava dins del cotxe! Em vaig deixar picar i allò es va anar inflant... a la segona mossegada de la deliciosa torrada ja tenia l’eina més a punt que mai. Vaig decidir no entretenir-me gaire per tal que la inflor no decaigués i la vaig besar. Ella s’hi posà bé i no vam tardar gaire a quedar els dos nus: servidor amb una bona erecció i ella ben molla. Vaig jugar a fer cercles amb la llengua sobre els seus mugrons negríssims, a fer lliscar els dits pels seus llavis menors, a deixar que llengua i llavis s’encaixessin dins del seu sexe, a sentir el plaer de cada part del seu cos. Ella va jugar a per moure la mà amunt i avall del meu fal·lus i posà la punta de llengua sobre el meu gland. Amb l’escalfor que hi tenia,  la seva suau saliva fou un bàlsam a tanta  vermellor.  Quan ja m’estava a punt de córrer mentre els meu penis lliscava entre els seus abundosos pits,  ella em pregà que la penetrés. Foll de desig, li vaig endinsar l’espasa ben dreta abans no decaigués l’efecte de les abelles. Quan em vaig vessar sobre el seu ventre mentre li acabava de tocar el clítoris, els esclafits que feu van despertar els gossos del veí, que es van posar a bordar seguint el ritme dels nostres últims panteixos. Cansats de la nit de festa i disbauxa, ens vam adormir. Quan els rajos de sol ja es colaven per la persiana, la Carol es va despertar i em va buscar descaradament l’entrecuix! Merda, la meva “miniua” minúscula necessitava les abelles. Adduint que havia d’expulsar el líquid de la bufeta, vaig córrer cap al lavabo, agafant d’amagat els pantalons i mentre deixava rajar una mica d’aigua, vaig emprenyar les abelles fins que em van deixar de nou la titola ben dreta! I sí, vinga, de nou a trescar l’eina entre l’eixam de les cames de la Carol... 
Amb la Carol he repetit algunes vegades, però ara també tinc la Montse a la llista d’amants de l’abella, com les he batejades. I la feina que tinc ara és a perfeccionar en quin punt del penis em piquen les guardianes del meu secret, ja que he comprovat que el gruix de la meva tita varia segona a on em claven el fibló per tal que el meu estigui a punt de deixar anar la seva dolça mel, més blanquinosa que no pas de color ambre habitual...
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís