Formentera, dia 3 (6 d’agost de 2014)

La nit ha estat llarga a les Pitiüses. Tant, que no em llevo fins ben passat el migdia. El sol és de justícia, fa una bona calor. Com que ja és hora gairebé de dinar, marxem , altra volta, cap a Sant Francesc. Allí el primer que faig és anar a refrescar la gola i a dinar. Un cop satisfetes les necessitats bàsiques, és el moment de fer una passejada. Però com que la calor és bastant intensa i el temps plenament estiuenc, hi ha poques botigues obertes i poca gent al carrer. Opto per quedar-me una estona en una ombra i finalment, retornem cap al lloc a on dormim a canviar-nos i a fer una mica de descans. Però la tranquil·litat a l’illa de la calma dura ben poc. Marxem i anem a posar benzina a la motocicleta que tant de servei ens està fent per moure’ns per l’illa. Com que a Formentera hi ha només un parell de gasolineres, hem de fer una mica de cua. El pitjor, però, no és haver de fer la cua, sinó haver d’aguantar els italians xulos i prepotents que es colen amb tota la barra del món i encara se’n foten a la teva cara. Sincerament, a Formentera hi ha un problema amb tants d’italians mal educats, que es creuen els amos i les mestresses de l’illa, carreteres incloses! La propera parada del dia és a un “xiringuito” de platja, a prop de Es Migjorn. La imatge del capvespre allí és brutal! El sou es fon a l’horitzó amb l’aigua del Mediterrani i de fons música en directe, amb col·laboracions del públic. Una cerveseta ben fresca és el colofó a un capvespre gairebé magnífic, d'aquells a on les hores no s’haurien de moure. Però les coses bones sempre s’acaben aviat i quan ja és negre nit, és moment de marxar i retornar cap a Sant Francesc,  a on acabem sopant a Can Simonet i escoltant com alguns i algunes atrevides glossen! Quina enveja! I per acabar la nit, acabem tots al veí poble de Sant Ferran (http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Ferran_de_ses_Roques) , a on fora de la Fonda Pepe, acabem escoltant més glossa i la nit s’acaba fonent en una agradable conversa, abans de retornar a dormir. De tornada, però, ens trobem patrulles de municipals i de guàrdies civils, però que no ens posen cap impediment per arribar a la casa a on estem. Però un cop allí... Va i no podem obrir la porta. Ens hem d’enfilar pel balcó i finalment, podem entrar a descansar, ni que sigui per unes poques horetes, l’espinada! 

(La posta de sol, vista des d'Es Migjorn)