París, dia 2: passejada per la ciutat (11 d’agost de 2014) (II)


Entrem directament amb el metro a dins i cal que fem una mica de cua abans de poder comprar els tiquets i ja entrar. Gairebé la meitat de la gent que hi ha són xinesos, i ja em revé una mica el malson de fer de turista amb ells. El primer que visitem és la part egípcia. Em quedo, com l’altra vegada que vaig visitar el museu, ben encisada amb la civilització egípcia: joies precioses, productes de bany, eines, un gran fotimer de coses increïbles! I el que ens deu mancar per conèixer!! També m’agrada molt veure com n’eren d’avançades les civilitzacions que vivien a Mesopotàmia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mesopot%C3%A0mia ), entre el Tigris i l’Èufrates, avui en dia una zona a on hi ha Iraq i Síria, dos països en guerra que s’estan carregant un patrimoni humà i cultural incalculable...Observem també escultures, com la Venus de Milo (http://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_de_Milo ) (Tal i com s’explica a viquipèdia, “La venus de Milo és una cèlebre escultura grega del final de l'època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deesa de l'amor Afrodita (Venus, pels romans) i que deu el seu nom al fet que es va trobar a l'illa de Melos (Milo), al mar Egeu. Actualment està exposada al museu del Louvre, a París. Va ser trobada a l'illa grega de Melos per un pagès, que la va vendre als francesos el 1819 o el 1820. Està constituïda de diversos blocs de marbre blanc units de manera invisible. La seva mida és superior a la natural. L'estil és característic del final de l'època hel·lenística. El que és més interessant d'aquesta escultura és la seva estructura torsionada en forma d'hèlix, tanmateix d'aparença molt natural. També en destaca la bellesa, tant la de la dona representada, corresponent a l'ideal de l'època, com la de l'escultura en ella mateixa. L'autor és desconegut, sembla que podria tractar-se d'Alexandre d'Antioquia, però alguns experts no hi estan d'acord perquè l'estàtua no respon al seu estil. L'aspecte classicista de les formes de la Venus de Milo fa suposar que el seu autor es podia haver inspirat en l'Afrodita de Càpua, esculpida per Lisip al segle IV aC” i pintures. Entre les pintures que  observem hi ha la famosa Gioconda, la Mona Lisa (http://ca.wikipedia.org/wiki/Mona_Lisa) , de Leonardo da Vinci (http://ca.wikipedia.org/wiki/Leonardo_da_Vinci ). Per a poder accedir-hi passem una autèntica cursa d’obstacles; tothom la vol veure i fotografiar. I per més inri, els xinesos ara porten com una mena de pals extensibles per a penjar-hi el mòbil i fer fotos, de manera que ho emmascaren tot! una de les altres coses que em fa gràcia són una mena de porrons que utilitzaven també els antics mesopotamis! I sembla que nosaltres tinguem la sopa d’all! Després d’una bona estona dins del museu, fortament vigilat, sortim a fora i observem l’immens Palau Reial, amb la piràmide de vidre del Louvre davant (http://es.wikipedia.org/wiki/Pir%C3%A1mide_del_Museo_del_Louvre).
(La imatge és de la Mona Lisa, de Leonardo da Vinci) 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís