Visitant els llocs de la Batalla de l’Ebre (de l’1 al 3 de desembre de 2017): de terres gironines a Corbera d’Ebre (dia 1; 1 de desembre de 2017) (I)

Avui ha nevat a cotes baixes a molt indrets de Catalunya. Al migdia no veig gens clar poder marxar... però a mitja tarda la neu es fon i puc anar a buscar el tren que em portarà fins a Granollers. I des d’allí ja m’enfilo al cotxe amb destí desconegut, fins que al cap d’una estona se’m rebel·la la sorpresa d’on anem: a terres de l’Ebre. No hi ha gaire trànsit i finalment, arribem a Corbera d’Ebre (https://ca.wikipedia.org/wiki/Corbera_d%27Ebre ; http://www.corbera.altanet.org/ ), població de la qual s’explica que “Corbera d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta. S'hi arriba seguint la carretera N-420 (de Tarragona a Còrdova), entre les poblacions de Móra i Gandesa.
La vila s'aplega en un tossal a 337 metres d'altitud, el turó de la Muntera, a la vora de la serra de Cavalls. L'església del poble està dedicada a sant Pere Apòstol. Fou escenari de la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil espanyola, entre el juliol i el novembre de 1938. Com a conseqüència d'aquesta batalla, Corbera d'Ebre va quedar completament destruïda i els habitants es van anar traslladant a la part baixa del turó, a banda i banda de la carretera. La zona abandonada és coneguda popularment com la Muntera o el Poble Vell.
Cal destacar també la qualitat del vi, que hom comercialitza amb la Denominació d'Origen Terra Alta, especialment el dels cellers Cortiella, Frixach i Miró, com també els de la Cooperativa Agrícola.
La bandera oficial de Corbera d'Ebre té la següent descripció: Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor horitzontal, blava i blanca, amb el primer terç vertical negre.  Va ser aprovada el 9 de novembre de 2007 i es va publicar en el DOGC el 22 de novembre del mateix any amb el número 5014.
Tot i que una fortificació amb el nom de Corbera apareix esmentada per primer cop el 1153 en la carta de donació del Castell de Miravet feta per Ramon Berenguer IV als templers, hom li atribueix un origen ibèric. Encara existeixen unes restes del castell, trossos de muralla i una magnífica galeria de columnes templeres. Després de l'abolició d'aquest orde militar, el 1317, els seus béns van passar als hospitalers i depenia de la castellania d'Amposta.
El 1463, en la guerra contra el rei Joan II, l'arquebisbe de Tarragona Pere d'Urrea, va sotmetre Corbera, AscóVilalbaBatea i la Fatarella, partidàries de la Generalitat. S'hi han documentat combats, en la guerra dels Segadors, entre tropes castellanes i miquelets, a la part alta del terme. Durant la Guerra de Successió les tropes franceses i castellanes van ocupar Corbera el 6 de febrer de 1707. A la primera guerra carlina va ser partidària dels carlins, com la resta de la comarca, a excepció de Gandesa, favorable als liberals.
Durant la Guerra Civil espanyola va trobar-se al bell mig del cor de la batalla de l'Ebre, i el poble va quedar destruït a causa dels bombardejos, tant d'artilleria com de la Legió Còndor i l'aviació italiana. El dia 3 de setembre, durant una de les darreres ofensives franquistes, el front es va trencar pel nord del poble.
Després de la batalla de l'Ebre i del final de la Guerra Civil, Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la població. Amb el pas dels anys, els corberans va anar abandonant les cases mig enrunades de la Muntera i es va anar traslladant a cases noves edificades a la part baixa del turó, on actualment hi ha el poble. Els darrers habitants del poble vell van abandonar-lo l'any 2008.
El "Poble Vell", declarat Bé d'Interès Cultural, com a Lloc Històric, per la Generalitat de Catalunya (20-07-1992), suposa un retrobament amb la nostra història a través d'un lloc devastat per la guerra. Actualment aspira a convertir-se en un bell paisatge per la Pau.
A prop del poble hi ha l'ermita de Santa Madrona, amb una font d'aigua i zona de berenada, i des d'on es pot recórrer la serra de Cavalls. A la vora del riu Sec hi ha la Font Vella, amb uns antics rentadors públics, una part dels quals data del segle XVI o XVII; des d'allí es pot continuar pels anomenats Gironesos, una zona de muntanya que porta fins a Gandesa. És molt aconsellable de seguir la Ruta de la Pau, un itinerari circular que travessa el "Poble Vell" i permet fer un recorregut pels indrets més significatius on s'esdevingué la batalla de l'Ebre i alhora, pels camins, s'hi poden veure peces de la mostra artística, Art al Ras. L'any 2008 es va obrir el Centre d'Interpretació 115 Dies, que vol ser un espai per comprendre millor la batalla de l'Ebre des de la perspectiva bèl·lica. És el punt central d'una xarxa de museus i centres d'interpretació sobre la guerra civil i la batalla de l'Ebre que hi ha escampats per alguns pobles la Terra Alta.
La festa major s'hi celebra del 15 al 19 d'agost. La festa del patró de la parròquia, Sant Pere, s'acostuma a celebrar el dissabte següent al 29 de juny. Hi ha romeries a l'ermita per Santa Madrona, el tercer diumenge de març, i per Sant Marc, el diumenge següent al 25 d'abril, amb una gran paella popular. El segon cap de setmana de juliol s'hi celebra la festa de Sant Cristòfol, una festa en què els toros tenen un paper important. Al mes d'octubre s'hi fa la festa de la verema. Hi ha mercat dilluns i dimecres al matí. El municipi disposa d'una sala d'exposicions privada coneguda com La Trinxera
Fill il·lustre del poble fou el doctor Jaume Ferran i Clua, descobridor d'una sèrie d'un vaccines: contra el còlera, el tifus, la ràbia i la tuberculosi. Hom li dedicà un carrer, un passeig amb una font artística i una plaça amb un bust seu, on també s'hi va construir la casa de la vila nova.
Una corbera és un indret on nien els corbs, per això, en l'escut de la vila hi ha dibuixat aquest moixó sobre unes ones que simbolitzen l'Ebre

De seguida ens posem en contacte amb la gent del lloc a on anirem a dormir, els apartaments “Els Temporers” (http://www.elstemporers.com/ ), al mig del poble. Ens atén una simpàtica senyora i ens dóna les claus i també ens parla que hem d’anar a veure el pessebre a l’església vella.  Els apartaments estan molt bé i ens hi instal·lem, sense dilatar-nos gaire en el temps, ja que volem anar a sopar a Reus. Així doncs, deixem les coses i tornem a fer quilòmetres fins a arribar a la capital del Baix Camps. Ens dirigim cap al Casal Despertaferro (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g666512-d5860068-Reviews-Taverna_Despertaferro-Reus_Baix_Camp_Costa_Dorada_Province_of_Tarragona_Catalonia.html ),  a on soparem d’allò més bé, amb animada conversa i bon ambient, abans de tornar a fer camí per anar a descansar la carcanada en un lloc tant emblemàtic de la batalla de l’Ebre com és Corbera d’Ebre, enmig de la cruenta Guerra Civil (http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/2-lespanya-del-segle-xix/12-la-guerra-civil/page/4/ ) que va assotar Espanya, i del qual s’explica el següent a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Civil_espanyola ):” La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. (Continuarà)
(La fotografia és de Corbera d'Ebre)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís