Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017: visita a la fàbrica Guinness i retorn cap a casa (19 de novembre de 2017; dia 3) (I)
Després de sortir una estona la nit
anterior, avui tampoc matinem pas molt. El temps just per anar a esmorzar al
mateix hostal i anar a deixar les maletes en una mena de traster que tenen per
guardar-les.
Arribar
al lloc a on les hem de deixar es converteix en una petita gimcana, que superem
sense problemes, gràcies a que també hi ha un munt de marques al terra que
indiquen com arribar!
Seguidament
ja marxem cap a la destinació del dia: la cerveseria Guinness, la més coneguda
de tot Irlanda. Com que el dia no és fred ni plou, anem tot xino-xano cap la
zona de la cervesera. De camí ens fixem la vida d’un diumenge al matí a la
zona: alguns supermercats oberts, esglésies, gent pel carrer, etc.
Finalment
arribem a la fàbrica Guinness. Abans de partir de terres catalanes, ja hem
comprat les entrades per internet (https://www.guinness-storehouse.com/en
). Ens endinsem per una mena de carrers que corresponen a la mateixa fàbrica,
tota de maó. Davant de la fàbrica ja ens hi trobem amb carruatges que també
sembla que fan servei de transport. Un cop entrem dins de la fàbrica, hem de
bescanviar l’entrada virtual per una de real i ja entrem. No acabem d’entendre
si tenim visita guiada o no, però com que està tot molt ben explicat i tampoc
tenim tot el temps del món, comencem a
perdre’ns pel món de la cervesa, i més concretament, de la cervesa
Guinness.
Hi ha bastant informació sobre els ingredients
per elaborar cervesa. Sobre la cervesa, l’entrada en català a la viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cervesa ) explica molt bé què és i com s’elabora.
Així doncs, “La cervesa (del Cèltic cerevĭsĭa del mateix significat,
vegeu la secció d'etimologia) és
una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg. Es fabrica amb grans d'ordi o d'uns altres cereals el midó dels quals, una vegada modificat,
és fermentat en
aigua i aromatitzat principalment amb llúpol.
Per extensió, la cervesa és
qualsevol beguda alcohòlica produïda per fermentació de cereals. És probablement la beguda alcohòlica més consumida, i
la més antiga, i és la tercera beguda més popular en general després de l'aigua i el te.
Característiques
Com ja s'ha dit anteriorment, és la beguda
alcohòlica més antiga i la més consumida. La cervesa pot ser
diferent en el tipus, el gust i el color, segons el lloc on es fa, a causa dels
ingredients emprats per produir-la. Generalment és de color ambrat amb tons que
van del groc or al negre, passant pels marrons vermellosos. Actualment es beu
gasificada, i normalment fresca. Es considera una beguda gasosa, és a dir,
conté diòxid de carboni dissolt en saturació que es manifesta en
forma de bombolles, i sol estar coronada d'una escuma més o menys persistent.
El seu aspecte pot ser cristal·lí o tèrbol. La seva graduació alcohòlica pot
arribar gairebé al 30% vol., encara que generalment es troba entre el 3% vol. i
el 9% vol.
Etimologia
Existeixen diverses versions:
·
Segons Joan Coromines, el terme
"cervesa" prové del francès cervoise i aquest, al seu torn,
deriva del llatí cervisia o cerevisia que, alhora, vindria
d'una arrel cèltica, amb
el gal·lès cwrw i el gaèlic coirm.
·
Duboë-Laurence i Berger, a El Llibre de l'Amant de la Cervesa,
suggereixen que cervoise ve
de cerevisia, i
afegeixen que la paraula vindria de Ceres, deessa
llatina de la terra i els cereals, i de vis, la força. En aquest sentit Coromines afirma que cereal
prové de cerealis, que
designa allò que pertany a la deessa Ceres.
Sembla que s'ha conservat el nom amb el qual la designaven els
celtes, i que cervesa ve de la veu cerevisia,
que és, de fet, cèltica. En qualsevol cas, l'arrel comuna és fàcilment
apreciable a les diferents denominacions de cervexa (gallec), cerveja (portuguès), cerveza (castellà) i cervesa (català).
Els països
eslaus d'Europa
sovint anomenen la cervesa amb una paraula com ara pivo o similar: pivo (bosnià, croat, eslovac, eslovè, txec, etc.), piwo (polonès), piwò (caixubi), піва(bielorús, transcrit: piva), пиво (ucraïnès, transcrit: pyvo, rus i serbi, transcrits: pivo);
l'arrel del qual remet a la simple paraula "beguda".
Als països nòrdics i Finlàndia, Estònia i els països bàltics, s'empra una paraula com ara olut (finlandès), alus (estonià, lituà, letó), øl (danès, noruec)
o öl (suec), de la mateixa arrel que la paraula anglesa ale i que prové del finlandès encara actual i l'estonià (antic?) olut.[10]
Alguns idiomes Europeus es desmarquen totalment de cap patró, com
és el cas de l'euskara,
que empra la paraula garagardo,
l'hongarès,
que diu sör, ser o serital, o el gaèlic
manx, que
empra lhune.
En alguns altres idiomes europeus s'empren derivats del
germànic bier.
Pel que fa al sake, se'l podria classificar com una "cervesa d'arròs", si
bé hi ha algunes diferències. Tot i així, al Japó, la cervesa tal com es coneix a l'occident va ser un producte
importat. Avui en dia existeixen fàbriques de cervesa japoneses i per a
designar la beguda es va adoptar també la locució bier, però, amb la finalitat d'adaptar-la a l'escriptura
japonesa, aquest terme es va transformar en biiru.
Històricament, la cervesa ja era coneguda pels sumeris, egipcis, mesopotàmics i ibers, a dates que es remunten com a mínim al 6000 aC. L'agricultura va aparèixer a la zona de Mesopotàmia en un període que se situa entre la revolució del neolític i l'edat
dels metalls. La llei més
antiga que reglamentava la producció i venda de cervesa es troba a l'Estela
de Hammurabi, de
l'any 1760 aC,
en la que queda escrit que es condemnava a mort qui no respectés el criteri de
la fabricació indicat; se sancionava, per exemple, el fet d'aigualir la cervesa
o el d'obrir un local de venda sense autorització.
La seva elaboració només és una qüestió de modificar les
proporcions dels ingredients. Si es posava més farina que aigua i es deixava fermentar, s'obtenia pa; si s'invertia la proporció posant més aigua que farina i es
deixava fermentar, s'aconseguia cervesa. Els indicis més antics que demostren
l'existència de la panificació i la cerveseria apareixen a Mesopotàmia, però no
es pot cercar cap filiació amb procediments idèntics a la resta d'Europa. Per
tant, es creu que la cervesa es va descobrir o inventar a molts llocs del
Mediterrani i d'Europa de manera bastant simultània. Sembla que les cerveses
primitives eren més denses que les actuals. Segons la recepta més antiga
coneguda, la del papir de
Zòsim de Panòpolis (segle
III), els egipcis feien la cervesa a
partir de pans d'ordi poc cuits que es deixaven fermentar en aigua. D'altra banda,
a Orient s'utilitzava arròs i bambú. (Continuarà)
Comentaris