Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (VIII)

L'irlandès és la llengua gaèlica que presenta els més antics testimonis escrits. Es tracta d'unes 300 inscripcions sepulcrals realitzades en un tipus d'escriptura rúnica coneguda com a ogham (basada en el nombre, orientació i inclinació dels grups de línies que creuen una de més llarga i que fa de conductora), que daten dels segles IV al VIII dC Entre els segles VIII i XII es desenvolupa una àmplia producció literària en prosa i en vers (amb obres com el Leabhar na hUidre, el Llibre de Leinster i el Llibre d'Armagh). Durant l'època de transició entre aquesta variant originària de la llengua —coneguda com a irlandès antic— i l'irlandès modern (període que va des de l'any 1200 fins al 1600, aproximadament), es va produir el floriment de la poesia conreada pels bards. Aquests eren una espècie de poetes cantors celtes, semblants als aedes grecs, que exaltaven en les seues composicions les gestes i la genealogia mítica dels senyors baix la dependència de la qual vivien. A partir del segle XVII va tenir lloc un període de declivi cultural a Irlanda, atenuat únicament per tres destacats poetes: Ó Bruadair (segle XVII), Aogán Ó Rathaille (segle XVIII) i Brian Merriman (segle XVIII). El segle XIX va portar un ressorgir de la literatura irlandesa (encara que escrita a partir des de llavors en anglès) de la mà dels dramaturgs William Butler Yeats i Lady Gregory. James Joyce, autor del revolucionari Ulisses (1922), va ser una figura clau en el desenvolupament de les lletres irlandeses durant el segle XX, al qual també van contribuir les obres teatrals de George Bernard Shaw i els relats curts de Liam Flaherty.

L'alfabet gaèlic tradicional constitueix una evolució del sistema llatí, duta a terme cap al segle V dC Conté únicament cinc vocals i tretze consonants (totes les de l'alfabet llatí excepte els caràcters j, k, q, v, w, x, i, z). Les vocals llargues s'assenyalen mitjançant un accent agut, mentre que un punt damunt d'una consonant (ḃ, ċ, ḋ, ḟ, ġ, ṁ, ṗ, ṡ, ṫ) significa que es pronuncia aspirada, amb una emissió extra d'aire procedent dels pulmons que pot variar la seua naturalesa articulatòria. No obstant això, en l'actualitat resulta habitual representar l'irlandès mitjançant caràcters plenament llatins, sense l'ocupació del punt diacrític anterior (en substitució de tot això s'afig una h després de la consonant en qüestió). El repertori de sons consonants és el següent :

oclusius: [p], [b], [t], [d], [k], [g]

oclusius palatalitzats: [pʲ], [bʲ], [tʲ], [dʲ], [kʲ], [gʲ]

fricatius: [f], [v], [s], [ʃ], [x], [γ], [h]

fricatius palatalitzats: [fʲ], [xʲ] (o [ç]), [γʲ] (o [j])

nasals: [m], [n], [η]

nasals palatalitzats: [mʲ], [nʲ], [ηʲ]

líquids: [l], [r]

líquids palatalitzats: [lʲ], [rʲ]

semivocal: [w]

Les variants palatals es produeixen sempre en presència de les vocals e, i. Depenent del context fonètic en què es troben, alguns dels anteriors sons es transformen en altres per un procés anomenat mutació, propi de les llengües celtes. Hi ha quatre tipus de mutació en irlandès:

Lenició. Consisteix en la conversió, en un context sonor, d'una consonant oclusiva en fricativa, o també d'una fricativa o nasal en aspirada. Aquest procés s'observa principalment en el so inicial de substantius femenins singulars després de l'article determinat an, en el genitiu singular dels substantius masculins i després dels adjectius possessius singulars:

bean(  pronunciation (?·pàg.)) "dona" — an bhean(  pronunciation (?·pàg.)) "la dona": [bæn] > [ən'væn]

crann(  pronunciation (?·pàg.)) "arbre"; barr "extrem" — barr an chrainn(  pronunciation (?·pàg.)) "l'alt de l'arbre": [krɑːn] > [barən'χrɑɲ]

mac(  pronunciation (?·pàg.)) "fill" — mo mhac(  pronunciation (?·pàg.)) "el meu fill": [mak] > [mə'wak]

Sonorització. Les consonants oclusives sordes es converteixen en els seus correlats sonors al començament de paraula després d'un adjectiu possessiu plural, després de certs numerals, en el cas datiu singular i genitiu plural, etc. El so resultant d'aquest procés es representa ortogràficament mitjançant un dígraf:

cairde(  pronunciation (?·pàg.)) "amics" — ár gcairde(  pronunciation (?·pàg.)) "els nostres amics": ['kardʲə] > [a:r'gardʲə]

capall(  pronunciation (?·pàg.)) "cavall" — seacht gcapall(  pronunciation (?·pàg.)) "set cavalls": ['kapɑːl] > [ʃæχt'gapɑːl]

teach(  pronunciation (?·pàg.)) "casa" — i dteach(  pronunciation (?·pàg.)) "en casa": [tʲæχ] > [i'dʲæχ]

Pròtesi d'h-. L'addició d'aquest so es produeix, en paraules que comencen per vocal, després de l'article determinat plural na, després del possessiu a ‘el seu [d'ella]', després del substantiu de ‘dia', després de certes preposicions i partícules, etc.:

éan(  pronunciation (?·pàg.)) "ocell" — na héin(  pronunciation (?·pàg.)) "els ocells": [an] > [nə'he:ɲ]

aos(  pronunciation (?·pàg.)) "edat" — a haois  pronunciation (?·pàg.)) "la seua edat": [es] > [a'hʷis]

Aoine(  pronunciation (?·pàg.)) "divendres" — Dé hAoine(  pronunciation (?·pàg.)) "divendres" (lit. "dia divendres"): ['inə] > [dʲeː'hinə]

Pròtesi de t-. La prefixació d'aquest so es produeix en substantius masculins singulars que comencen per vocal sempre que els antecedisca l'article determinat; en substantius femenins singulars en cas nominatiu o masculins singulars en cas genitiu que comencen per s-, el grup resultant ts- es pronuncia igualment [t]:

arán(  pronunciation (?·pàg.)) [m.] "pa" — an t-arán(  pronunciation (?·pàg.)) "el pa": [arən] > [an'tarən]

seachtain(  pronunciation (?·pàg.)) [f.] "setmana" — an tseachtain(  pronunciation (?·pàg.)) "la setmana": ['ʃæχtən] > [ən'tʲæχtən]

L'inventari de sons vocals és el següent:

curts: [ɪ], [ɜ], [æ], [a], [ɔ], [u]

llargs: [ɪː], [eː], [aː], [oː], [uː]

de timbre indecís: [ə]

La correspondència entre sons i lletres en irlandès és prou difusa, ja que existeixen tan sols 18 caràcters per a representar més de 45 sons. Per exemple, el so vocàlic [o:] pot transcriure's com o, ói, eo, eoi, omh i omhai. L'accent prosòdic recau normalment en la primera síl·laba de les paraules.”(Continuarà)