Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXI)

L'alçament a Dublín

Dilluns de Pasqua

A primera hora del dilluns, 24 d'abril de 1916, al voltant de 1.200 membres dels Voluntaris i de l'Exèrcit Ciutadà van ocupar punts estratègics del centre de Dublín. Una força combinada de 400 efectius de les dues formacions van reunir-se al Liberty Hall liderada pel comandant James Connolly.
La seu dels rebels va establir-se a la General Post Office (GPO), amb James Connolly, designat comandant suprem militar, i quatre membres del Consell Militar més: Patrick PearseTom ClarkeSean MacDermott i Joseph Plunkett. Després d'ocupar la Post Office, els Voluntaris van penjar dues banderes republicanes, i Pearse va llegir la Proclamació de la República.
Paral·lelament, les forces rebels van pendre posicions a Four Courts, el centre de l'aristocràcia jurídica irlandesa, a la fàbrica de galetes de Jacob, al molí de Boland, al complex hospitalari de South Dublin Union, així com a la destil·leria adjacent de Marrowbone Lane. Un altre contingent, comandat per Michal Mallin, es va desplaçar a Saint Stephen's Green.
Tot i que no estava massa protegit, un contingent de forces dels Voluntaris i l'Exèrcit Ciutadà, comandats per Seán Connolly, va ser incapaç d'ocupar el castell de Dublín, símbol del poder britànic a Irlanda. Després de matar el policia que vigilava l'entrada, i tot i que superaven als soldats de l'interior en nombre, no van aprofitar l'avantatge ni van fer prou esforços per a penetrar-hi. El sotssecretari, Sir Matthew Nathan, alertat pels trets, va ajudar a tancar les portes del castell just abans que poguessin entrar.  Així, aquest grup rebel va decidir ocupar l'ajuntament i d'altres edificis adjacents. Els rebels tampoc van ser capaços de prendre el Trinity College, al cor de la ciutat, només defensat per un grup d'estudiants unionistes armats.  Cap al migdia un petit grup de Voluntaris i membres del Fianna Éireann van atacar la Fortalesa de Magazine, al Phoenix Park, desarmant als guàrdies, amb l'objectiu d'aconseguir armes i derrocar l'edifici com a símbol de l'inici de l'alçament. Van posar-hi explosius, però no hi van trobar armes.
Com a mínim es van produir dos incidents, a la fàbrica Jacob i a Stephen's Green, on els Voluntaris i l'Exèrcit Ciutadà van disparar i matar civils que intentaven desmuntar les barricades. En altres indrets van agredir als civils amb els rifles, però només per apartar-los.
L'exèrcit britànic va ser enganxat totalment per sorpresa per la rebel·lió, i la seva resposta el primer dia va ser molt descoordinada. Les tropes de la cavalleria britànica enviades per investigar els fets, una a Four Courts i l'altre a O'Connell Street, va patir diverses baixes a causa del foc rebel. A Mount Street, un grup del cos d'entrenament de voluntaris es va trobar cara a cara amb una posició rebel i va patir quatre morts abans d'arribar a la caserna de Beggars Bush.
L'únic combat rellevant que va tenir lloc el primer dia de l'alçament fou el que es produí al South Dublin Union, on un esquadró del Regiment Reial Irlandès es va enfrontar a l'emplaçament on es trobaven les forces d'Éamonn Ceannt, a la cantonada nord-oest del South Dublin Union. Les forces britàniques, després de patir algunes baixes, van aconseguir reagrupar-se i llançar diversos assalts a la posició rebel abans d'obligar a les tropes de l'interior de les petites cabanes del sector est a rendir-se. Tot i així, la major part del complex va seguir en mans rebels.
Tres membres de la desarmada Policia Metropolitana de Dublín van perdre la vida per les bales dels alçats en el transcurs del primer dia de rebel·lió, motiu pel qual el seu cap decidí retirar-los dels carrers. En part a causa de la retirada de la policia, una onada de saquejos va desfermar-se per tota la ciutat, especialment al sector d'O'Connell Street. Un total de 425 persones van ser arrestades després de l'alçament acusades dels saqueigs.

De dimarts a dissabte

Lord Wimborne, el Lord tinent, va declarar la llei marcial el dimarts al vespre, cedint el poder civil al Brigadier General William Lowe. Les forces britàniques, inicialment, van centrar els seus esforços a assegurar els voltants del castell de Dublín, a més d'aïllar la seu dels rebels, que pensaven que es trobava a Liberty Hall. El comandant britànic, Lowe, es va moure lentament, desconeixedor de la força que havien reunit els republicans, i amb només 1.269 soldats a la ciutat quan va arribar del camp de Curragh a les primeres hores del dimarts 24 d'abril. L'ajuntament va ser recuperat aquell matí quan van derrotar la unitat rebel que havia atacat el castell de Dublín el dia anterior.

Els rebels havien fracassat en el seu objectiu d'ocupar les dues estacions de tren principals de la capital irlandesa, així com els seus ports, tant el de Dublín com el de Kingstown. Per aquest motiu els britànics van poder transportar milers de reforços provinents d'Anglaterra, així com de les seves bases a Curragh i Belfast. Al final de la setmana, les tropes britàniques arribaven als 16.000 efectius. La potència de foc anava a càrrec d'artilleria de campanya provinent de la guarnició d'Athlone, que van col·locar al nord de la ciutat, tant a Phibsboroughcom al Trinity College, i per part del vaixell patruller Helga, que va remuntar el Liffey, provinent del port de Kingstown. El dimecres 26 d'abril els canons del Trinity College i del Helga va obrir foc contra el Liberty Hall, mentre que l'artilleria del Trinity College també va disparar contra posicions rebels, primer al molí de Boland i, després, a O'Connell Street. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís