Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXII)

Les posicions principals dels rebels, al GPO, a Four Courts, a la fàbrica de Jacob i al molí de Boland van patir pocs combats directes. Els britànics van envoltar-los i els van bombardejar, en lloc d'assaltar-los directament. Un Voluntari emplaçat a la GPO va dir que "gairebé no vam disparar perquè no hi havia cap objectiu".En la mateixa línia, la posició rebel a Saint Stephen's Green, ocupada per l'Exèrcit Ciutadà sota les ordres de Michael Mallin, es féu insostenible després que els britànics col·loquessin franctiradors i metralladores a l'hotel Shelbourne i als edificis del voltant. Per això les tropes de Mallin van haver de retirar-se cap a l'edifici del Royal College of Surgeons, on van mantenir-se la resta de la setmana. Tot i així, als emplaçaments on els insurgents dominaven les rutes per les quals els britànics intentaven introduir els reforços, hi va haver combats intensos.
Els reforços van ser enviats a Dublín des d'Anglaterra, desembarcant a Kingstown el matí del 26 d'abril. Es van produir intensos combats a les posicions rebels al voltant del Gran Canal quan les tropes britàniques van avançar cap a Dublín. Els Guardaboscs de Sherwood es van trobar ben aviat immersos en un foc creuat quan intentaven creuar el canal per Mount Street. Disset Voluntaris van aconseguir entorpir l'avenç de les forces britàniques, matant o ferint uns 240 homes. Tot i que hi havia rutes alternatives per creuar el canal, el General Lowe va seguir ordenant atacs frontals un rere l'altre sobre la posició de Mount Street Finalment els britànics van aconseguir ocupar la posició, el dijous, que no havia estat reforçada per la veïna posició rebel del molí de Boland. Els combats a Mount Street van generar dues terceres parts de totes les baixes patides per les forces britàniques al llarg de la setmana, mentre que els Voluntaris només hi van perdre quatre membres.
Les posicions rebels a South Dublin Union (enclavament actualment de l'hospital de St. James) i a Marrowbone Lane, més a l'oest seguint el canal, també van provocar baixes importants a les tropes britàniques. La South Dublin Union era un gran complex d'edificis on es van produir alguns dels combats més durs dins d'aquests. Cathal Brugha, oficial rebel, es va distingir en acció i fou greument ferit. Cap al final de la setmana les tropes britàniques havien aconseguit ocupar alguns dels edificis, tot i que d'altres seguien en mans dels rebels. Les tropes britàniques també van patir diverses baixes en diversos atacs frontals a la destil·leria de Marrowbone Lane.
La tercera gran àrea de combats en el transcurs de la setmana fou a North King Street, darrere de Four Courts, on els britànics, el dimarts, van intentar prendre una posició rebel molt ben parapetada. Quan el centre de comandament rebel es va rendir, el Regiment de South Staffordshire, dirigit pel coronel Taylor, només havia pogut avançar 140 metres pel carrer, patint 11 morts i 28 ferits. Les tropes britàniques, enrabiades, van entrar a les cases al llarg del carrer i van disparar i clavar la baioneta a quinze homes civils, a qui van acusar de combatents rebels.
Finalment, a les barraques de Portobello, un oficial anomenat Bowen Colthurst va executar sumàriament sis civils, entre els quals es trobava el conegut activista pacifista i nacionalista Francis Sheehy-Skeffington. El coneixement d'aquests assassinats, per part de tropes britàniques, de civils irlandesos, acabaria portant a una gran controvèrsia a Irlanda.

Rendició

El centre de comandament, situat a la GPO, després d'uns dies de bombardeig, va veure's obligat a abandonar l'edifici per culpa d'un incendi provocat pels atacs britànics. Connolly estava incapacitat des que havia rebut una ferida de bala al turmell, i havia passat el comandament a Pearse. L'O'Rahilly havia mort en una sortida des de la GPO. Van realitzar uns forats a les parets dels edificis adjacents per poder abandonar l'edifici sense veure's sota el foc enemic, prenent noves posicions al número 16 de Moore Street. El dissabte 29 d'abril, des de la seva nova seu central, després d'adonar-se que no podrien sortir d'aquesta posició sense perdre més vides civils, Pearse va emetre l'ordre a totes les companyies de rendir-se.  Pearse va presentar la seva rendició incondicional al Brigadier General Lowe. El document de rendició deia:
«
Amb l'objectiu de prevenir més morts de ciutadans de Dublín, i amb l'esperança de salvar la vida dels nostres seguidors ara envoltats i superats en nombre, els membres del Govern Provisional presents a la seu central han acordat declarar una rendició incondicional, i els comandants dels diversos districtes a la ciutat i al comtat ordenaran als seus subordinats abaixar les armes.
»
La GPO va ser l'única posició rebel important recuperada durant la setmana. La resta només es van rendir després de rebre l'ordre de rendició emesa per Pearse, distribuïda emplaçament per emplaçament per una infermera anomenada Elizabeth O'Farrell. Al llarg del diumenge encara hi va haver foc esporàdic fins que l'ordre va arribar a tots els destacaments. La direcció de les forces britàniques, mentrestant, va passar de Lowe al General John Maxwell, que havia arribat a Dublín just a temps per acceptar la rendició. Maxwell fou nomenat governador militar temporal d'Irlanda.

L'alçament fora de Dublín

Unitats de Voluntaris Irlandesos es van mobilitzar el diumenge de Pasqua en diversos indrets més enllà de Dublín, però a causa de la contraordre emesa per Eoin MacNeill, la majoria van tornar a casa sense lluitar. A més, com a conseqüència de la intercepció de les armes alemanyes a bord de l'Aud, els Voluntaris provincials estaven molt poc armats.
Al sud, al voltant de 1.200 Voluntaris es van reunir a Cork, comandats per Tomás Mac Curtain, el diumenge, però es van acabar dispersant després de rebre nou ordres contradictòries. En un moviment que va fer enfadar bona part dels seus seguidors, MacCurtain, pressionat pel clergat catòlic, va acceptar la rendició de les armes als britànics el dimecres. Els únics actes de violència a Cork es van produir quan la família Kent es va resistir a l'arrest per part de membres del RIC, disparant-ne un. Dels tres germans, un va morir durant l'arrest, mentre que un altre fou, més tard, executat.
Al nord es va produir una activitat semblant. Diverses companyies dels Voluntaris es van mobilitzar a Coalisland, al comtat de Tyrone, inclosos 132 homes provinents de Belfast, i dirigits pel president de l'IRB Dennis McCullough. Tot i així, en part a causa de la confusió provocada per la contraordre de MacNeill, aquests Voluntaris es van dispersar sense lluitar.

Ashbourne

L'únic enfrontament a gran escala que es va produir a l'interior del país, a part de l'alçament de Dublín, fou a Ashbourne, al comtat de Meath. La brigada de Voluntaris de Dublín, 5è Batalló (també conegut com a Batalló Fingal), liderat per Thomas Ashe, juntament amb el seu segon, Richard Mulcahy, i compost per uns 60 homes, es va mobilitzar a Swords, on van ocupar una caserna del RIC i l'oficina de correus. Posteriorment farien el mateix a les vil·les properes de Donabate i Garristown, abans d'atacar la caserna del RIC a Ashtown.

En el transcurs de l'atac a la caserna d'Ashtown, una patrulla del RIC provinent de Slane s'hi va presentar, provocant un tiroteig que va durar unes cinc hores, i en la qual vuit membres del RIC van morir i quinze en van resultar ferits. Dos Voluntaris també hi van perdre la vida, mentre que cinc van resultar ferits. També un civil va ser ferit de mort en aquest indret. Els homes d'Ashe van acampar a Kilsalaghan, prop de Dublín, fins que van rebre ordres de rendir-se el dissabte. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís