Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XV)

El guia ens explica que aquesta Universitat es va fundar el 1592. Està considerada al 49ena millor universitat del món i la 13ena d’Europa. Els primers cristians no hi van poder anar fins a l’any 1700.
Entre d’altres alumnes il·lustres, aquí hi estudiaren Oscar Wilde (https://ca.wikipedia.org/wiki/Oscar_Wilde ), Bram Stoker (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bram_Stoker; https://en.wikipedia.org/wiki/Bram_Stoker ) o Samuel Beckett (https://ca.wikipedia.org/wiki/Samuel_Beckett ), entre d’altres.
De sobte, també observem que se celebra un casament. Hi ha tot de gent mudada i som a temps de veure arribar a la núvia. Però només et pots casar en aquest indret si has estat alumne de la institució.
També el guia ens mostra a on hi ha les aules d’exàmens, conegudes com a “aules de l’infern”, així com les residències. Ens mostra també a on hi ha el despatx del rector, que és just recte a on hi ha la mítica campana del Trinity. De fet, la llegenda diu que no hi pots passar per sota fins que no ets graduada o graduat. La llegenda diu que si una noia hi passa i la campana sona, aquesta noia és verge. I encara més: si un alumne hi puja, passa automàticament a ser el nou rector, però aquest té la potestat de poder-li disparar amb una ballesta. A Trinity College també hi ha una important biblioteca. I entre els seus volums hi destaca el llibre de Kells (https://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_de_Kells ), del qual, entre d’altres coses, s’explica que “El Llibre de Kells (Book of Kells en anglès; Leabhar Cheanannais en irlandès), també conegut com a Gran Evangeliari de sant Columba, és un manuscrit il·lustrat amb motius ornamentals, realitzat per monjos cèltics cap a l'any 800 a Kells, un poble d'Irlanda. És considerat com la peça principal del cristianisme cèltic i de l'art irlandès-saxó; constitueix, malgrat estar inconclús, un dels més sumptuosos manuscrits il·luminats que han sobreviscut de l'edat mitjana. A causa de la seva gran bellesa i de l'excel·lent tècnica del seu acabat, aquest manuscrit és considerat per molts especialistes com un dels més importants vestigis de l'art religiós medieval. Escrit en llatí, el Llibre de Kells conté els quatre Evangelis del Nou Testament, a més de notes preliminars i explicatives, i nombroses il·lustracions i miniatures acolorides. El manuscrit està exposat permanentment a la biblioteca del Trinity College de Dublín, sota la referència MS 58. Dels quatres volums, dos es troben exposats dins una vitrina tancada amb atmosfera i il·luminació controlada, dins la qual una màquina assegura el desplaçament a la següent pàgina. Un dels llibres mostra una pàgina de text i un altre una pàgina il·lustrada, amb el que s'aconsegueix que totes les parts rebin una correcta ventilació. L'exposició rep més de 500.000 visitants anuals.
El Llibre de Kells va ser presentat per Irlanda a la UNESCO l'any 2010 per a la seva inclusió al Registre Memòria del Món i va ser aprovat l'any 2011.”.
Durant tota l’excursió el guia ens ha insistit en com estalviar. Algunes coses, encara, però d’altres són pur patetisme. Una manera per no haver de pagar per veure el llibre de Kells és convidar un estudiant a una cervesa i entrar amb ell o ella a la biblioteca, ja que poden entrar alguns convidats.
Abans de marxar del Trinity, ens explica un parell de teories sobre els tres colors de la bandera irlandesa, que són el blanc, el taronja i el verd. Una primera teoria diu que el blanc és per la blanca pell de la majoria d’irlandesos. El taronja és pel color dels cabells dels irlandesos, ja que, després d’Escòcia, és el país del món a on  hi ha més pèl-rojos. I el color verd seria pel color dels ulls de molts habitants d’Irlanda.
La segona teoria parla que el verd és pel color dels catòlics (el verd de Sant Patrici), el taronja és pels protestants (per la casa d’Orange) i finalment el blanc seria el símbol de pau i unió entre les dues religions.
Després de l’explicació ja anem al que serà la darrera parada del tour del matí, que és l’estàtua de la Molly Malone, que visqué al segle XVII. El guia ens conta que era una senyora molt pobre que de dia venia peix i de nit era prostituta. Va morir i els habitants que estaven acostumats a veure-la van fer una col·lecta per fer-li una estàtua i també se li va escriure una cançó. De fet la cançó de la “Molly Malone” està considerat com l’himne no oficial de Dublín. I tocar els pits a l’estàtua sembla que porta bona sort (suposo que per això està tant gastat). 
A viquipèdia s’explica això sobre la Molly Malone (https://en.wikipedia.org/wiki/Molly_Malone):” "Molly Malone" (also known as "Cockles and Mussels" or "In Dublin's Fair City") is a popular song, set in Dublin, Ireland, which has become the unofficial anthem of Dublin.
The Molly Malone statue in Grafton Street was unveiled by then-Lord Mayor of DublinAlderman Ben Briscoe during the 1988 Dublin Millennium celebrations, declaring 13 June as Molly Malone Day. The statue was presented to the city by Jury's Hotel Group to mark the Millennium.
Since 18 July 2014, it has been relocated to Suffolk Street, in front of the Tourist Information Office, to make way for Luas track-laying work to be completed at the old location. Due to the increase in tourist foot traffic, and a common penchant for being "handsy", the statue has been groped often enough that the bronze hue has begun to wear off on the bosom.
History

The song tells the fictional tale of a fishmonger who plied her trade on the streets of Dublin, but who died young, of a fever. In the late 20th century a legend grew up that there was a historical Molly, who lived in the 17th century. She is typically represented as a hawker by day and part-time prostitute by night. In contrast she has also been portrayed as one of the few chaste female street-hawkers of her day. However, there is no evidence that the song is based on a real woman, of the 17th century or at any other time. The name "Molly" originated as a familiar version of the names Mary and Margaret. While many such "Molly" Malones were born in Dublin over the centuries, no evidence connects any of them to the events in the song. Nevertheless, in 1988 the Dublin Millennium Commission endorsed claims about a Mary Malone who died on 13 June 1699, and proclaimed 13 June to be "Molly Malone day". (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís