Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (VII)

Atès que el govern de la república exigeix que els residents estudiïn l'irlandès en les escoles públiques, moltes persones saben parlar-lo com a segona llengua. La majoria de la gent té, com a mínim, una comprensió general de la llengua. Encara que l'idioma principal d'Irlanda sigui l'anglès, al llarg de l'illa (i especialment en els Gaeltachtaí) hi ha diversos diarisrevistes, i radioemissores disponibles en irlandès. També, des de 1996, hi ha un canal de televisió en irlandès anomenat Teilifís na Gaeilge o TG4.
Els tres dialectes irlandesos principals són:
·         Ulaidh o Dhún na nGall, parlat al Nord, al comtat de Donegal
·         Connachta, al centre, als comtats de Mayo i Galway a Tourmakeady (Tuar Mhic Éadaigh) i Joyce Country (Dúthaigh Sheoige).
·         An Mhumhain, a les Gaeltachtaí de Kerry (Ciarraí), Coolea (Cúil Aodha) a l'oest del comtat de Cork (Contae Chorcaí), i petits nuclis a Dungarvan (Dún Garbháin) a Waterford.
Fins al 1600, els que parlaven anglès a l'illa eren una minoria. El 1830 hi havia a tota Irlanda un milió de gaelòfons, que el tenien com a únic idioma, i tres milions i mig més el sabien parlar i eren bilingües. El 1841 els parlants eren uns quatre milions, però després de la fam de la patata i les grans emigracions, el 1851 s'havien reduït a 1,7 milions de parlants. El 1881 només hi havia 64.167 persones que tenien el gaèlic com a llengua única, que posteriorment es reduïren a 38.193 l'any 1891 i a 20.953 el 1901, d'elles 12.000 a Connacht.
El nombre de parlants totals de gaèlic es reduí dels quatre milions el 1841 a 1,7 milions el 1851, d'ací a 641.142 el 1901 i a 527.000 el 1911. El 1911 es deia que el 18% dels irlandesos eren bilingües, però és una dada poc fiable. El 1925, però, un 12% dels irlandesos afirmava saber parlar i llegir gaèlic. Els parlants el 1926 eren 543.511 persones, o sia, un 18,3% de la població d'Irlanda del Sud. El 1936 eren uns 666.601 parlants.
Pel 1956 es va establir el sistema de la Gaeltacht o reserves lingüístiques allà on encara es parlava el gaèlic de forma natural. Endemés, hi ha uns 25.000 romanís irlandesos que parlen scelta, un argot basat en l'irlandès, que també és parlat per 15.000 individus a la Gran Bretanya i 10.000 més als EUA.
Es calcula que el 1981 un 30% dels irlandesos era capaç de parlar gaèlic, però Ó Réagáin i Ó Gliasáin afirmaven l'any 984 que només un 5% ho feia amb facilitat (60.000 parlants, dels quals 10.000 eren parlants quotidians).
A Irlanda hi ha nombroses organitzacions per al foment de la llengua.
·         L'any 1943 es va fundar el Comhdháil Náisiúnta na Gaeilge (Conferència Nacional del Gaèlic), que federa a 17 associacions no estatals per a promoure la llengua, tot i que reben subvencions de l'estat.
·         An Cumann Gaelach (en anglès: The Irish Language Society) (en català: La societat de la llengua irlandesa), es una societat d'estudiants que es pot trobar a molts col·legis i universitats d'Irlanda. Molts d'aquests grups es van fundar a començaments del segle XX com a part de la reinaxença de la llengua irlandesa, que va donar lloc a l'establiment de grups nacionals com la Conradh na Gaelige (en anglès: Gaelic League), (en català: La lliga gaèlica). Malgrat que aquests grups no sempre tenien lligams formals entre ells, operaven d'una manera semblant, donaven classes d'irlandès (sovint de franc), i organitzaven aplecs i viatges a les zones de parla irlandesa d'Irlanda (Gaeltacht).
·         Conradh na Gaeilge (Lliga Gaèlica), fundada el 1893, la més antiga i la millor organitzada, compta amb 200 seus a tota l'illa.
·         Gaelscoileanna (Associació d'Escoles Gaèliques), agrupa les escoles primàries i secundàries en gaèlic.
·         Comhar na Múinteoirí Gaeilge (Associació de Mestres en Gaèlic), associació de mestres, de caràcter corporatiu i sindical.
·         Na Naíonraí Gaelacha (La llar d'infants irlandesa) Associació de llars d'infants en gaèlic irlandès.[4]
·         El Comhar Naíonraí na Gaeltachta, és l'associació de llars d'infants dels territoris de parla irlandesa. El Comhar Naíonraí na Gaeltachta (CNNG) va ser establert en l'any 2004, per part del Údarás na Gaeltachta (L'organisme estatal per a les regions de parla irlandesa d'Irlanda), per a proveir educació preescolar per als infants a través de l'idioma gaèlic-irlandès en les zones de parla irlandesa (Gaeltacht ) de la República d'Irlanda.[5]
·         El Gael Linn, fundada l'any 1953, és una organització de caràcter econòmic per a recaptar ajudes a través d'un sistema d'apostes esportives per a finançar la reviscolança gaèlica.
·         L'any 1980 fou fundat l'Údarás na Gaeltachta, un organisme encarregat del desenvolupament industrial de la zona gaèlica. En depenen 4,500 persones, 150 indústries i 500 tallers.
·         El 1982, per la precària situació de la llengua, es creà el Bord na Gaeilge (L'Oficina del Gaèlic), que va preparar un pla d'actuació per al període 1983-1986 per tal de crear bosses de llengua gaèlica a les zones urbanes, incloure més hores en gaèlic a la RTE i a les intervencions al Dail i al Seanad, formar mestres i alumnes, col·laborar amb la Comdhala Naisiunta na Gaeilge per tal d'ampliar la base d'actuació i potenciar l'economia de la Gaeltacht perquè no emigrin ni abandonin l'idioma.

·         Per la seva banda, el An Roinn Ealaíon Oidhreachta Agus Gaeltachta (en anglès: Department of Arts, Heritage and the Gaelthacht ), (en català: Departament de les Arts, del Patrimoni, i dels Territoris de Parla Irlandesa), farà de coordinador entre el Bord na Gaeilge, i el Údarás, per tal de repartir l'ajut estatal, i col·laborar amb les entitats privades. També promouen el Glor na ngael, una competició anual feta en irlandès que te lloc a les viles i en els barris, similar als jocs florals, per tal de potenciar la comunitat de parlants de gaèlic. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís