Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XX)

Plunkett va viatjar a Alemanya l'abril de 1915 per trobar-se amb Roger Casement, que venia des dels Estats Units l'any anterior amb el suport del líder del Clan na GaelJohn Devoy, després de parlar amb l'ambaixador alemany a Washington, el comte von Bernstorff, amb l'objectiu de reclutar una "brigada irlandesa" d'entre els presoners de guerra, així com assegurar-se el suport alemany a la independència irlandesa. Junts, Plunkett i Casement van presentar un pla que implicava el desembarcament d'una força expedicionària alemanya a la costa occidental d'Irlanda, al mateix temps que es produïa un alçament a Dublín, distraient d'aquesta manera les forces britàniques, i permetent als alemanys, ajudats per Voluntaris locals, d'assegurar una línia al riu Shannon.
James Connolly, líder de l'Exèrcit Ciutadà Irlandès (ICA, per les seves sigles en anglès), un grup armat format per sindicalistes socialistes, desconeixedor dels plans de l'IRB, va avisar que començaria una revolta per si mateix si d'altres forces polítiques fallaven. Si ho hagués intentat tot sol, possiblement l'IRB i els Voluntaris l'haurien secundat; no obstant això, els líders de l'IRB es van reunir amb ell el gener de 1916 i el van conèncer per unir les seves forces. Finalment es va decidir actuar conjuntament per Pasqua, i Connolly es va convertir en el sisè membre del Comitè Militar. Thomas Mac Donagh seria, poc després, el setè i darrer membre.
La mort del vell líder fenià Jeremiah O'Donovan Rossa a Nova York l'agost de 1915 va convertir-se en l'oportunitat per realitzar una manifestació espectacular. El seu cos fou traslladat a Irlanda per ser enterrat al cementiri de Glasnevin, deixant als Voluntaris a càrrec dels preparatius. Una gran multitud de persones va alinear-se al llarg de la ruta marcada pel seguici, reunint-se finalment davant de la tomba. Pearse va realitzar una oració dramàtica, convertint-se en una crida a la unió dels republicans, i que acabà amb les paraules "Ireland unfree shall never be at peace" (Irlanda, sense ser lliure, no hauria d'estar mai en pau).

Preparatius

En un intent per despistar als informants i, també, als mateixos líders dels Voluntaris, Pearse va emetre ordres a principis d'abril perquè els Voluntaris realitzessin "parades i maniobres" durant tres dies a partir del Diumenge de Pasqua (ordre per la qual tenia autoritat gràcies al seu càrrec de director d'organització). L'objectiu era que els republicans membres de l'organització (principalment els membres de l'IRB) entenguessin exactament què volia dir aquest avís, mentre que homes com MacNeill o les autoritats britàniques del castell de Dublín ho consideressin un fet sense importància. Tot i així, MacNeill es va ensumar alguna cosa i va amenaçar de "fer tot el possible, excepte trucar al castell de Dublín", per evitar l'alçament.
MacNeill va ser convençut, breument, per unir-se a les accions que es prenguessin quan Mac Diarmada li va explicar que un vaixell alemany amb armes estava a punt de desembarcar-les al comtat de Kerry, acció organitzada per l'IRB conjuntament amb Roger Casement; estava convençut que el descobriment d'aquest vaixell per part de les autoritats conduiria inevitablement a la supressió dels Voluntaris, fet que justificava que aquests prenguessin mesures defensives, entre les que entraven les maniobres planejades prèviament. Per la seva banda Casement, decebut pel baix nivell del suport ofert per Alemanya, va insistir a tornar a Irlanda mitjançant un U-Boot alemany, essent capturat quan desembarcava a Trá na Beannaí(platja Banna, en anglès Banna Strand), a la badia de Tralee. El seu objectiu era aturar o posposar l'alçament. Les armes també es van perdre quan el vaixell alemany Auds'enfonsà després de ser interceptat per la Royal Navy. Abans d'enfonsar-se, la tripulació havia intentat desembarcar les armes, però els Voluntaris locals no es van presentar al lloc convingut a l'hora establerta.
L'endemà MacNeill va retornar a la seva posició inicial en descobrir que el vaixell que transportava les armes havia estat enfonsat. Amb el suport d'altres líders del mateix parer, com Bulmer Hobson o The O'Rahilly, va emetre una contraordre a tots els Voluntaris cancel·lant les accions del diumenge. Aquesta maniobra va retardar l'alçament només un dia, però va provocar que molts voluntaris tornessin a casa seva i no participessin en la revolta.

La intel·ligència naval britànica tenia constància de l'existència del vaixell, així com del retorn de Casement i de l'acord per realitzar l'alçament durant Pasqua, gràcies a la intercepció dels missatges entre Alemanya i la seva ambaixada als Estats Units que havien desxifrat a l'habitació 40 del ministeri de marina.  Aquesta informació fou traslladada al sub-secretari per Irlanda, Sir Matthew Nathan, el 17 d'abril, però sense revelar-ne la font, fet que provocà que Nathan posés en dubte la seva precisió. Quan les notícies de la captura de l'Aud i de Casement van arribar a Dublín, Nathan va parlar amb el Lord tinent d'IrlandaLord Wimborne. Nathan va proposar de realitzar una batuda a Liberty Hall, seu de l'Exèrcit Ciutadà, així com diverses propietats dels Voluntaris al Father Matthew Park i a Kimmage, però Wimborne va insistir a arrestar directament als líders. Així, es decidí posposar qualsevol acció fins al dilluns de Pasqua, aprofitant l'espera Nathan per telegrafiar al secretari en cap per IrlandaAugustine Birrell, a Londres, per aconseguir la seva aprovació.  Quan Birrell va enviar per cable la seva resposta autoritzant l'acció proposada, el migdia del dilluns 24 d'abril de 1916, l'alçament ja havia començat. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís