Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXVII)

Continuem amb la nostra excursió, i seguim els passos del que van restar tancats dins de l’edifici de correus i van aconseguir escapar vers un carrer no molt llunyà, a on es van anar amagant en cases particulars. Els anglesos, plens de fúria, van anar entrant a les cases a on podien estar amagats i assassinaven els homes. Un dels capitostos que s’havien amotinat a l’edifici de correus com mataven a una família i es va rendir amb una bandera blanca. Per commemorar-ho, la guia ens fa notar que hi ha una placa que ho recorda.
Els caps que estaven amagats a les cases anaven trencant els murs que hi havia entre les cases per anar-se escapant. De fet, en el carrer a on tot això succeí, el Moore Street (https://www.visitdublin.com/moore-street-in-dublin; https://en.wikipedia.org/wiki/Moore_Street ), que avui en dia és perpendicular a un gran carrer comercial i a on hi ha parades de flors, hi ha petits detalls que recorden l’odissea dels irlandesos per escapar dels captors britànics. De fet, va aparèixer un moviment veïnal que es deia “Save Wall Street” per preservar tota aquesta memòria.
Avancem un xic més i ens palplantem davant d’un garatge, a la porta del qual hi ha una sèrie de plaques commemoratives sobre els que van estar parapetats a l’edifici de correus i van escapar, tot i que després van ser presos. De fet, les plaques es veuen si la porta del garatge està tancada, i en cadascun dels plafons conta quina a ser la seva sort. S’hi veuen plafons dels que foren signants de la declaració d’independència i també els caps de l’alçament de Pasqua del 1916, i que eren Thomas Clarke (https://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_J._Clarke; https://en.wikipedia.org/wiki/Tom_Clarke_(Irish_republican) ), Sean MacDiarmada (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sean_MacDermott; https://en.wikipedia.org/wiki/Se%C3%A1n_Mac_Diarmada ), Thomas McDonagh (https://en.wikipedia.org/wiki/Thomas_MacDonagh; https://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Mac_Donagh ), Pádraig Pearse (https://ca.wikipedia.org/wiki/Patrick_Pearse; https://en.wikipedia.org/wiki/Patrick_Pearse ), Eamonn Ceannt (https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89amonn_Ceannt; https://en.wikipedia.org/wiki/%C3%89amonn_Ceannt ), James Connolly (https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Connolly; https://en.wikipedia.org/wiki/James_Connolly ), Joseph Plunkett (https://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Mary_Plunkett; https://en.wikipedia.org/wiki/Joseph_Plunkett ).
No gens lluny d’on hi ha aquestes plaques, també n’hi ha una altra, que vol ser la transcripció d’una carta que va escriure Patrick O’Reilly (https://www.independent.ie/irish-news/1916/the-rising-explained/the-orahillys-poignant-letter-to-wife-as-he-lay-dying-on-moore-st-34118451.html; https://ca.wikipedia.org/wiki/Michael_Joseph_O%27Rahilly ), un dels fugitius, que va resultar ferit. Els soldats anglesos van evitar que l’ambulància el recollís i va morir, però mentre ho feia va escriure una carta a la seva dona. La carta diu així: “Escrit després que fos disparat. Estimada Nancy, vaig ser disparat liderant una sortida pel carrer Moore, prenent refugi en un portal. Mentre era allà vaig sentir com els homes assenyalaven on era i vaig intentar marxar per on soc ara. M'ha impactat mes d'una bala, em sembla. Tonelades i tonelades d'amor estimada per tu i pels nens i per en Nell i n'Anna. Ha estat una bona lluita, de totes maneres. Siusplau, entrega això a Nannie O' Rahilly, 40 Herbert Park, Dublín. Adéu amor”.
Continuem caminant pels carrers de Dublín. Fa fresca i em costa més parar atenció a les explicacions. A més, la llum natural ja és ben escassa. La guia ens contiua explciant coses, com ara el Bloody Sunday o diumenge sagnant que va tenir lloc el 21 de novembre de 1920 a Dublín, durant la Guerra Civil Irlandesa (http://fosbury.cat/fosbudiary/un-partit-per-la-independencia-el-diumenge-sagnant-de-1920/; https://www.historyireland.com/20th-century-contemporary-history/bloody-sunday-1920-new-evidence/; https://en.wikipedia.org/wiki/Bloody_Sunday_(1920)  ). En aquest furibund dia, “es disputava un partit de Peil entre el Tipperary i el Dublín, l’equip local, en un moment de màxima tensió en el marc de la Guerra d’Independència Irlandesa (1919-1921). Tot just començat el partit va entrar l’exèrcit britànic dins el camp i va obrir foc indiscriminadament contra els assistents. El resultat va ser de 14 morts, entre ells el capità de l’equip de Tipperary, Michael Hogan,  i una xifra indeterminada de ferits, entre 60 i 80 segons les fonts.
El Peil, és el nom gaèlic d’un esport tradicional conegut també amb el nom de “futbol gaèlic”, una mena de rugby que només es juga a Irlanda i als indrets del món on aquests van emigrar, com els Estats Units.  Aquest i d’altres esports estan englobats sota l’Associació Atlètica Gaèlica (GAA) que n’organitza torneigs i en fomenta la seva pràctica, com la del Hurling o el Handball. Poca broma, perquè la GAA té al voltant de 800.000 socis i el camp de Peil on es van produir els fets que avui relatem, el Croke Park, pot  acollir actualment fins a 82.300 espectadors. Font: (https://www.vilaweb.cat/noticies/un-partit-per-la-independencia-el-diumenge-sagnant-de-1920/) ”.
Aquest dia va desencadenar també en moltes més batalles i conflictes, com ara el d’Irlanda del Nord, que està sota dominació britànica (Ulster, https://ca.wikipedia.org/wiki/Ulster; https://en.wikipedia.org/wiki/Ulster ). La guia també ens explica algunes coses sobre l’IRA, l’exèrcit d’alliberamtn irlandès,  i també sobre  el Sinn Féin.

Sobre l’IRA, a viquipèdia es conta el següent (https://en.wikipedia.org/wiki/Irish_Republican_Army_(1919%E2%80%931922); https://ca.wikipedia.org/wiki/Ex%C3%A8rcit_Republic%C3%A0_Irland%C3%A8s ):” L'Exèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitarrepublicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el Sinn Féin. Aquesta denominació va sorgir a la batalla de Lime Ridge (2 de juny del 1866) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'aixecament de Pasqua, la qual va ser la seva primera aparició militar, i durant tota la Guerra de la Independència Irlandesa (1919-1921) va lluitar contra l'exèrcit britànic fins al reconeixement de l'estat lliure d'Irlanda. Després de la guerra de la independència molts dels seus membres es van integrar al nou exèrcit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilitzant durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'Irlanda del Nord. Després de la guerra civil va fer atemptats de poca importància i no va ser fins al 1969 quan va reaparèixer a Irlanda del Nord. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís