Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXVI)

En la cultura popular
L'alçament de Pasqua ha aparegut en diverses obres de ficció al llarg de la història.

Literatura

·         Insurrection de Liam O'Flaherty, publicada el 1951, se situa durant els fets.
·         The Red and the Green és una novel·la de Iris Murdoch, publicada el 1965, que narra els fets que van portar a l'alçament, així com la rebel·lió en si mateixa.
·         1916, A Novel of the Irish Rebellion és una novel·la històrica de 1998, escrita per Morgan Llywelyn, que descriu els antecedents i els fets succeïts durant l'alçament de Pasqua des de la perspectiva d'un estudiant de Patrick Pearse. Molts dels líders de l'alçament apareixen com a personatges en l'obra.
·         A Star Called Henry és una novel·la de Roddy Doyle, publicada el 1999, que explica parcialment l'alçament de Pasqua a través de la intervenció del seu protagonista, Henry Smart.
·         Rebels: The Irish Rising of 1916 és una novel·la històrica de 2000, escrita per Peter de Rosa, que explica l'alçament i els seus antecedents.
·         At Swim, Two Boys és una novel·la de l'escriptor Jamie O'Neill, publicada el 2001, ambientada a Dublín abans i durant l'alçament de 1916.
·         Blood Upon the Rose és una novel·la gràfica de Gerry Hunt, publicada el 2009, que descriu els fets de l'alçament de Pasqua.

Cinema i Televisió

·         The Plough and the Stars (1936) és una pel·lícula de John Ford basada en l'obra homònima de Seán O'Casey que es desenvolupa en el transcurs de l'Alçament de Pasqua.
·         Un episodi de 1993 de la sèrie de televisió The Young Indiana Jones Chronicles, on un Indiana Jones de 16 anys es veu envoltat pels esdeveniments quan es fa amic d'un jove Sean Lemass.
·         Michael Collins (1996) és una pel·lícula de Neil Jordan, protagonitzada per Liam Neeson, sobre la vida i carrera de Mícheál Ó Coileáin. La pel·lícula comença amb els darrers moments de l'alçament.
·         Rebel Heart (2001) és una minisèrie de la BBC protagonitzada per James D'Arcy. El primer capítol es centra especialment en l'alçament de Pasqua.
·         La minisèrie Rebellion de 2016 narra la història de diversos personatges durant l'alçament.”
Avui en dia, poc en queda del record del que va succeir allí dins. Dins de l’edifici de correus ja està tot preparat per Nadal, decoració inclosa, fet que ens impedeix veure algunes coses interessants a dins. Dins dels republicans que hi havia dins, hi havia Michael Collins, que va ser considerat un capitost (https://en.wikipedia.org/wiki/Michael_Collins_(Irish_leader); https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%ADche%C3%A1l_%C3%93_Coile%C3%A1in ), del qual s’explica que “Mícheál Ó Coileáin o Michael Collins (anglès) (ClonakiltyComtat de Cork16 d'octubre de 1890 -Béal na Bláth, vora Cork22 d'agost de 1922) fou un líder revolucionari irlandès. El 1909 es va unir al moviment independentista irlandès Sinn Féin. Prengué part en la revolta de Pasqua de 1916 a Dublín com a simple voluntari.
Ministre de finances de la República Irlandesa el 1919, organitzà els serveis secrets de l'IRA (exèrcit republicà irlandès). Més tard fou membre de la delegació irlandesa que va negociar el Tractat anglo-irlandès del 1921 que acceptava la separació de l'Ulster, en qualitat de President del Govern Provisional i Comandant en Cap de l'Exèrcit Nacional. Fou assassinat en una emboscada, a Beal na Mblath, comtat de Cork, el 22 d'agost de 1922 durant la Guerra Civil Irlandesa.
El 1996 la vida de Michael Collins es va portar al cinema amb la pel·lícula Michael Collins, dirigida per Neil Jordan, amb Liam Neeson en el paper de Michael Collins i Julia Roberts en el de la seva amada, Kitty Kiernan. Aidan Quinn interpreta el paper de Harry Boland.
Sortim de l’edifici de correus i encara a fora es poden veure els forats, fruit dels trets, que hi ha a la façana de l’edifici de correus. La guia ens fa notar que hi ha una estàtua molt alta, com en forma d’agulla i que és l’estàtua més alta del món. Concretament fa 121 metres d’alçada i està erigida en un lloc a on abans hi havia una estàtua (https://en.wikipedia.org/wiki/Nelson%27s_Pillar ) d’un líder d’un tal Horatio Nelson (https://en.wikipedia.org/wiki/Horatio_Nelson,_1st_Viscount_Nelson; https://ca.wikipedia.org/wiki/Horatio_Nelson ). Un atemptat de l’IRA el va mig destruir, i va acabar de ser derrocat pel poble. En el seu lloc,  s’hi va erigir aquesta mena d’agulla (https://en.wikipedia.org/wiki/Spire_of_Dublin; https://ca.wikipedia.org/wiki/Spire  ), que com s’explica “El Spire de Dublín, oficialment denominat Monument de la Llum (en anglès Monument of light,  irlandès An Túr Solais), és una llarga escultura d'acer inoxidable situada al carrer O'Connell, un dels carrers més cèntrics de la capital irlandesa. Amb els seus 120 metres d'altura, l'Spire es considera l'escultura més alta del món.
L'obra va ser dissenyada per l'estudi britànic Ian Ritchie Architects Ltd i consisteix en un gran con que en la seva base té 3 metres de diàmetre i que es va estrenyent fins als 15 centímetres en el seu extrem superior. La seva construcció va començar el 18 de desembre de 2002 amb la col·locació de la primera de les 6 seccions que componen el monument, l'última de les quals es va instal·lar el 21 de gener de 2003.

En la seva ubicació actual es trobava anteriorment la Columna de Nelson, en honor a l'almirall Horatio Nelson que va ser destruïda per una bomba col·locada per l'IRA el 1966 i la seva construcció es va deure a un pla dissenyat el 1999 per revitalitzar una zona que estava en clar declivi des dels anys 70.” (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís