Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXV)

Creixement del Sinn Féin

Una reunió organitzada pel comte Plunkett, el 19 d'abril de 1917, va portar a la formació d'un ampli moviment polític sota la bandera del Sinn Féin que va formalitzar-se en la reunió anual del partit el 25 d'octubre d'aquell any. La crisi conscriptiva de 1918 va intensificar el suport pel Sinn Féin abans de les eleccions generals al Parlament britànic del 14 de desembre de 1918, que van resultar en una victòria aclaparadora del Sinn Féin. Els membres del partit elegits pel parlament britànic es van reunir a Dublín, el 21 de gener de 1919, i van formar el Dáil Éireann, que va adoptar la Declaració d'Independència.
Llegat
Poc després de l'alçament de Pasqua, el poeta Francis Ledwidge va escriure "O’Connell Street" i "Lament for the Poets of 1916," que descriuen la seva sensació de pèrdua i l'expressió de mantenir els mateixos "somnis", que els irlandesos republicans que van participar en la rebel·lió. També escriuria "Lament for Thomas MacDonagh" pel seu amic caigut i company als Voluntaris Irlandesos. Pocs mesos després de l'alçament, W. B. Yeats commemoraria alguns dels personatges caiguts del moviment republicà irlandès, així com algunes de les seves emocions, en el poema Easter, 1916.
Alguns dels supervivents de l'alçament es convertirien en líders de l'estat irlandès independent. Els que van ser executats serien posteriorment venerats per molts com a màrtirs polítics; les seves tombes a l'antiga presó d'Arbor Hill es convertiren en un monument nacional, mentre que el text de la Proclamació de la República irlandesa s'ensenyava a les escoles. Cada any se celebrava una parada militar commemorativa el diumenge de Pasqua, esdeveniment que va culminar en una celebració espectacular per marcar el 50è aniversari el 1966. La RTÉ, televisió pública irlandesa, també va realitzar un seguit de programes commemoratius per marcar el 50è aniversari de la revolta. Roibéárd Ó Faracháin, director de programació, va dir que "tot i que buscarà la veritat històrica, l'èmfasi dels programes serà l'homenatge."
Amb l'inici del conflicte nord-irlandès, el govern, els acadèmics i els mitjans van començar a revisar el passat militant del país, particularment l'alçament de Pasqua. El govern de coalició al càrrec entre 1973 i 1977, particularment el ministre de Correus i Telègrafs Conor Cruise O'Brien, començà a promoure una visió que la violència del 1916 no era, essencialment, diferent de la que s'esdevenia regularment a Belfast o Derry.
O'Brien, juntament amb altres, van exposar que l'alçament estava condemnat a la derrota militar des del principi, i que va fracassar per culpa de la determinació de l'unionisme de l'Ulster a mantenir-se al Regne Unit.
Els republicans irlandesos segueixen venerant l'alçament i els seus líders amb murals en zones republicanes de Belfast i d'altres ciutats, rememorant les accions de Pearse i els seus companys, a més de fer parades de record de l'alçament. El govern irlandès, no obstant, va deixar de mantenir la desfilada anual de Dublín a principis dels anys 70, i el 1976 va prendre la decisió sense precedents de prohibir (sota les Llei d'ofenses contra l'estat) una cerimònia commemorativa del 1916 a la General Post Office organitzada pel Sinn Féin i el Comitè de commemoració republicà. David Thornleymembre del Parlament pel Partit Laborista, va deixar en evidència al seu propi govern (els laboristes en formaven part) presentant-se a l'escenari de la cerimònia, juntament amb Máire Comerford, que havia lluitat a l'alçament, i Fiona Plunkett, germana de Joseph Plunkett.
Amb l'arribada de l'alto-al-foc amb l'IRA Provisional i els inicis del que s'ha acabat coneixent com el Procés de Pau a Irlanda del Nord, durant la dècada de 1990, el punt de vista oficial de l'alçament ha tornat a ser més positiu, i el 1996 es van realitzar un seguit d'actes commemoratius per celebrar el 80è aniversari. A Dublín es va celebrar en un acte al Jardí del Record, i hi va assistir el Taoiseach i líder del Fine GaelJohn Bruton.  El 2005, el Taoiseach Bertie Ahern va anunciar la intenció del govern de recuperar la parada militar per la GPO a partir de la Pasqua de 2006, així com la formació d'un comitè per planificar les celebracions del centenari previstes per al 2016. El 90è aniversari fou celebrat amb una parada militar a Dublín el diumenge de Pasqua, on hi va assistir el president d'Irlanda, el Taoiseach i l'alcalde de Dublín. Actualment es celebra una cerimònia anualment durant la Pasqua, en la qual hi assisteixen familiars d'aquells qui hi van lluitar, a més del president, el Taoiseach, ministres, senadors i membres del parlament, i que sol aplegar grans multituds.
El desembre de 2014, l'ajuntament de Dublín va aprovar una proposta de creació d'un recorregut històric commemorant l'alçament, similar al Freedom Trail de Boston. L'alcalde de Dublín, Christy Burke, va anunciar que l'ajuntament havia decidit construir un camí, marcant-lo amb línies o maons verds, amb cartells indicadors explicant els enclavaments històrics rellevants tals com la Rotunda o la General Post Office.
Commemoració
L'alçament de Pasqua es va allargar des del dilluns de Pasqua, el 24 d'abril, fins al dissabte de Pasqua, el 29 d'abril. No obstant, les commemoracions anuals, en lloc de celebrar-se els dies 24 a 29 d'abril, es celebren durant la setmana de Pasqua, període que canvia de dates cada any. Per exemple, la parada militar anual es celebra el diumenge de Pasqua; la data d'entrada en vigor de la Republic of Ireland Act de 1948 fou seleccionada per al dilluns de Pasqua (18 d'abril) de 1949.

El programa oficial per la celebració del primer centenari de l'alçament de Pasqua, el 2016, centra els dies entre el 26 de març (Divendres Sant) fins al 3 d'abril (dissabte de Pasqua), juntament amb altres dates abans i després per commemorar diversos esdeveniments destacables d'aquell 1916 per la història d'Irlanda. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís