Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XXIII)

Altres contingents de Voluntaris també es van mobilitzar en els comtats veïns de Meath i Louth, però es van mostrar incapaços d'enllaçar al nord de Dublín fins que aquests ja s'havien rendit. Al comtat de Louth, els Voluntaris van matar un membre del RIC prop de la vil·la de Castlebellingham el 24 d'abril, en un incident en el qual 15 membres del RIC van ser retinguts com a presoners.

Enniscorthy

Al comtat de Wexford, uns 100 Voluntaris capitanejats per Robert Brennan, Seamus Doyle i J R Etchingham van prendre Enniscorthy el dijous 27 d'abril i fins al següent diumenge. Van realitzar un breu i infructuós atac a la caserna del RIC però, incapaços de prendre-la, van decidir bloquejar-la. En el transcurs de la seva ocupació de la ciutat van realitzar diversos gestos com penjar la bandera tricolor al teatre Atheneum, que havien convertit en la seva seu, i realitzar desfilades de militars uniformats pels carrers.
Un petit grup es va desplaçar a Dublín, però es van fer enrere quan van topar-se amb un tren carregat de soldats britànics (part dels 1.000 soldats, inclosos membres dels Rangers de Connaught) que es dirigien cap a Enniscorthy. El dissabte, dos líders dels Voluntaris van ser escortats pels britànics a la presó d'Arbour Hill, on Pearse els va ordenar que es rendissin.

Galway

A l'oest, Liam Mellows va dirigir entre 600 i 700 voluntaris en diversos atacs dirigits contra equipaments policials, a Oranmore i Clarinbridge, al comtat de Galway. També hi va haver una escaramussa a Carnmore durant la qual va morir un membre del RIC, el conestable Patrick Whelan. Tot i així, els seus homes estaven deficientment armats, amb només 25 rifles i 300 escopetes, i molts d'ells anaven equipats només amb piques. Cap al final de la setmana, els seguidors de Mellows van començar a estar mal alimentats, a més de saber que els reforços britànics es dirigien contra ells. Com si això no fos prou, el creuer britànic HMS Gloucester va arribar a la badia de Galway i començà a escombrar els camps al voltant d'Athenry, localització dels rebels.
El 29 d'abril els voluntaris, jutjant la seva situació desesperada, es van dispersar des de la ciutat d'Athenry. Molts d'aquests voluntaris foren arrestats els dies posteriors a l'alçament, mentre que d'altres, com el mateix Mellows, van haver d'amagar-se per defugir l'empresonament. Quan els reforços britànics van arribar a l'oest l'alçament ja s'havia desintegrat.

Baixes

L'exèrcit britànic va publicar que a les seves files havien mort 116 homes, mentre que 368 havien estat ferits i 9 es trobaven desapareguts. Setze policies també havien mort, mentre que 29 estaven ferits. A més, entre els rebels i els civils s'havien produït 318 morts i 2.217 ferits. Els Voluntaris i l'ICA van informar de 64 homes caiguts en acció, però en cap altre lloc es va distingir entre caiguts rebels i civils. Els 16 policies i 22 dels soldats britànics morts eren irlandesos. Diverses famílies britàniques es van desplaçar al castell de Dublín el maig de 1916 per reclamar els cossos dels seus familiars, preparant-se els enterraments. Els cossos dels britànics que no van ser reclamats van rebre un funeral militar al Cementiri Militar de Grangegorman.
La major part de les baixes, tant els morts com els ferits, eren civils. Els dos bàndols, britànics i rebels, van disparar deliberadament a civils a vegades en què aquests es negaven a obeir ordres o a parar als punts de control. A més, en dues ocasions les tropes britàniques van matar civils per venjança o frustració: els fets de la caserna de Portobello, on sis civils van ser executats, i a North King Street, on van morir 15 civils.
Tot i així, la majoria de les baixes civils van morir per foc indirecte provinent de l'artilleria, les metralladores o les bombes incendiàries. Els britànics, que van fer servir aquest tipus d'armament intensament, sembla que foren els qui causaren un nombre més gran de baixes entre els morts no combatents. Un oficial del Regiment Reial Irlandès va dir que "ells [les tropes britàniques] consideraven que tothom era un enemic i disparaven contra qualsevol que es mogués".
Conseqüències

Detencions i execucions

El General Maxwell, de seguida, va senyalar la seva intenció d'"arrestar tots els Sinn Feiners perillosos", inclosos "aquells que hi ha près part activa en el moviment tot i que no en aquesta rebel·lió", reflectint la creença popular que el Sinn Féin, organització separatista que no era militant ni republicana, estava darrere de l'alçament.
Un total de 3.430 homes i 79 dones foren arrestades, tot i que la majoria foren alliberats posteriorment. Mentre s'intentava arrestar a la família Kent, al comtat de Cork, el 2 de maig, el Conestable en Cap va morir en el tiroteig conseqüent. Richard Kent també va morir, mentre que els seus germans Thomas i William Kent foren arrestats.

En un seguit de corts marcials que van començar el 2 de maig, 90 persones foren sentenciades a mort. Quinze d'ells (inclosos els set firmants de la Proclamació), van veure com Maxwell confirmava la sentència, que es va complir a la presó de Kilmainham, mitjançant un escamot d'afusellament, entre el 3 i el 12 de maig (entre ells s'hi trobava un greument ferit Connolly, que fou disparat lligat en una cadira a causa de la ferida al turmell que havia patit durant l'alçament). No tots els executats eren líders: Willie Pearse es va descriure a ell mateix com un "adjunt personal al meu germà, Patrick Pearse"; John MacBride no havia tingut coneixement de l'alçament fins que aquest no havia començat, tot i que havia lluitat contra els britànics en el transcurs de la Guerra Bòer quinze anys abans; Thomas Kent ni hi havia participat: fou executat per la mort d'un oficial de policia quan aquest l'intentava detenir a casa seva una setmana després de l'alçament. El líder més important que va aconseguir el·ludir l'execució fou Éamonn de Valera, comandant del 3r Batalló, que podria haver salvat la vida en part per la seva procedència de naixement americana.  El president de les corts marcials fou Charles Blackader. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís