Sud est asiàtic 2017: dia 9, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); les Paku Ou caves i les cascades de Kuangsi (17 d’agost de 2017) (i II)

Quan arribem a la primera cova, més profunda, ens cal un xic de llum extra per veure’ns-hi. Dins hi ha és de 2000 estàtues de buda i el guia, a qui puc escoltar a mitges degut a que estic lluny i parla baixet, diu que la gent recull l’aigua que cau de la cova per purificar-se.... no sóc a temps d’escoltar gaire res més... sortim de la cova i allí em trobo amb un desagradable fet: quatre turistes espanyols fumen en un lloc a on no es pot, i a més.. tiren la cigarreta encesa al terra i marxen rient. Em moro de ràbia i em contenc de cridar-li a la noia que ho ha fet que és una impresentable... baixem a la segona cova, aquesta gairebé arran de mar, a on hi ha unes 4000 estàtues de Buda, però és més petita. De nou, tornen a arribar la mateixa colla d’impresentables i es passegen amb sabates per llocs a on està prohibit fer-ho...
De tornada cap a la barca, la senyora anglesa rellisca, però afortunadament no hi ha cap conseqüència. Un cop a la barca, mentre marxem, puc veure com el grupet d’espanyols fuma impunement en llocs a on no es pot.
Travessem i ara ja ens parem al lloc a on abans alguns turistes anaven amb elefant. Allí ens serveixen arròs i ou, amanida de verdures i sopa de gingebre, a més de tes i cafès. Un cop tips i contemplant la bellesa del Mekong, anem ja a pujar a les furgonetes, però abans encara puc veure com es renten els elefants al riu i després la gent els pot donar menjar, canya de sucre sobretot. Els animals s’ho passen  bé i la gent... també!
Després ja pugem a la furgoneta i marxem cap a la propera destinació de la tarda, les cascades de Kuangsi. El camí és  llarg i la carretera no és la millor... però al final, arribem al paradís! El paradís damunt la terra!  Unes cascades impressionants, una aigua immaculada, un refugi d’ossos que havien estat presos per caçadors furtius, etc. Quan arribem i el conductor aparca la furgoneta, ens hem d’esperar una mica a que amaini la tempesta de tarda que ens saluda. Les cascades de Kunagsi (http://www.visit-laos.com/luang-prabang/kuang-si-waterfall.htm; https://www.nomadicmatt.com/travel-blogs/kuang-si-waterfalls-laos/; http://www.laos-guide-999.com/Kuang-si-falls.html; https://en.wikipedia.org/wiki/Kuang_Si_Falls) són a uns 29km de Luang Prabang i la cascada més gran fa uns 60m d’alçada. Són cascades fetes de travertins (https://en.wikipedia.org/wiki/Travertine; https://ca.wikipedia.org/wiki/Travert%C3%AD ) i cap pagar per poder-hi accedir.  Comencen l’excursió i ens encantem una estona amb els óssos, per veure ja seguidament belles piscines, amb una aigua turquesa impressionant, a on hom s’hi pot banyar. L’aigua baixa amb moltíssima pressió i no és que sigui gaire calenta, de manera que opto per no banyar-m’hi. Quan ens n’adonem, ja hem esgotat gairebé tota l’estona que teníem, així que amb molta celeritat anem a veure la cascada principal, que fa més de 60 metres. Tenim ganes de poder-hi pujar, però avui ja no serà possible. Així doncs, ja marxem cap a buscar la furgoneta per tornar cap a Luang Prabang. Davant meu seu una noia afroamericana, que fa temps que viu a Corea del Sud. Un senyor alemany li dóna conversa i no puc evitar escoltar com explica que la vida en aquell país és molt diferent:  per exemple, un meló costa 20 euros; els occidentals viuen en llocs molt concrets i no és habitual beure cervesa, es considera poc decorós. El senyor alemany sembla que està molt acostumat a viatjar i va contant a on ha estat. Són una família molt benestant, que es veu que s’havien plantejat anar a Vientiane, la capital de Laos, amb barca, però ho van desestimar perquè era massa temps i hi aniran amb avió... Amb tot, ja arribem a Luang Prabang de nou, una mica cansats, això sí! Abans d’anar a sopar, optem per reservar una nova excursió i després ja tornem a sopar a la Luang Prabang Pizza, el mateix establiment a om vam omplir l’estómac la nit anterior.  També em fixo que les parades del mercat de nit, que ocupa un dels carrers principals de la ciutat, tanca aviat. Teòricament ho fan a les 22h i comencen a les 18h, però no són ni les 21.30h que ja les parades comencen a desparar. Pensem que potser és perquè en aquesta època a Laos, és temporada mitja-baixa de turisme....
Mentre anem caminant, veig que hi ha bàsicament turistes recorrent el mercat. També sentim catalans parlar entre ells...
Quan arribem a l’hotel, mentre prenem una fresca “BeerLao”, ens connectem a xarxes socials i veiem que a Barcelona hi ha hagut un atemptat gihadista. Aconseguim contactar amb la gent del nostre país i familiars i coneguts, per sort estan bé. M’estiro al llit i intento descansar, però no ho aconseguiré gaire...

 (La fotografia és de la cascada de KuangSí)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís