Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (i X)

En referència als Brao (https://joshuaproject.net/people_groups/10960/LA; https://en.wikipedia.org/wiki/Bru_people ), actualment n’hi ha 20000 vivint al sud de Laos, a les províncies de Attapeu, Xekong, Salavan i Champassak, tot i que també n’hi ha que viuen a Cambodja i a Tailàndia. Viuen en muntanyes boscoses, entre 200 i 500 metres per sobre del nivell del mar. En cada poblat hi ha entre 25 i 150 famílies. Els homes Brao cacen amb ballesta i trampes, i cacen cérvols i altres animals salvatges. Anualment celebren un festival en honor a l’esperit del poblat. Se sacrifica un búfal davant del pilar totèmic, davant de la casa de l’esperit del poblat. La camisa dels Brao és vermella amb franges negres. Tradicionalment els Brao portaven robes fetes de fibra de la fusta de katiou, i alguns ancians encara ho porten. Hi ha una llegenda que diu que déu els havia dit que havien de ser els vigilants de l’or a la província d’Attapeu i que no havien de cultivar cotó ni portar robes d’aquest material. Aquesta ètnia té la tradició de tatuar-se els cossos, portar cilindres fets d’ivori, alumini o bambú  a les seves orelles. Es van fent forats cada vegada més grans a les seves orelles usant cercles cada vegada més grans. Les cases dels Brao estan construïdes sota baixos pals de fusta. Fan servir bambú o fusta per les parets i el terra, i palla per la teulada. A dins només hi ha una única estança, mentre que a l’exterior hi ha una porxada.
Una de les ètnies més petites de Laos és la Doi (https://joshuaproject.net/people_groups/16146/LA ). Hi ha unes 600 persones vivint al poblat de Ban Muang, a la província de Luang Namtha. El poblat està situat sobre un turó, a sis-cents metres sobre el nivell del mar. Desgraciadament ja no es comuniquen amb la seva llengua, sinó que es comuniquen entre ells en laosià.
La majoria de Doi són budistes, però també veneren els seus avantpassats i creuen en els esperits del poblat, de la casa, dels arbres, del cel i de l’aigua. Un xaman dirigeix cerimònies tradicionals i manté l’esperit de la casa al poblat.
Els homes Doi tenen molta habilitat en teixir i fan cistells per l’esquena i també estores de bambú. Els homes Doi també agafen peixos amb xarxes i llances. Són bons caçadors, utilitzen trampes, rifles llargs, ballestes, etc, per tal de poder agafar menjar per a les seves famílies. També recol·lecten fruits salvatges, taro, bambú i herbes del bosc.
Els Doi no tenen vestits tradicionals. Porten robes Lao o Lue. Els homes Lao porten normalment pantalons llargs i camises. Els homes i les dones solien perforar les seves orelles, però actualment ja no ho fan. També hi ha un llenguatge Doi, però està desapareixent ràpidament, a mesura que es van integrant a la vida de les comunitats Lue.
Els Pacoh (https://en.wikipedia.org/wiki/Pacoh_people ) viuen a la zona de les muntanyes elevades prop de la frontera amb Vietnam. Als Pacoh també se’ls anomena “gent de la muntanya”. Molts d’aquests poblats tenen accés un accés al Vietnam més fàcil que no pas a Laos. Parlen vietnamita i també la llengua del Pacoh. Alguns pocs també parlen Lao.
El sòl és pobre, de manera que la majoria de gent Pacoh viu de la recol·lecta de vegetals del bosc, i a vegades també practiquen la caça. Els seus poblats tendeixen a ser molt pobres.  En els poblats hi solen haver unes 10 cases. Cada poblat té una casa comunal a on tenen lloc activitats socials. Els homes s’hi ajunten per beure, rebre els visitants o bé parlar de les caceres.
Després d’un llarg dia de treball, als Pacoh els hi agrada trobar-se, cantar i ballar. Canten cançons tradicionals de joia i de pena. Les cançons parlen de les lluites que els seus ancestres van portar a terme, i també de l’opressió i l’hostilitat a les quals van fer front davant d’altres grups ètnics, que els van intentar esclavitzar.
Cada poblat Pacoh té un xaman, que ajuda a la gent malalta tot comunicant-la amb els esperits amb qui està tenint problemes. El xaman a vegades sacrifica animals per calmar els esperits. Normalment se sacrifica un pollastre, però per malalties greus, es pot arribar a sacrificar un búfal.
Un xaman típic d’un poblat Pacoh vesteix un sargon vermell al voltant de les cames, una jaqueta de màniga llarga i de color porpra, a l’estil vietnamita, i també un turbant multicolor. El xaman també porta dos “gongs” de bronze.
L’ètnia Haw (https://en.wikipedia.org/wiki/Chin_Haw ) fa 200 anys que migra des de la província de Yunnan, a Xina. Avui en dia, unes 9000 persones d’aquesta ètnia viuen a Laos, principalment a la província de Phongsali. Altres han migrat cap a Vietnman, Myanmar i Tailàndia. Tradicionalment els Haw no es dediquen a l’agricultura i a la ramaderia. Fan de comerciants i fins i tot, de guerrers. Fa uns dos-cents anys es van viatjar abastament per tot el sud-est asiàtic, utilitzant mules per carregar opi, pedres precioses, jade i altres elements d’us més quotidià, com ara estris i pots. Un cop instal·lats a Laos, la majoria d’ells sí que van començar a fer agricultura i ramaderia, però mantenint la seva identitat ètnica. Ells parlen un dialecte xinès; alguns són budistes i d’altres musulmans.
Els bebès d’aquesta ètnia Haw els porten en una mena de cistells o sacs per penjar a l’esquena. Els poden portar les seves àvies o bé els o les germanes grans i petits un altre dia. La gent Haw vesteix com els xinesos. Les dones porten pantalons llargs, foscos i vestits i jaquetes, així com turbants multicolors. Els homes Haw vesteixen gorres de llana, ja que pot ser molt fred a les zones muntanyoses a on viuen.
(La imatge és d'un camp d'arròs durant l'excursió)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís