Sud est asiàtic 2017: dia 9, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); les Paku Ou caves i les cascades de Kuangsi (17 d’agost de 2017) (I)

Dormo a mitges... bé, si, dormo, però de matinada, amb les primeres clarors, vaig obrint i tancant els ulls...finalment, quan sona el despertador no m´és gaire difícil mantenir els ulls oberts. Tot i això, faig una mica el manta i quan em llevo, ja ho faig amb plenes energies. Esmorzo el iogurt casolà que vaig comprar ahir en una botiga; me’l va vendre una noia amb un bebè en braços de no més d’un mes, que mentre em cobrava, li donava el pit i controlava un altre infant amb bolquers que corria dins de la botiga, juntament amb una senyora més gran. El iogurt m’omple i ja estic a punt per emprendre un nou dia. Baixem a recepció i esperem a que ens vingui a buscar un noi per anar a fer una excursió. Ens mena per uns quants carrers i acabem a un de principal, després d’haver recollit a més gent.  Esperem una bona estona i finalment, ens recull una furgoneta, curulla de gent de diferents nacionalitats. Em toca seure a darrere de tot i contemplo el paisatge. Un paisatge verd, una carretera plena de sots, tot i que asfaltada; comerços que venen de tot i de res.. nenes i nens jugant, un munt de gent amb motocicleta, sense casc o amb tres o quatre persones damunt... fins i tot veig un nadó que no deu arribar al mes damunt d’una motocicleta, en braços de la seva mare... en fi, un altre món. De fet, a Laos, molta gent mor en accidents de trànsit, sobretot de motocicleta, pel simple fet de no portar casc...
Anem tirant i de sobte, agafem una carretera angosta i sense asfaltar. Com que anit va ploure, hi ha grans bassals i sotracs que fan que el cap em toqui els sostre més d’un cop. Finalment, ens parem i baixem al poble que anomenen “Whisky village” (https://www.journeyera.com/whisky-village-luang-prabang-laos/ ), però que en realitat és diu Ban Xang Hai (http://www.luangprabang-tourism-laos.org/luangprabang/Culture_site/Ban_Xang_Hai.html; https://www.luangprabang-laos.com/Home/Activities/Weaving-villages/The-village-of-Ban-Xang-Khong.html ). És un poble turístic, amb moltes botigues d’artesania; per exemple, hi ha moltes dones teixint i venent el que van fent mentre el dia transcorre. També hi ha un munt de botigues que venen una mena de licors fets amb tot tipus de serps i llangardaixos, que se suposa que són tipus de whisky. Hi ha qui ho compra i ho tasta, però no sóc jo qui ho fa....
De sobte, el guia que ens ha vingut a buscar a l’hostal ens separa a nosaltres i a un altre noi i ens diu que anirem amb un altre noi... en porta just al mig d’una plaça, a on hi ha un temple budista i alguns monjos. El nou guia, un noi molt jove i simpàtic, ens diu que a la vila hi viuen més de 160 famílies, en total, menys de 600 persones. Hi ha una petita comunitat budista amb alguns monjos i alguns novicis. Mentre el noi ens explica això, s’asseu amb nosaltres una senyora anglesa, la Ronnie, que fa més d’un mes que viatja pel sud est asiàtic. És anglesa i també molt aficionada a l’escalada. De fet, coneix Catalunya per haver-hi anat a escalar algunes vegades. Amb tot, ja es fa l’hora de pujar a la barca que ens ha de remuntar pel riu Mekong amunt. Al mateix vaixell que nosaltres també hi ha una família alemanya i una senyora australiana que xerra moltíssim...
Anem pujant el riu i ens parem en un lloc a recollir gent, però abans cal que esperem que acabin de fer el passeig en elefant amb cadira sobre el llom del pobre animal, una cosa que els malmet moltíssim l’esquena (http://www.earsasia.org/elephant-treks-rides ). Intento no pensar-hi mentre miro la immensitat del riu, enorme, frondós de selva a costat i costat... anem pujant i escolto com la senyora anglesa i l’australiana van parlant. M’assabento que la darrera viu a Sidney i li coment a l’anglesa que a Melbourne és la segona ciutat del món a on hi viuen més grecs després d’Atenes.
Amb tot, ja atraquem la barca i baixem en una mena de cosa feta de troncs i pugem les escales que menen a la Pak Ou cave (https://en.wikipedia.org/wiki/Pak_Ou_Caves; https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g303979-d325752-Reviews-Pak_Ou_Caves-Ban_Pak_Ou_Luang_Prabang_Province.html; https://www.lonelyplanet.com/laos/luang-prabang-region/attractions/pak-ou-caves/a/poi-sig/1036475/1341140 ), que en realitat, n’hi ha dues, una de superior que diuen ells, i una d’inferior. En el trajecte hi ha molts infants venent coses per menjar als que esbufeguem per remuntar les costerudes escales.
(La fotografia és d'un efecte òptic observat des de les coves de PakOu; el vídeo, als elefants banyant-se al riu)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol