Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (V)

El camí que fem de tornada és diferent del d’anada. És un camí de bosc, molt estret i molt i molt enfangat, no només per les pluges... sinó perquè hi passen elefants, que ens trobem de cares. Són animals dels camps d’elefants que són menats a la selva per tal que s’alimentin. M’apassiona veure’ls passar i contemplar-los a escassos centímetres!
També veiem camps d’arròs; el guia ens explica que aquí l’arròs es deixa créixer molt, i que acaba essent més alt que ell i tot! De cop i volta en trobem amb un pont precari fet de canyes de bambú que creuo amb alguna que altra reticència...i més veient que darrere hi ha l’autor d’un tret que hem sentit minuts abans. Es tracta d’un caçador furtiu que porta una escopeta molt vella i sembla que ha caçat algun ocell...al cap d’una estona trobem un altre caçador que està intentant que una mena de rata gegant surti del niu per caçar-la i tenir quelcom de carn...
Nosaltres anem fent camí i trobem algun altre elefant. L’experiència és espectacular i amb tot, ja arribem al riu, d’on surten els elefants que han estat netejats i que són portats a alimentar-se. Creuem de nou el riu amb barca i mentre esperem per fer-ho, veiem com un grup d’adolescents es dediquen a banyar-se al riu vestits per tal de refrescar-se.
Un cop creuat el riu, trobem “l’Elephant Village”, com una mena de santuari d’elefants, que fintem. L’excursió teòricament ja s’ha acabat, però encara hem d’esperar que ens vinguin a recollir amb el tuk-tuk. En tenim per una bona estona, així que caminem fins a un poble proper i el Vilachit ens porta fins al temple budista, a on hi ha ombres i bancs. Allí hi ha molts infants jugant; ens explica que en qualsevol temple de Luang Prabang, les nenes i els nens ja haurien estat “foragitats”. Surten també un parell de monjos a escombrar una mica, moment que aprofita el guia per marxar un moment... i tornar amb mini gelats per cadascú! Els mengem i xerrem una miqueta. Li expliquem d’on venim, ens fem fotos i marxem cap al lloc a on ens ha de venir a recollir el tuk-tuk, que encara no arribat. El lloc és davant de l’escola, a on els mestres estan de celebració... i ens conviden tant si com no a entrar i a seure amb ells a prendre cervesa i a brindar! Hi ha un senyor gran, el mestre de física, que ja en té seixanta i que aquest any es jubila. Xerrem com podem i brindem: hi ha la professora d’història, el professor de matemàtiques, etc. M’agradaria molt poder parlar-hi més, però la barrera idiomàtica ho dificulta. Finalment, arriba el tuk-tuk i ja retornem cap a la ciutat. De camí, el guia ens posa com s’escriu el seu nom i ens va explicant més coses. Amb tot, ja arribem a Luang Prabang i ens acomiadem d’aquest noi voluntariós i amable, a més de molt tímid, que lluita pel seu futur.
Anem ja directament cap a l’hostal, a on descansem una estona abans de marxar de nou cap al mercat de nit, a on comprem alguns records més i anem a sopar. Tenim gana, ja que no hem  endrapat gaire i hem caminat bastant. Repetim el mateix lloc que les dues nits anteriors, i de nou, mengem molt bé. Avui, a més, mengem “mango sticky rice”, també deliciós. De tornada cap a l’hostal ens parem en una parada de llibres. Hi ha un noi laosià, un mestre, que ha fet diversos llibres bilingües: hom els pot comprar o bé comprar-los i donar-los als nens i a les nenes de laos (www.BigBrotherMouse.com ). Ell mateix és l’autor dels llibres i els dibuixos i acabem comprant un llibre pels infants i un per nosaltres, que versa sobre els grups ètnics d’aquest país increïble de gent simpàtica, solidària i treballadora, un bàlsam davant de la barbàrie viscuda a Catalunya....
Finalment, ja arribem a l’hostal, a on prenem una cervesa i ja anem a descansar, amb el regust dolç d’haver conegut gent tant increïble com en Vilachit!
Les explicacions sobre les ètnies escrites unes línies més amunt són del llibre que hem comprat al seu autor per donar suport als infants de Laos. Aquí en tradueixo unes quantes més de les altres ètnies, menys nombroses, que viuen a Laos.
Així doncs, també trobem l’ètnia dels Tai Dam, de la qual es conta que està format de diversos subgrups, que sovint s’identifiquen pels colors, com els Tai Daeng (Red Tai) o Tai Dam (Black Tai). Fa molts anys, els Tai Dam vam migrar des de Xina fins a Vietnam i Laos. I no fa pas tant de temps, més Tai Dam van arribar a Laos des de la regió de Dienbienphu, al Vietnam, el seu lloc original. Actualment, més de 70000 Tai Dam viuen ara al nord de Laos. Els poblats dels Tai Dam estan localitzats a les parts muntanyoses de Laos i Vietnam. Els poblats varien en la mida: des de poblats amb poques cases fins a viles amb més de cinc-centes cases. Els Tai Dam cultiven arròs humit, però també crien porcs, cabres, pollastres, gossos, així com també conreen vegetals. Ells venen llenya, vegetals, roba i d’altres coses als mercats. Sovint homes i dones realitzen les mateixes feines, cuidant els camps, cuinant, pescant i fent feines de la casa.
Tradicionalment els Tai Dam no són budistes. Ells creuen en esperits (phi) i les essències de la vida (khwan). A cada poblat un xaman lidera rituals religiosos. Hi ha també sanadors, que poden ser homes o dones i ajuden a la gent que està malalta a causa dels esperits problemàtics tot comunicant-se amb els esperits.

Les cases dels Tai Dam es construeixen sobre xanques, amb una porxada a cada final. Les teulades són fetes de palla o bé de teules. A dins hi ha una sola habitació, amb una llar de foc davant de l’entrada. La família dorm sobre llits de bambú, sota mosquiteres. Sota la casa també s’hi guarda la llenya, eines, telers per teixir i també lloc per tal que hi dormin els búfals. (Continuarà)
(La fotografia és d'un arbre de goma)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís