Sud est asiàtic 2017: dia 10, coneixent els volants de Luang Prabang (Laos); caminada als poblats Hamong (18 d’agost de 2017) (I)

Ahir hi va haver una barbàrie a Barcelona. Uns feixistes islàmics van assassinar a un grup de persones. I això toca de prop. I fa mal. I se’t fa un nus a la gola. Per això, la nit ha estat angoixant, amb un son lleuger i massa preguntes sense resposta...
De fet, quan sona el despertador ja estic ben desperta. Sense gens ni mica de gana, em prenc un iogurt casolà, de nou comprat a la botiga que porta una noia amb un bebè en braços,  i esperem a que ens vingui a buscar el guia d’avui per fer una nova excursió. Ve el mateix guia que el dia anterior a recollir-nos a l’hotel. És un noi molt tímid i ens porta ja cap a un tuk-tuk que serà el nostre vehicle fins a on començarem l’excursió. Abans, però, ens parem un moment en una parada de carrer a comprar un sandvitx, que la senyora ens fa allí mateix. És molt simpàtica i no para de somriure.... marxem ja de la ciutat i ens endinsem per una carretera asfaltada. Passats uns quants km, n’agafem una altre de terra...i quedem a mig camí. Hi ha tal fangar que és impossible passar-hi amb cotxe. De fet, davant nostre hi ha una furgoneta plena de caiacs que queda encallada i ha de fer marxa enrere com pot per tal de sortir del fangar... li costa un xic, però ho aconsegueix.
Mentrestant nosaltres ja marxem a peu. Hem de passar per tones de fang i quedem ben bruts... els únics que s’atreveixen a passar són alguns valents amb motocicleta, ben descalços, això sí! Finalment, arribem a un riu i ens hi netegem una mica les sabates i els peus, abans de pujar en un barca que condueix un nen que no deu tenir més de deu anys per creuar el riu. Un cop a l’altra riba, ens enfilem a un poblat Hmong a on hi viuen 55 famílies i unes 300 persones. Allí el guia, en Vilachit, ens explica que a Laos hi ha moltes tribus i tres ètnies: la majoritària és la Lao, però hi ha Khmu i Hmong.
Refererent a l’ètnia Lao (https://es.wikipedia.org/wiki/Pueblo_laosiano ), també anomenats Tai-Lao o Lao Lum. Segons conta la llegenda, dues carbasses van ser obertes per una figura mítica, la de Khun Borom, al nord-oest de Vietnam. De dins de la carbassa van sortir set fills, que van viatjar a Myanmar per començar la vida familiar dels Tai Lao. De camí, un dels fills va passar per Laos i va fundar la dinastia Lao a Luang Prabang. D’acord amb els historiadors, però, la primera gent Tai-Lao van sortir del nordest de Vietnam, a través de la vall de Nam Ou fins a Luang Prabang, aproximadament fa 12 segles i van esdevenir un grup ètnic dominant, fet que encara perdura, amb una població de més de tres milions. Uns 25 milions més de gent d’ètnia laosiana viu avui al nordest de Tailàndia. La majoria de gent d’ètnia Lao són budistes. En cada poble, els temples són el centre de la vida religiosa. Almenys un dels fills de les famílies esdevé monjo novici, aportant reconeixement a les família i al propi monjo. Els de l’ètnia Lao també creuen en esperits, els phi, que viuen als pobles, a les cases, als jardins, als arbres i a l’aigua. A aquests esperits sovint se’ls ofereix menjar per tal de mantenir-los contents.
Una de les cases més típiques de Laos és la de la gent de l’ètnia Lao. Sol tenir dos metres d’alçada des del terra, de manera que no hi entra la humitat. A més, sota la casa hi poden viure porcs o d’altres animals. La majoria de cases tenen també un porxo. La gent dorm a terra i menja en taules de bambú.
La lao representa gairebé el 70%, mentre que la resta representa aproximadament un 30% i després hi ha altres ètnies com la Tai Dam, Akha, Yao Mien, Yao Mun, Katu, Katang, Oy, Lolo, Mrabri, Brao, Doi, Pacoh i Haw. El guia ens explica que ell és Khamu i que tenen una llengua diferent dels Hmong i dels Lao, tot i que la conjunta és la Lao. El nom que ens dóna d’ell és en llengua Lao, mentre que en té un altre amb Khmu. Aquest darrer idioma s’escriu en alfabet llatí.
Pel que fa a l’ètnia Hmong (https://en.wikipedia.org/wiki/Hmong_people; https://ca.wikipedia.org/wiki/Hmong_(%C3%A8tnia) ), s’explica que “Els Hmong (o Mong) són un grup ètnic asiatic de les regions muntanyenques de la XinaVietnamLaos, i Tailàndia. Els Hmong són també un subgrup dels Meo (苗族) al sud de la Xina. Grups de Hmong van fer una migració gradual cap al sud al segle XVIII per motius polítics i en cerca de més terra cultivable.
Gran part dels Hmong lluitaren contra el Pathet Lao, moviment comunista que es troba actualment al poder, durant la guerra civil de Laos. Després de la victoria del Pathet Lao el 1975 desenes de milers de Hmong varen cercar asil polític a Tailàndia. Un grup important d'aquests refugiats polítics arribaren també als Estats Units i en menors nombres a Austràlia, França, la Guaiana francesa i el Canadà. Uns quants varen tornar a Laos en programes de repatriació de l'ONU.
Actualment la situació encara no ha estat resolta i hi ha uns 8.000 refugiats Hmong que romanen a Tailàndia, principalment a l'Isaan en camps no gaire lluny de la frontera amb Laos. Els Hmong tenen els seus propis termes per expressar la seva subdivisió cultural lingüística, "Hmong Blancs" (Hmong Der) i "Hmong Verds" (Hmong Leng).

Des de 1949, Meo és el terme oficial a la Xina per descriure una de les 55 minories oficialment reconegudes. Els Meo de la Xina viuen principalment a les províncies de GuizhouHunanYunnanSichuanGuangxiHainanGuangdongHubei, i per tota la Xina.” (Continuarà)
(La imatge correspon al paisatge contemplat durant el passeig)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís