Sud est asiàtic 2017: dia 8, de Sepang (Malàisia) a Luang Prabang (Laos) (16 d’agost de 2017) (II)

La següent parada del dia la fem ja per sopar a Pizza Luang Prabang, un lloc a on mengem deliciós arròs i també gingebre amb verdures i llet de coco, albergínia fregida i plàtan fregit, tot acompanyat de dues cerveses de 750 ml... i una de regal del cambrer! El menjar és deliciós i marxem tot xino-xano per anar fent la digestió tot creuant el mercat i arribant a l’hostal a descansar unes hores a Luang Prabang (https://www.tripadvisor.com/Tourism-g295415-Luang_Prabang_Luang_Prabang_Province-Vacations.html; http://www.visit-laos.com/luang-prabang/; https://www.lonelyplanet.com/laos/northern-laos/luang-prabang  ; http://trajinandoporelmundo.com/10-cosas-imprescindibles-que-hacer-en-luang-prabang/ ), que segons es conta a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Luang_Prabang; https://ca.wikipedia.org/wiki/Luang_Prabang ): “Luang Prabrang és una ciutat de Laos, capital i ciutat més gran de la província homònima. És famosa pels seus templesd'origen budista, antigament capital del Regne de Lang Xang. És la tercera ciutat de Laos, després de la capital Vientiane, i Savannakhet, quant a població. La ciutat és el principal centre religiós, espiritual, i turístic del país. Té 77.000 habitants, la majoria practica el budisme, a la ciutat es troben més de 50 temples, que són mescla de l'arquitectura budista i el colonialisme francès, i dels quals es diuen, són els més bells temples del sud-est d'Àsia. L'any 1995 la Unesco va nomenar a la ciutat com el primer Patrimoni de la Humanitat de Laos. Luang Prabang va ser la primera capital del país, ostentant el títol fins a la caiguda del Regne de Laos l'any 1975. Compta amb un aeroport internacional. Es troba al nord del país, envoltada de muntanyes, i dels rius Mekong i Nam Khane. Luang Prabang, també coneguda com Louangphrabang, és una ciutat de Laos, situada a 425 quilòmetres al nord de la capital Vientiane, és un port fluvial del riu Mekong i capital de la província homònima. Compte aproximadament amb 77.000 habitants. La ciutat es va convertir en la primera capital del país a partir del Segle XIII.

El seu nom prové d'una estàtua d'or representant a Buda, que el rei va rebre com a regal de part del monarca, Khmer, anomenada Pha Bang que va derivar en Prabang, i Luang significa "Gran" o "Real".

La ciutat està situada al centre-nord de Laos, en una regió molt muntanyenca, i envoltada del riu Mekong, i el riu Nam Khane. La Muntanya sagrada Phousi, és la més gran, propera a la ciutat.

La ciutat de Luang Prabang està envoltada de zones boscoses, doncs més del 50% del territori de Laos, està conformat per boscos, l'àrea on es localitza la ciutat és tropical, hi ha molta humitat, proporcionada pels rius que envolten a la ciutat.

El nucli urbà, és regit pels principis religiosos budistes. Comerços, habitatges, i alguns temples, estan alineats a la riba del riu Mekong. A la ciutat es troba una petita muralla que marca el límit de l'antiga ciutat, és a dir l'antiga capital real de Laos. El principal element essencial de la ciutat, són els temples budistes, biblioteques antigues, monestirs, capelles i santuaris. L'arquitectura domèstica sempre ha estat la fusta, al costat del maó usat en època colonial, que donen a la ciutat un aspecte molt cultural i religiós.

Segons escriptures, la fundació de Luang Prabang, data des de l'any 698, pel príncep tai, Khun Lo, sota el nom de Muang Sua. La ciutat va començar a poblar-se de monjos budistes, de la branca therevada. Amb el pas del temps, el poble va prendre certa importància a la regió quant a religió. No obstant això el procés del creixement de la ciutat va ser molt lent.

Quan Fa Ngum, el príncep Lao, es va casar amb la filla del rei jemer d'Angkor, Jayavarman Paramesvara, a mitjan segle XIV, van fundar el regne independent de Lan Xang, "El Regne del Milió d'Elefants", Muang Sua, avui Luang Prabang, es va convertir en la capital. Al segle XVI el regne de Lan Xang va aconseguir la seva màxima expansió, en guanyar la corona de Chiang Mai, no obstant això, després d'una amenaça d'intervenció birmana en el regne, el Rei Setthathirath trasllada la capital de "El Regne del Milió d'Elefants", a la ciutat de Vientiane. La ciutat pren el seu nom actual "Luang Prabang". És aquí on comença a prendre més importància, doncs a pesar que la ciutat va deixar de ser la capital del regne de Lan Xang, es va convertir al principal centre religiós de la regió, a més de ser el principal punt econòmic del regne.

L'any 1700, un nebot del rei Souligna Vongsa, va accedir al tron del regne, gràcies a l'ajuda vietnamita. Després de no tolerar el mandat vietnamita, l'any 1707, Laos es va dividir en els regnes de Luang Prabang i Vientiane i el principat de Champasak. Luang Prabang es va convertir novament en la capital d'una de les divisions de Laos i, com a tal, va ser saquejada en tres ocasions, en els anys de 1753, 1774 i 1791. L'any 1778, Siam va aconseguir conquistar el regne de Vientiane i Luang Prabang es va veure forçat a reconèixer la sobirania siamesa. Luang Prabang es va convertir a la capital "real" de Laos, després de la seva unificació, doncs la ciutat de Vientiane, era la capital administrativa del país, des de 1950 fins a 1975, quan el país es va convertir en república i la ciutat de Vientiane, es va convertir en la seva única capital. Actualment, Luang Prabang és la capital de la província homònima. Va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1995.

Souvanna Phouma- Va néixer a Luang Prabang el 7 d'octubre de 1901, va morir a Vientiane, el 10 de gener de 1984. Va ser líder de la facció neutralista i Primer Ministre del Regne de Laos en quatre ocasions (1951 – 1952, 1956 – 1958, 1960 i 1962 – 1975). Va néixer dins de la família virreinal de Luang Prabang, va ser fill del príncep Bounjong i nebot del Rei de Laos Sisavang Vong. Juntament amb el seu germà, el príncep Phetsarath Rattanavongsa i el seu germanastre, el príncep Souphanouvong, es van involucrar en la política del regne al final de la Segona Guerra Mundial, al mateix temps que va ser establert Lao Issara amb la finalitat de contrarestar l'ocupació francesa. (Continuarà)

(La fotografia, de nou, és dels carres de Luang Prabang)