Sud est asiàtic 2017: dia 12, coneixent més Luang Prabang (Laos) i nova visita a les cascades de KongSi; (20 d’agost de 2017) (I)

Tot i que no em va costar gaire adormir-me, de matinada em mig desperto. Em costa una mica tornar a agafar el son, però ho aconsegueixo i ja no em desvetllo fins ben entrada la matinada, que aquí arriba aviat. Avui tampoc matinem gaire, però tampoc deixem que se’ns enganxin gaire els llençols. De fet, em trobo amb una bonica sorpresa per esmorzar, ja que fa una colla d’anys que en una data com avui, vaig néixer. Per celebrar-ho, esmorzo un deliciós pastís per llepar-se’n els dits! A fora, ja fa molta calor, però com que tenim ganes de continuar visitant la ciutat. Avui hi ha molta gent als carrers i un gran mercat, que de moment esquivem per tal de poder anar a visitar el Palau Reial (https://en.wikipedia.org/wiki/Royal_Palace,_Luang_Prabang ),
previ pagament de 30000 LAK per persona. Allí cal que vagis ben coberta en cas que siguis fèmina. Roba sota genoll i que no es vegi ni un mil·límetre d’espatlla. Tot i que les porto gairebé del tot cobertes, a la senyora venedora de tiquets no li sembla bé i m’he de tapar amb un mocador que porto, amb previsió. Ens fan deixar les coses a la taquilla, això sí gratuïta. En cas que la roba no es consideri adequada, es presten per 5000 LAK unes faldilles llargues o uns mocadors, previ dipòsit de 50000 LAK.
El palau va ser construït el 1904 i va ser la residència del rei Sisavang Vong (1905-1959); hi ha una estàtua del rei a l’exterior.
A viquipèdia s’explica el següent sobre la monarquia a Laos (https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Laos_(monarquia) ):” El regne de Laos era un estat sobirà des de 1953 fins a desembre de 1975, quan el Pathet Lao va enderrocar al govern i va crear la República Democràtica Popular de Laos. Tenint en compte l'autonomia en l'any 1949 com a part d'unafederació amb la resta de la Indoxina francesa, el Tractat Franco-Laosià de 1953 va establir finalment un Estat sobirà i independent: Laos.
Però això es va fer sense establir qui governaria el país. En els anys següents, tres grups van lluitar pel poder: els neutralistes pel príncepSouvanna Phouma, el partit de dreta que recolzava al príncep Boun Oum de Champassak, i l'esquerra, representada pel Front Patriòtic de Laosrecolzat per Vietnam (ara anomenat Pathet Lao) pel príncep Souphanouvong i el futur primer ministre Kaysone Phomvihane. Després del Tractat Franco-Laosià de 1953, que va donar laindependència a Laos, el Real Govern deLaos va prendre el control del país. Aquest tractat va establir una monarquia constitucional, amb Sisavang Vong com aRei i el Príncep Souvanna Phouma com a primer ministre. En aquest moment, Luang Prabang va ser la capital real.
Molts intents es van fer per establir els governs de coalició: un govern d'unitat nacional va ser establert en 1958 pel príncep Souvanna Phouma, però només va sobreviure uns mesos. El president del Govern, que segons la Constitució va designar als seus ministres i va rebre l'assessorament del Rei, va fer un tracte amb el seu germà, el príncep Souphanouvong: Souvanna Phouma va donar als comunistes dos seients en el Consell de Ministres, i a canvi Souphanouvong integraria 1.500 de les seves 6.000 tropes comunistes en l'exèrcit real. Al seu mig germà se li va donar el càrrec de Ministre de Planificació, Reconstrucció i Urbanització, mentre que un altre membre del Partit Comunista va ser nomenat ministre de Religió i Belles arts. El Regne de Laos es va dividir en cinc regions militars. L'exèrcit es divideix en tres branques: el Real Exèrcit de Laos, la Real Marina de Laos i la Real Força Aèria de Laos, que estaven sota el control del Ministeri de Defensa a Vientiane.
Estats Units va subministrar a la Real Armada amb vint vaixells de patrulla fluvial i setze llanxes de desembarcament amfibi. Entre 1962 i 1971, els Estats Units va proporcionar a Laos $ 500 milions dedòlars en ajuda militar, sense incloure el cost d'equipar i entrenar a les forces irregulars i paramilitars.
El Govern del Regne de Laos tenia estretes relacions amb els Estats Units, a qui va donar suport i va ajudar en la campanya contra el Pathet Lao i el moviment comunista de Vietnam del Nord. El Rei Savang Vatthana va visitar els Estats Units en l'any 1963 per reunir-se amb elpresident dels Estats Units John Fitzgerald Kennedy.
Laos va ser també recolzat per FrançaAustràliaBirmàniaTailàndia i Japó.
En l'any 1960, enmig d'una sèrie de rebel·lions, va esclatar la lluita entre l'Exèrcit Real de Laos i el Pathet Lao. Un segon govern provisional d'unitat nacional format pel príncep Souvanna Phouma en l'any 1962 va fracassar, i la situació es va deteriorar a partir de llavors, ja que el conflicte a Laos es va convertir en un focus de rivalitat entre les superpotències.

Alarmat pel creixent poder i influència del Viet Minh, i per temor a l'expansió del comunisme, Estats Units va començar a prestar ajuda a Laos en l'any 1953, en un procés que va generar una corrupció generalitzada dins del Govern del Regne. la participació dels Estats Units va tornar a augmentar en la dècada de 1960, quan en resposta al que va percebre com un intent comunista recolzat pels soviètics de prendre el poder a Laos, Estats Units va llançar una guerra encoberta a Laos, fet que representava una violació directa de la Convenció de GinebraEs tractava d'una gran quantitat d'ajuda militar, incloent l'entrenament i equipament de les forces del general Vang Pao, en la província de Xieng Khouangper part de les Forces especials dels EUA, i el trasllat d'homes i equipament cap a Laos des de Tailàndia per part d'una de les línies aèries comercials de la CIA, Air America. Finalment, es va aconseguir un alto el foc en el mes defebrer de 1973, després dels Acords de Pau de París entre Estats Units i Vietnam del Nord. En l'abril de 1974, es va establir un altre Govern Provincial d'Unitat Nacional, una vegada més amb el príncep Souvanna Phouma com aPrimer Ministre. No obstant això, en aquest moment, les zones controlades per les forces delPathet Lao abastaven gran part del país, i després de la caiguda de Saigon en l'abril de 1975, van avançar sobre la capital. (Continuarà)
(La fotografia és a l'entrada del Palau Reial de Luang Prabang)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís